Lady Sings the Blues
 | |
| Fitxa | |
|---|---|
| Direcció | Sidney J. Furie  |
| Protagonistes | |
| Producció | Brad Dexter, Jay Weston i James White |
| Dissenyador de producció | Carl Anderson |
| Guió | Suzanne de Passe i Chris Clark |
| Música | Gil Askey |
| Fotografia | John A. Alonzo |
| Vestuari | Robert Mackie, Ray Aghayan i Norma Koch |
| Productora | de Passe Entertainment (en)  |
| Distribuïdor | Paramount Pictures i Netflix |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | Estats Units d'Amèrica |
| Estrena | 1972 |
| Durada | 144 min |
| Idioma original | anglès |
| Rodatge | Los Angeles |
| Color | en color |
| Descripció | |
| Basat en | Lady Sings the Blues (en) |
| Gènere | cinema biogràfic, cinema musical, drama i pel·lícula basada en una obra literària |
| Tema | Billie Holiday |
| Lloc de la narració | Nova York |
| Premis i nominacions | |
| Nominacions | |
          | |
Lady Sings the Blues és una pel·lícula estatunidenca dirigida per Sidney J. Furie, estrenada el 1972.
Argument[modifica]
La pel·lícula explica la vida de la cantant de jazz Billie Holiday: Provinent d'una família pobra de color, Billie Holiday travessa una vida dramàtica i cruel abans de convertir-se en una de les més grans cantants de jazz i blues: dels bordells i de la nit més baixa de Harlem a l'èxit del Carnegie Hall. Però massa tard: Billie va morir poc després minada per l'alcohol i les drogues. Reconstrucció exacta del medi i una gran actuació de Diana Ross.[1]
Repartiment[modifica]
- Diana Ross: Billie Holiday
- Billy Dee Williams: Louis McKay
- Richard Pryor: Piano Man
- James T. Callahan: Reg Hanley
- Paul Hampton: Harry
- Virginia Capers: Mare de Holiday
- Yvonne Fair: Yvonne
- Isabel Sanford: Madame
- Ned Glass: agent
- George Wyner: The M. C.
- Scatman Crothers: Big Ben
Premis i nominacions[modifica]
Premis[modifica]
- Globus d'Or a la millor promesa femenina per Diana Ross.
Nominacions[modifica]
- Oscar a la millor actriu per Diana Ross
- Oscar al millor guió original per Terence McCloy, Chris Clark, Suzanne De Passe
- Oscar a la millor direcció artística per Carl Anderson, Reg Allen
- Oscar al millor vestuari per Bob Mackie, Ray Aghayan, Norma Koch
- Oscar a la millor banda sonora per Gil Askey
- Globus d'Or a la millor actriu dramàtica per Diana Ross
- Globus d'Or al millor guió per Michel Legrand
- BAFTA a la millor actriu per Diana Ross
Referències[modifica]
- ↑ «Lady Sings the Blues». The New York Times.