Lampredotto
 | |
| Característiques | |
|---|---|
| País d'origen | Itàlia  |
| Detalls | |
| Tipus | plat |
El Lampredotto és un plat florentí basat en un dels quatre estómacs de bovins, l'abomàsum, localment anomenat lampredotto. El lampredotto és un típic plat camperol de cuina Florentina, que continua sent molt popular en la ciutat gràcies a la presència de nombroses parades, anomenades lampredottai, o venedors de lampredotto,[1] situats en diferents zones de la ciutat.[2]
Característiques[modifica]
El lampredotto consta d'una part prima, la gala, i una part més grassa anomenada Spannocchia.[3] La gala, formada pels plecs de la mucosa de l'estómac interior, es caracteritza per petites crestes de color porpra i gust fort. La Spannocchia, part carnosa, té un color més clar i un gust delicat. El lampredotto deu el seu nom a la llamprea, i evoca la forma d'aquesta anguila, molt abundant en les aigües de l'Arno.
Preparació[modifica]
Es cuina durant llarg temps en aigua amb el tomàquet, la ceba, el julivert i l'api. Es pot menjar bullit i condimentat amb salsa verda que és la manera més generalitzada entre els florentins, o tallar en petits trossos com farciment d'un entrepà toscà salat, el semelle,[4] la part superior del qual acostuma a amarar-se en el brou de la seva cocció.[5] Molt popular a les parades dels lampredottai és també la versió al zimino sard, o en humit,[6] amb verdura de fulles verdes, remolatxa en general.
Referències[modifica]
- ↑ Scotti, Attilio «Elogia del Lampredotto: salva la Firenze globalizzata del Gusto» (en italià). Newsfood.com, =2010. Arxivat de l'original el 2013-12-07 [Consulta: 16 octubre 2014].
- ↑ «Gazzetta gastronomica. Top Lampredotto a Firenze» (en italià). [Consulta: 16 octubre 2014].
- ↑ «Trippa e lampredotto» (en italià). [Consulta: 16 octubre 2014].
- ↑ «Il pane toscano» (en italià). [Consulta: 16 octubre 2014].[Enllaç no actiu]
- ↑ «Lampredotto» (en italià). [Consulta: 16 octubre 2014].[Enllaç no actiu]
- ↑ A la Toscana, l'anomenat guisat humit es cou en una base de tomàquet
Bibliografia[modifica]
- Rangoni, Laura. La povera nobiltà della trippa (en italià). Lucca: Pacini Fazzi, 2000. ISBN 978-88-7246-398-7.
- Scheggi, Massimo. Lampredottai e trippaiuoli a Firenze. Florència: Edizioni Tipografia Artistica Fiorentina, 2004.
- Neri, Indro. Ricette col lampredotto (en italià). Seattle: Aerostato, 2011. ISBN 978-0-9842169-2-5.
- Romanelli, Leonardo. Il libro delle frattaglie (en italià). Florència: Romano Editore, 2011. ISBN 978-88-96376-42-3.
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Lampredotto |
- «Accademia della trippa (italià)».
- Focacci, Aldo. «Il panino con il lampredotto». Edizioni Pubblicità Italia (italià). Arxivat de l'original el 2013-12-03. [Consulta: 16 octubre 2014].