Latifa Lakhdar

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaLatifa Lakhdar

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(ar) طيفة لخضر Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1r febrer 1956 Modifica el valor a Wikidata (68 anys)
Zarzis (Tunísia) Modifica el valor a Wikidata
Minister of Culture (en) Tradueix
6 febrer 2015 – 12 gener 2016 Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióCollège de Sorbonne Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióhistoriadora, activista pels drets de les dones, política, escriptora Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat d'az-Zituna
Universitat de Tunis Modifica el valor a Wikidata

Latifa Lakhdar Ghoul (àrab: لطيفة لخضر, Laṭīfa Laẖḍar; Zarzis, 1 de febrer de 1956) és una historiadora, professora, escriptora, feminista i política tunisiana. Va assumir la vicepresidència de l'Alta Instància per a la Realització dels Objectius de la Revolució, la Reforma Política i la Transició Democràtica el 2011 com a primer pas per al canvi polític després de la Revolució de Tunísia. Fou ministra de Cultura i Protecció del Patrimoni des de febrer del 2015 fins a gener del 2016. El 1989 cofundà l'Associació de Dones Democràtiques de Tunísia. Ha publicat molts textos acadèmics sobre història religiosa islàmica i sobre drets de les dones i ciutadania.

Biografia[modifica]

Latifa Lakhdar fou professora d'història contemporània en l'Institut Superior de Civilització Islàmica de la Universitat d'az-Zitouna (1991-2000) i en la Facultat de Ciències Humanes i Socials de Tunísia (2000 - 2015).[1][2][3]

Militant d'esquerra des dels anys 1970, participà en el cercle de debat feminista del Club Tahar Haddad, del qual va sorgir l'Associació de Dones Democràtiques de Tunísia al 1989 i de la qual Lakhdar fou membre fundadora.[4] També pertany a l'Associació de Dones Tunisianes per a la Recerca i al Desenvolupament.(4)

Va participar en la Revolució tunisiana, que provocà la caiguda del dictador Ben Ali, i el 2011 l'elegiren vicepresidenta de l'Alta Instància per a la Realització dels Objectius de la Revolució, la Reforma Política i la Transició Democràtica.(3)

Al febrer del 2015 fou ministra de Cultura i Protecció del Patrimoni, com a independent, en el govern de Habib Essid. Deixà el càrrec el 12 de gener del 2016.

Al desembre del 2020 publica Une révolutión et són contraire, sobre el pes de l'Islam en les democràcies àrabs naixents i les incerteses i traves que acompanyen el procés democràtic a Tunísia.[5]

Col·labora amb articles en el periòdic Ettariq el Jadid, i és membre del consell de redacció de Le Maghreb.(4)

Pensament[modifica]

Latifa Lakhdar considera que hi ha aspectes relacionats amb la religió que són constructes culturals i, per tant, són criticables i modificables.[6]

Opina que el laïcisme és un moment constitutiu de la modernitat i en Les dones enfront de l'ortodòxia islàmica el defineix, seguint Mohamed Arkoun, com «una postura filosòfica i epistemològica basada en el respecte a la llibertat de pensament, la passió pel descobriment i la preocupació per retornar-li al coneixement els seus drets», premisses que ja es troben en els filòsofs islàmics clàssics.(6)

Sobre la relació home-dona en l'àmbit islàmic, Lakhdar considera que es tracta d'un dels pols de resistència al temps i a qualsevol canvi.(6) Malgrat els debats i els canvis que al llarg del temps s'han produït en l'Islam, l'única cosa inamovible és la unanimitat masculina sobre el destí de les dones, i el seu estatut és un dels elements més resistents a la modernitat: així ho denuncia en Femmes au miroir de orthodoxie islamique (2007).[7]

«Les dones, després de l'establiment i la consagració històrica del sistema patriarcal, són les grans vençudes de la història i, per tant, de la religió, perquè els hòmens han acaparat el fenomen religiós i l'han instrumentalitzat amb el principi de preeminència que els ha concedit la història per a sotmetre les dones», afirma Lakhdar. I d'aquest desequilibri de forces, ni tan sols es lliuren «les societats occidentals democràtiques i liberals», en què persisteixen «bosses de resistència a l'emancipació de les dones». Un cas concret? "La polèmica pel dret a l'avortament".[8]

Premis i reconeixements[modifica]

  • El 12 de febrer del 2016 fou condecorada pel president Beji Caid Essebsi amb la insígnia de comanadora de l'Orde de la República.[9][10]

Llibres[modifica]

  • 1994: L'islam confrérique et la question nationale dans la Tunisie coloniale
  • 2002: La femme selon al-Ijma
  • 2007: Els femmes au miroir de l’orthodoxie islamique
  • 2013: De quoi demain sàrria-t-il fait?
  • 2020: Une révolution et són contraire

Referències[modifica]

  1. «Latifa Lakhder» (en francés). babelio.com. [Consulta: 20 février 2017].
  2. «Las mujeres en las primaveras árabes. IX Escuela feminista Rosario de Acuña».
  3. «Qui est Latifa Lakhdar, ministre de la Culture?» (en francés). directinfo.webmanagercenter.com, 23-01-2015. [Consulta: 14 avril 2019].
  4. «Conférence de Mme Latifa Lakhdar» (en francés). Esprit School of Business, 05-03-2019. [Consulta: 24 febrer 2021].
  5. «Latifa Lakhdar publie "Une révolution et son contraire"» (en francés). Kapitalis, 12-01-2021. [Consulta: 24 febrer 2021].
  6. Eva Lapiedra Gutiérrez. «Laicismo y feminismo en las sociedades árabes. Un binomio en entredicho» (en espanyol). Revista Clepsydra, 16; novembre 2017, pp. 83-101; ISSN: e-2530-8424, 16-11-2017.
  7. Lakhdhar, Latifa. Les femmes au miroir de l'orthodoxie islamique. Ed. de l'Aube, 2007. ISBN 978-2-7526-0342-5. OCLC 421946200. 
  8. «Sometidas en el nombre de Dios (en espanyol)». .
  9. «Tunisie: Latifa Lakhdar décorée des insignes de commandeur de l'ordre de la République» (en francés). tekiano.com, 12 février 2016. [Consulta: 14 avril 2019].
  10. «Décrets et arrêtés» (pdf) (en francés). Journal officiel de la République tunisienne, 16, 23 février 2016, pàg. 543. Arxivat de l'original el 2017-10-25. ISSN: 0330-7921 [Consulta: 21 gener 2017].