Le Pèlerinage de Charlemagne
  | |
| Tipus | obra literària i poema |
|---|---|
| Fitxa | |
| Autor | valor desconegut |
| Llengua | francès antic i francès |
| Publicació | segle XII |
| Dades i xifres | |
| Gènere | cançó de gesta |
| Parts | 1 vers alexandrí |
Le Pèlerinage de Charlemagne (en cat. El pelegrinatge de Carlemany)[1] és una cançó de gesta francesa del cicle del rei. És probablement una obra del tercer quart del segle xii i consta de 870 versos alexandrins, en 54 laisses monorimes, cosa que la fa un text relativament breu. Es conservava en un únic manuscrit, a la British Library; el manuscrit, però, va desaparèixer el 1879. Es tracta d'una cançó de gesta poc convencional per la seva comicitat.[2]
Argument[modifica]
Carlemany s'enfada moltíssim quan la seva esposa li diu que l'emperador de Bizanci i Constantinoble, Hug, porta la corona amb més elegància que ell. Carlemany pren els dotze pars en un viatge cap a Orient per demostrar la falsedat d'aquesta afirmació. Primer arriben a Jerusalem, on el patriarca els dona importants relíquies després que Carlemany i els pars s'asseguin als trons de Jesucrist i els apòstols i siguin confosos amb aquests.
Continuen el viatge cap a Constantinoble, ciutat que els impressiona per les seva extraordinària riquesa i bellesa, com també els impressiona el palau ple d'enginys mecànics (que fan girar el palau amb el vent o sonar trompetes). Ja en el camí havien trobat l'emperador Hug llaurant amb una arada d'or, que deixa enmig del camp per acompanyar-los al palau ja que en aquestes terres no hi ha lladres.
Després d'un sopar luxós, al qual assisteixen també la dona i filla d'Hug, els francs són acompanyats a la seva cambra. Hug, però, amaga un espia a prop de la cambra. Carlemany i els pars, que han begut massa i estan impressionats pel luxe i sumptuositat de la ciutat, comencen a vantar-se[3] exagerant les seves forces i habilitats i posant en ridícul Hug i Constantinoble (p. ex. Oliver diu que dormirà cent vegades en una nit amb la filla d'Hug, Rotllà diu que bufarà el corn i tirarà totes les portes de la ciutat, etc.). L'espia ho comunica a Hug, que l'endemà s'encara amb els francs i els exigeix que demostrin que poden fer tot allò que han dit o els tallarà el cap. Els francs, espantats, intenten excusar-se sense èxit. Aleshores es posen a resar i se'ls apareix un àngel prometent-los l'ajuda de Déu. Amb aquesta ajuda, comencen a realitzar les fatxenderies que havien promès, fins que Hug, després que, entre altres gabs realitzats, Bernart de Brusbant hagi desviat un riu i inundat la ciutat, reconeix que eren reals i es declara vassall de Carlemany.
Els dos reis cenyeixen la corona en una festa i els cavallers poden comprovar que Carlemany és més elegant. Els francs retornen i dipositen les relíquies a Saint-Denis. Carlemany perdona la reina.
Continuïtat[modifica]
Hi ha encara la cançó de gesta Galiens le Restorés que explica la història d'aquest personatge, fill d'Oliver i la filla de l'emperador Hug, i fruit de la realització del gab d'Oliver.[4]
Referències[modifica]
- ↑ A vegades se li dona també el títol de Voyage de Charlemagne à Jérusalem et à Constantinople, per exemple, en la base de dades ARLIMA
- ↑ Le pélerinage de Charlemagne... (en francès), 1895.
- ↑ En francès antic el verb és gaber; el gab és el substantiu, la fatxenderia.
- ↑ Fitxa d'aquesta obra a ARLIMA.
Bibliografia[modifica]
Se n'han fet nombroses edicions i estudis i també traduccions, entre elles al francès modern, anglès, italià i espanyol (vegeu la bibliografia recollida a la base de dades ARLIMA)
- Horrent, Jules, "Pèlerinage de Charlemagne" a Dictionnaire des lettres françaises: le Moyen Âge, éd. Geneviève Hasenohr i Michel Zink, Paris, Fayard (La Pochothèque), 1994 p. 1123-1125
- Real, Elena, Épica medieval francesa. Madrid: Síntesis, 2002 ISBN 8477389926 p. 142-146
- Martí de Riquer, Los cantares de gesta franceses, Barcelona, Ariel, 2009 [traducció a partir de la versió ampliada francesa], ISBN 9788424936150, p. 224-235
- [amb traducció al castellà] Isabel de Riquer (ed.), Le Pèlerinage de Charlemagne. La Peregrinación de Carlomagno, Barcelona, El Festin de Esopo, 1984