Lent Stanhope

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Una lent Stanhope

Una lent Stanhope és un senzill microscopi d'una sola peça inventat per Charles, tercer Comte de Stanhope. És un cilindre de vidre amb cada extrem corbat cap a l'exterior, sent un més convex que l'altre. La distància focal de l'aparell queda dins del dispositiu de manera que els objectes que s'han d'estudiar es col·loquen a prop o en contacte amb l'extrem menys corbat. Atès que la seva construcció és senzilla i econòmica, va tenir gran popularitat al segle xix.[1] Va ser molt útil en la pràctica mèdica, per poder examinar materials transparents així com cristalls i fluids.[2]

René Dagron va modificar la lent mantenint un extrem convex per a refractar la llum mentre que va tallar l'altre extrem amb una forma completament plana de manera que quedés just al pla focal de la lent que forma el costat convex.[3] Dagron va fer servir aquesta lent Stanhope modificada en el muntatge de les seves imatges microscòpiques incrustades en joies fotogràfiques (o peces de souvenirs) conegudes com a Visors Stanhope.

Una lent rival fou la Lupa Coddington, que era considerada tècnicament de qualitat superior, però també era més cara.[4]

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. John Henry Pepper. Scientific Amusements for Young People, 1864, p. 71. 
  2. Dr. Laycock «Clinical observation - its value and nature». London Medical Gazette, 38, 1846, pàg. 142.
  3. «The Strad». Arxivat de l'original el 2009-10-09. [Consulta: 13 juliol 2016].
  4. John King. «The microscopist's companion», 1859.

Enllaços externs[modifica]