Leopoldo Miguez
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (es) Leopoldo Américo Miguez 9 setembre 1850 Niterói (Brasil) |
| Mort | 5 juny 1902 (51 anys) Rio de Janeiro (Brasil) |
| Activitat | |
| Camp de treball | Música |
| Ocupació | compositor, violinista, director d'orquestra |
| Membre de | |
| Instrument | Violí |
   | |
Leopoldo Miguez (Niterói, 9 de setembre de 1850 - Rio de Janeiro, 5 de juny de 1902) va ser un compositor brasiler.[1]
Estudià en el Conservatori de Brussel·les, música, humanitats i literatura. De retorn a la seva ciutat natal, obrí un establiment musical, i en ser proclamada la República brasilera se l'anomenà director del Conservatori de música d'aquella capital, des de llavors anomenat Institut Nacional de Música.[2]
Fou un dels millors músics del seu país, i entre les seves composicions hi figuren:[2]
- Marxa nupcial;
- Ouverture en sol;
Els poemes simfònics Parisina, Ave libertas! i Prometheo; Oda á Benjamin Constant, per a orquestra;
- Pressentiment, per a piano;
- Els himnes Ao trabalho i A instrucção, Marcha triumphal, Sonata en la, Hymno de proclamação da Republica dos Estados-Unidos do Brasil, Suite à l'antique, i altres moltes composicions per orquestra, piano, cant, etc.
Se li deuen a més:[2]
- Elementos de teoria musical i Theoria da formação das escales chromaticas, i un Projecto para a fundação do Instituto Nacional de Musica do Rio de Janeiro.
Referències[modifica]
- ↑ «Leopoldo Miguez». Gran Enciclopèdia de la Música. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Enciclopedia universal ilustrada europeo-american (en castellà). volum 35. reedició 1978. Madrid: Espasa-Calpe, 1918, p. 149. ISBN 84-239-4535-9.