Les estructures elementals de la narrativa

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de llibreLes estructures elementals de la narrativa
Tipusassaig Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
AutorAlbert Sánchez Piñol Modifica el valor a Wikidata
Llenguacatalà Modifica el valor a Wikidata
Publicació2021 Modifica el valor a Wikidata
EditorialEditorial La Campana Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
Nombre de pàgines224 Modifica el valor a Wikidata
Altres
ISBN978-84-18226-04-5 Modifica el valor a Wikidata

Les estructures elementals de la narrativa (2021) és el tercer assaig de no ficció, publicat per La Campana,[1] de l'antropòleg, africanista i escriptor català, Albert Sánchez Piñol. Aquest assaig didàctic es centra en comprendre els punts bàsics sobre les quals s'estructura un relat, no només en les cultures occidentals, sinó també compara les diferents tradicions narratives en diverses tribus de l'Àfrica.[2] És en aquesta publicació on es teoritza per primer cop sobre l'estructura narrativa Papitu.

Continguts[modifica]

"Aquest llibre no explica com s'escriu una història; aquest llibre explica com s'escriuen totes les grans històries que mai s'han escrit i s'escriuran, i per què han captivat a milions i milions de lectors"[2] - Albert Sánchez Piñol, Les estructures elementals de la narrativa (2021).

Xamanisme i mediumnitat[modifica]

Sánchez Piñol utilitza els termes xamanisme i mediumnitat per tal de discernir entre les dues grans categories amb les quals, considera, podem classificar qualsevol història i narració mai concebuda. Això, explica l'autor, pot ajudar en la creació de les pròpies narratives a aspirants de storyteller i/o a analitzar de manera més eficaç les històries de les quals es gaudeixi com a entreteniment

com a entreteniment.

Amb el primer terme, xamanisme, fa referència a l'ancestral pràctica o creença del viatge espiritual, i l'utilitza per agrupar aquells relats dels quals el conflicte narratiu sorgeix del propi viatge o moviment (no necessàriament físic) del personatge principal.

Per altra banda, la mediumnitat fa referència a l'atracció d'esperits o personalitats alienes. Aquest terme li serveix per aplegar els relats en què la font del conflicte és l'aparició o invasió d'un agent extern al personatge protagonista.

"Tots, absolutament tots els arguments coneguts es basen en els principis «algú o alguna cosa va / algú o alguna cosa ve»."[2] - Albert Sánchez Piñol, Les estructures elementals de la narrativa (2021).

Estructura "Papitu"[modifica]

Albert Sánchez Piñol còmicament anomena d'aquesta manera, Papitu, a la teoria de l'esquema estructural narratiu que desenvolupa al llarg d'aquest assaig. La funció d'aquest esquema és englobar els principals elements universals que distingim en una narrativa.

Esquema de la estructura narrativa Papitu, del llibre Les estructures elementals de la narrativa (2021), d'Albert Sánchez Piñol.

Tal com ja ho va fer Aristòtil en el seu llibre Poètica, al segle IV a.C., i com ha sigut acceptat des de llavors en la majoria de teories de la narrativa fins a l'actualitat, Sánchez Piñol planteja l'estructura narrativa dividida en tres actes clàssics: presentació, nus i desenllaç.[3]

El 1r Acte s'inicia a la primera pàgina de l'obra i acaba en el primer gir narratiu (1Gn). Conté el factor desencadenant (Fd), que desencadena el conflicte principal de la narració, i es divideix en els dos primers blocs narratius (Bn), que contenen la presentació del personatge (Pp) i la situació contextual (Sc).

Al 2n Acte, que ocupa la gran majoria del tom de la historia, comença a partir del primer gir narratiu (1Gn) i s'estén fins al segon gir narratiu (2Gn), on es resol la incògnita que ha generat aquest primer. Està dividit en diferents blocs narratius (Bn); usualment en són quatre però poden ser-ne més o menys depenent de la llargada del relat. Existeix també, a la meitat del 2n Acte, el factor de canvi denominat midpoint (Mp); terme ja utilitzat per altres teoritzadors de l'estructura narrativa anteriors com Robert McKee o Blake Snyder.[4][5]

El 3r Acte comença al segon gir narratiu (2Gn) i finalitza a l'última pàgina. Aquest acte està format per un sol bloc narratiu (Bn) i resol el conflicte principal de la narració, tancant l'obra.

En el llibre, Albert Sánchez Piñol explica també els mètodes de desestructuració del Papitu.

Exercicis i glossari[modifica]

La publicació també compta amb una secció d'exercicis pràctics per que els menys familiaritzats amb l'estructura puguin aprendre-la a través de petites activitats d'anàlisi amb pel·lícules famoses i blockbusters.

Al final d'aquesta secció, hi ha un pràctic glossari amb tots els conceptes i termes principals de l'assaig, amb les seves definicions.

Crítiques[modifica]

"Sánchez Piñol ha aconseguit exposar la llei dels tres actes amb una gran claredat, senzillesa, exactitud i amenitat, amb un punt d'humor i atreviment molt allunyat de la tristor universitària, com només ho pot fer un gran narrador." Enric Gomà, Núvol

"Sánchez Piñol dibuixa de manera tan nítida la seva praxi com a narrador que el llibre es pot llegir -i així el llegiran en el futur els estudiosos de la seva obra- com una poètica que ens revela com ell s'ha enfrontat a la creació literària." Bernat Puigtobella, Núvol.

Referències[modifica]

  1. «Les estructures elementals de la narrativa - Albert Sánchez Piñol» (en castellà). [Consulta: 14 desembre 2022].
  2. 2,0 2,1 2,2 Sánchez Piñol, Albert. Les estructures elementals de la narrativa. 1. ed., 1. reimpr. Barcelona: La Campana, 2021. ISBN 978-84-18226-04-5. 
  3. Aristotle. Poetics. Oxford: Clarendon Press, 1968. ISBN 0-19-814175-0. 
  4. McKee, Robert. Story : substance, structure, style and the principles of screenwriting, 1997. ISBN 0-06-039168-5. 
  5. Snyder, Blake. Save the cat! : the last book on screenwriting you'll ever need, 2005. ISBN 1-932907-00-9.