Lewis Klahr
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1956 (67/68 anys) |
| Activitat | |
| Ocupació | collagista, animador |
| Representat per | Light Cone |
Premis | |
  | |
Lewis Klahr (1956) és un animador i cinematògraf experimental, conegut principalment pel seu treball de collage i decollage des de l'any 1977. Les seves singulars pel·lícules han estat projectades àmpliament als Estats Units, Europa i Àsia. Pertany a la tradició d’artistes amb un profund coneixement i semblança amb el Hollywood més clàssic i, alhora, creadors radicals oposat al cinema comercial.
Vida personal[modifica]
Lewis està casat amb una altra cineasta /animadora experimental, Janie Geiser.
Estil[modifica]
Lewis fa servir complexes superposicions d'imatges i música per explorar la identitat, la sexualitat i la memòria històrica. Amb la utilització d'una gamma de tons i textures que van des de l'eròtic a lo sinistre, els seus films es mostren a la pantalla com somnis hipnòtics extrets de la cultura Pop nord-americana dels anys 60 i 70. Ell recorre a efectes especials, artesanies individuals i treballs intensius d'animació de retallar i enganxar. Les seves creacions són, alhora, directes i enigmàtiques, crues i poètiques, i tan enginyoses com encantadores.
El materialisme de l’autor i la senzillesa de la seva tècnica són característiques que configuren els seus collages. En aquests, breus, evocadors i extravagants, empra materials extrets de revistes velles. El seu pragmatisme extrem el separa dels seus predecessors underground com Stan Vanderbeek i Harry Smith.
Obra[modifica]
Klahr és un inventor d'atmosferes i ambients on el poder dels prototips i els registres sentimentals s'ajunten amb una intensitat semblant al món dels somnis. La seva obra és una manera de desafiar la idea de la propietat privada, la possessió i la identitat.
Crea contes el·líptics de novel·la negra i mitologia grega, habitats per superherois de còmic i personatges de fotonovel·les que vaguen entre el modernisme de mitjans de segle (plasmat en les fotografies d'arquitectura) i els paisatges de revistes d'època de Los Angeles. Segons l'historiador Tom Gunnin, "Les obres de Klahr generen una barreja de malenconia i desig que prové d'aquesta interacció entre allò que s'ha perdut i allò que s'ha obtingut, entre el record i l'oblit."[1]
Filmografia[modifica]
- Her Fragrant Emulsion (1987) [2]
- Hi-Fi Cadets (1989) [3]
- The Pharaoh's Belt (1993) [3]
- Altair (1995) [4]
- Lulu (1996) [5]
- Pony Glass (1998) [6]
- The Pettifogger (2011) [7]
- Sixty-Six (2015) [8]
- Circumstantial Pleasures (2020) [9]
Referències[modifica]
- ↑ «Cineinfinito #101: Lewis Klahr • CINEINFINITO» (en castellà). [Consulta: 4 novembre 2021].
- ↑ «Her Fragrant Emulsion» (en espanyol europeu). [Consulta: 4 novembre 2021].
- ↑ 3,0 3,1 «Hi-Fi Cadets» (en espanyol europeu). [Consulta: 4 novembre 2021].
- ↑ «Altair - Lewis Klahr - The Film-Makers' Cooperative» (en anglès). [Consulta: 4 novembre 2021].
- ↑ «Lulu (1996)» (en anglès). [Consulta: 4 novembre 2021].
- ↑ «Pony Glass - Lewis Klahr - The Film-Makers' Cooperative» (en anglès). [Consulta: 4 novembre 2021].
- ↑ «The Pettifogger», 09-10-2011. [Consulta: 4 novembre 2021].
- ↑ «Sixty Six (2015)» (en anglès). [Consulta: 4 novembre 2021].
- ↑ «Circumstantial Pleasures (2020)» (en anglès). [Consulta: 4 novembre 2021].
Enllaços externs[modifica]
- https://www.cccb.org/es/participantes/ficha/lewis-klahr/17459
- https://lux.org.uk/artist/lewis-klahr
- http://xcentric.cccb.org/es/programas/fitxa/lewis-klahr-engrams-sepals/219515
- https://theater.calarts.edu/faculty-and-staff/faculty/lewis-klahr
- https://www.cineinfinito.org/cineinfinito-101-lewis-klahr/
- https://www.tate.org.uk/whats-on/tate-modern/film/lewis-klahr-sixty-six