Licini Lucul

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

Els Licini Lucul (llatí: Licinii Luculli)[1][2][3][4] foren una branca de la gens romana plebea dels Licini. Els primers Lucul apareixen a la història a la Segona Guerra Púnica.

Els personatges principals de la família Licínia Lucul·la foren:[5]

De parentiu segur però indeterminat amb els anteriors:

Referències[modifica]

  1. Alberich, Joan; Ros, Montserrat. La transcripció dels noms propis grecs i llatins. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1993. ISBN 8477392250.  §160.
  2. Alberich, Joan; André, Avel·lí; Blay, Maite; Borràs, Joana; Romero, Carmen. Diccionari Llatí-Català de noms propis. Barcelona: Columna, 1994. 
  3. Seva i Llinares, Antoni (dir.). Diccionari llatí-català. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1993, p. 779. ISBN 9788477396314. 
  4. L'adaptació més recomanada del llatí Lucullus és Lucul. No obstant això, Luci Licini Lucul·le (cònsol 74 aC), el personatge amb més anomenada de la família, sovint és anomenat Lucul·le en obres més antigues (e.g. la traducció de Carles Riba de la vida de Lucul·le que escrigué Plutarc Arxivat 2020-09-30 a Wayback Machine., de 1929) o menys especialitzades (e.g. l'article corresponent a la Gran Enciclopèdia Catalana).
  5. Smith, William (ed.). Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology. Vol. II. Londres: Taylor and Walton, 1846, p. 830.