Ligeia

*Ligeia*
(en) Ligeia; (es) Ligeia; (fr) Ligeia; (it) Ligeia; (eo) Ligeia; (ru) Лигея; (sr) Лигеја
	;
Tipus	obra literària
Fitxa
Autor	Edgar Allan Poe
Llengua	anglès dels Estats Units
Publicació	Estats Units d'Amèrica, 1838
Creació	1838
Publicat a	Tales of the Grotesque and Arabesque
Dades i xifres
Gènere	literatura gòtica i terror
	Fitxer d'àudio parlat

Ligeia és un relat curt escrit per Edgar Allan Poe. Es publicà per primera vegada el 18 de setembre de 1838 en una edició de la revista American Museum, i l'editaren dos amics de Poe, els doctors N. C. Brooks i J. I. Snodgrass. La revista pagà a Poe deu dòlars per Ligeia i un altre conte, La narració d'Arthur Gordon Pym (The Narrative of Arthur Gordon Pym).

Argument[modifica]

El narrador, el marit de Ligeia, descriu les seues qualitats: una dona bella, apassionada i intel·lectual de cabell negre i ulls foscs, que conegué en "una vella i ruïnosa ciutat propera al Rin". Es casen, però després d'uns anys, Ligeia mor; el marit, desconsolat, es muda a Anglaterra, on compra i reforma una abadia. Aviat, entra en un matrimoni sense amor amb "Lady Rowena Trevanion de Tremaine, de cabells rossos i ulls blaus".

En el segon matrimoni, Rowena comença a sofrir febre i ansietat. Una nit, quan està a punt de desmaiar-se, el narrador li ompli un got de vi. Drogat per l'opi, veu (o creu veure) gotes d'un "líquid brillant color robí" caure al got. La seua condició empitjora ràpidament, i uns dies després mor i el seu cos és embolcallat per enterrar-lo.

Mentre el protagonista fa vetla a la nit, escolta un murmuri que prové del llit del mort. En detenir-se a escoltar, no detecta cap soroll, però més tard torna a escoltar-lo, més fort. S'acosta al jaç i veu color en les galtes, front i parpelles de lady Rowena. Aquesta mostra senyals de recuperació, però torna a caure en una mort aparent. Mentre ell intenta revifar-la, la seua reanimació es fa progressivament més forta, però també les recaigudes. Quan clareja, el marit està assegut i emocionalment exhaust per la lluita de la nit; el cos aparentment mort es mou amb tal energia que no s'ho acaba de creure i comença a preguntar-se si aquest cos és realment de la seua esposa lady Rowena Trevanion de Tremaine. Desesperat, es llança als peus de l'esposa, i aquesta s'estremeix amb el contacte, li cauen les benes i se li veuen uns cabells negres "com l'ala del corb en la nit". Ella obri els ulls, "mai podré equivocar-me, doncs, que aquests són els foscs, els bells ulls de lady... de lady Ligeia!".

Anàlisi[modifica]

Temes principals[modifica]

Mort d'una dona bella (Com en Berenice, La caiguda de la casa Usher, Eleonora i Morella)
Resurrecció (La caiguda de la casa Usher, Morella, El gat negre)
Abús de substàncies (El gat negre i Ligelia)

Al·lusions[modifica]

Ashtophet: es deu referir a Aixera, dea feniciocananea de la fertilitat.
Azrael: A l'Orient Mitjà, és un àngel que separa l'ànima del cos en el moment de la mort.
Delos: illa grega on Leto donà a llum els déus Apol·lo i Àrtemis.
Hurís: verges en el paradís islàmic que esperen els creients del Janah. Són descrites com dones d'ulls negres.
Lady Rowena: Aquesta pot ser una referència a l'heroïna de la novel·la Ivanhoe de sir Walter Scott. Després d'alguns desafiaments, lady Rowena i Ivanhoe es casen al final de la novel·la.
Ligeia: És el nom d'una sirena en la mitologia grega.
Nourjahad: És el personatge principal de la Història de Nourjahad de Frances Sheridan. Quan Nourjahad desitja la immortalitat, el persa Schemzeddin usa drogues per fer-li creure que viurà per sempre.

En el cinema[modifica]

La tomba de Ligeia, 1964, dirigida per Roger Corman i protagonitzada per Vincent Price.
Ligeia, 2009, dirigida per Michael Staininger i protagonitzada per Wes Bentley (narrador), Kaitlin Doubleday (Rowena) i Sofya Skya (Ligeia).