Llavaners
| Localització | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Estat | Espanya | |||
|
| ||||
| Comunitat autònoma | Catalunya | |||
|
| ||||
| Província | província de Lleida | |||
|
| ||||
| Comarca | Pallars Sobirà | |||
|
| ||||
| Municipi | Soriguera  | |||
| Població humana | ||||
| Població | 0 (2022) | |||
| Geografia | ||||
| Altitud | 1.302,2 m | |||
| Dades històriques | ||||
| Festa patronal | Segon cap de setmana d'agost | |||
| Codi INE | 25208001600 | |||
Llavaners era un poble, ara abandonat, del terme municipal de Soriguera, de la comarca del Pallars Sobirà, dins del territori de l'antic municipi de Soriguera.
Estava situat en un coster a ponent de Vilamur, al nord-est de Malmercat i al nord de Tornafort.
Llavaners tenia la capella de Sant Serni de Llavaners, que ja consta en ruïnes des de, almenys, el 1962.
Etimologia[modifica]
Segons Joan Coromines,[1] Llavaners prové del llatí lavandarium (safareig, rentador). És un topònim ja romànic, probablement medieval.
Història[modifica]
Edat mitjana[modifica]
Llavaners té els seus orígens en una antiga quadra medieval.
Edat contemporània[modifica]
Pascual Madoz dedica un article breu del seu Diccionario geográfico...[2] a Llavaners (Llabanes, Casa de). S'hi pot llegir que és una masia o casa de camp del districte municipal de Puiforniu i de la parròquia de Malmercat. Es troba al peu d'una muntanya, i constava ja en aquell moment d'una sola casa. Les terres són fluixes, muntanyoses i pedregoses. S'hi produïa sègol, patates, mongetes, nous, peres, cireres i prunes. S'hi caçaven de perdius, conills i llebres, i s'hi pescaven truites. Els seus habitants es comptabilitzaven amb els de Puiforniu.
Referències[modifica]
Bibliografia[modifica]
- Coromines, Joan. «Llavaner, Llavanera, Llavaneres». A: Onomasticon cataloniae. V L - N. Barcelona: Curial Edicions Catalanes i Caixa d'Estalvis i Pensions de Barcelona La Caixa, 1996. ISBN 84-7256-844-X.
- Madoz, Pascual. Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar. Madrid: Establecimiento Literario Topográfico, 1845. Edició facsímil: Articles sobre El Principat de Catalunya, Andorra i zona de parla catalana del Regne d'Aragó al <<Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar>> de Pascual Madoz, V. 1. Barcelona: Curial Edicions Catalanes, 1985. ISBN 84-7256-256-5.
- Pagès, Montserrat; Castilló, Arcadi. «Soriguera - Estac». A: El Pallars, la Ribagorça i la Llitera. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1984 (Gran geografia comarcal de Catalunya, 12). ISBN 84-85194-47-0.