Llengües bora
| Tipus | família lingüística  |
|---|---|
| Ús | |
| Estat | Colòmbia i Brasil |
 | |
| Classificació lingüística | |
| llengua humana llengua indígena llengües ameríndies llengües bora–witoto | |
| Codis | |
| Glottolog | bora1262 |
Les llengües bora constitueixen una de les dues branques de la família bora-huitoto, actualment només sobreviuen dues llengües d'aquesta branca, totes dues parlades en Colòmbia, amb un total d'uns mil cinc-cents parlants.[1][2]
Llengües[modifica]
Les dues llengües bora són
- Bora (també conegut com Bora–Miranya, Boro, Meamuyna) de Brasil oriental (Amazones)
- Muinane (also known as Bora Muinane, Muinane Bora, Muinani, Muename) del sud-oest de Colòmbia (Amazones)
Loukotka (1968) també llista el Nonuya, parlada a les fonts del riu Cahuinari, com una llengua bora. Només s'han documentat unes poques paraules.[3]
Jolkesky (2016) assenyala que hi ha semblances lèxiques amb les famílies lingüístiques Choko, Guahibo, Tukano, Witoto-Okaina, Yaruro, Arawak, i Tupi a causa del contacte a la regió de la conca del riu Caquetá.[4] Una anàlisi computacional automatitzada (ASJP 4) by Müller et al. (2013)[5] van trobar semblances lèxiques amb els arawaks (especialment la llengua resígaro en particular) a causa del contacte.
Descripció lingüística[modifica]
Fonologia[modifica]
L'inventari consonàntic del bora ve donat per:
| Labial | Alveolar | Palatal | Velar | Glotal | |
|---|---|---|---|---|---|
| Oclusiva simple | p | t | k | ʔ | |
| Oclusiva aspirada | pʰ | tʰ | kʰ | ||
| Coarticulada | c | č | kp | ||
| Africada aspirada | cʰ | čʰ | |||
| Fricativa | β | x | |||
| Aproximants | r | (i) | |||
| Nasal | m | n | (ɲ) |
La majoria de consonants tenen al·lòfons palatals davant /i/ (i a vegades davant algunes /a/). De fet l'estatus fonèmic de /ɲ/ i /i/ és dubtós perquè podrien ser considerats com els al·lòfons palatals de /n/ i /r/. A més d'aquestes consonants existeixen 6 vocals /i, e; a, ɨ; o, ɯ/ i existeix dos tons de nivell (altoy baix). Només en posició final es toleren dos tons baixos consecutius.
Comparació lèxica[modifica]
La següent llista compara els numerals en quatre llengües bora:[6]
| GLOSSA | Bora | Miraña | Muinave | proto- borano |
|---|---|---|---|---|
| 1 | ʦʰane | ʦʰane | sááno | *ʦʰanV |
| 2 | mínʲéékʰ |
míñéékʰ |
míínokk |
*mína-kʰ |
| 3 | pʰápʰiʔʧʰ |
maakʰíni | [2] + [1] | *ʦʰa-məna- |
| 4 | pʰ ʔoxʦʰitʰ |
ʦʰanénáʔ- péβahkʰáʦʰi |
[2] + [2] | ? |
| 5 | ʦʰaʔoxʦʰitʰ |
ʦʰá-ʔoxʦʰi | sa-ʔúse | *ʦʰa-ʔoxʦʰi- |
| 6 | íʔoxʦʰitʰ |
gotzehihnwa | xúúga-ʔuse-t |
*-ʔoxʦʰi-tʰ |
| 7 | íʔoxʦʰitʰ |
zohógatigá | xúúga-ʔuse-t |
*-ʔoxʦʰi-tʰ |
| 8 | íʔoxʦʰitʰ |
rowiʦka | xúúga-ʔuse-t |
*-ʔoxʦʰi-tʰ |
| 9 | íʔoxʦʰitʰ |
zömötʰohʦa | xúúga-ʔuse-t igéénemeʔexé |
? |
| 10 | pʰaʔoxʦʰikʰi neβa |
pʰáʔohʦʰíkʰi | ɸa-ʔúsee-kk |
*pʰa-ʔoxʦʰi(-kʰi) |
Referències[modifica]
- ↑ Anatole V. Lyovin (1997). An Introduction to the Languages of the World. Oxford: Oxford University Press, pp. 340. ISBN 0-19-508116-1.
- ↑ Adelaar & Muysken, 2004, p. 449
- ↑ Loukotka, Čestmír. Classification of South American Indian languages. Los Angeles: UCLA Latin American Center, 1968.
- ↑ Jolkesky, Marcelo Pinho de Valhery. Estudo arqueo-ecolinguístico das terras tropicais sul-americanas. 2. Brasília: University of Brasília, 2016.
- ↑ Müller, André, Viveka Velupillai, Søren Wichmann, Cecil H. Brown, Eric W. Holman, Sebastian Sauppe, Pamela Brown, Harald Hammarström, Oleg Belyaev, Johann-Mattis List, Dik Bakker, Dmitri Egorov, Matthias Urban, Robert Mailhammer, Matthew S. Dryer, Evgenia Korovina, David Beck, Helen Geyer, Pattie Epps, Anthony Grant, and Pilar Valenzuela. 2013. ASJP World Language Trees of Lexical Similarity: Version 4 (October 2013).
- ↑ Numerals in Bora-Witotoan languages (Rosenfelder's Metaverse)
Bibliografia[modifica]
- Adelaar, Willem F. H.; & Muysken, Pieter C. (2004). The languages of the Andes. Cambridge language surveys. Cambridge University Press.
- Campbell, Lyle. (1997). American Indian languages: The historical linguistics of Native America. Nova York: Oxford University Press. ISBN 978-0-19-509427-5.
- Kaufman, Terrence. (1994). The native languages of South America. In C. Mosley & R. E. Asher (Eds.), Atlas of the world's languages (pp. 46-76). London: Routledge.