Llengües senegambianes
| Tipus | família lingüística  |
|---|---|
| Distribució geogràfica | Àfrica subsahariana |
| Classificació lingüística | |
| llengua humana llengües nigerocongoleses llengües congoatlàntiques llengües atlàntiques | |
| Subdivisions | |
|
Buy–Nyun
Nalu
| |
| Codis | |
| ISO 639-2 | nalu1240 |
| ISO 639-3 | mans1268 |
Les llengües senegambianes o atlàntiques septentrionals són un grup de llengües nigerocongoleses parlades al sud de Mauritània, Senegal, Gàmbia, Guinea Bissau i Guinea. La moderna divisió senegambiana és una reestructuració de l'antic grup atlàntic septentrional (terme que encara s'usa ocasionalment per a aquestes llengües).
Els fulbe, ètnia seminòmada, parlen una llengua d'aquest grup i van estendre la seva llengua des de Senegal al llarg de tot el Sahel occidental i central. La principal llengua d'aquest grup, en termes demogràfics és el wòlof, llengua oficial a Senegal, amb uns quatre milions de parlants natius i milions més com a parlants de segona llengua. S'estima en 13 milions el nombre total de parlants de diferents varietats del fulani i prop d'un milió els parlants del serer.
Classificació[modifica]
La divisió septentrional de les llengües atlàntiques va ser proposada per Daniel Sapir (1971). No obstant això, l'agrupació atlàntica i les seves branques semblen més aviat una agrupació geogràfica o tipològica, més que un grup filogenètic vàlid dins de les llengües nigerocongoleses. Un estudi recent que examina el parentiu dins d'aquest grup de Segerer (2010), considera que les llengües bak no són part del grup atlàntic septentrional, originalment proposat per Sapir, encara que troba que la resta de llengües sí ho estan. Aquest grup més compacte estaria caracteritzat per mutacions consonàntiques específiques. S'ha proposat el següent arbre cladístic per a les llengües senegambianes:
| Senegambià |
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Totes les llengües ful-cangin (ful-tenda) tenen consonants implosives, mentre que el serer i el ful comparteixen a més diversos sufixos nominals. Moltes classificacions, incloent la d' Ethnologue 16, col·loquen al serer com més proper al wòlof que al fula. Tanmateix, això sembla remuntar-se a algunes dades de Sapir considerades errònies per Wilson (1989).[1]
Descripció lingüística[modifica]
Mutacions consonàntiques[modifica]
Les llengües senegambianas (antic "atlàntic septentrional" sense les llengües bak) són un grup de llengües caracteritzades per la seva mutació consonàntica, un fenomen en què la consonant inicial d'una paraula varia depenent de factors morfosintàctics. En fula, per exemple, la consonant inicial de molts noms canvia depenent de si es tracta d'una forma de singular o plural:
singular plural pul-lo
'fulani (individu)'ful-ɓe
'(els) fulani'guj-jo
'lladre'wuy-ɓe
'lladres'
Classes nominals[modifica]
Les llengües atlàntiques occidentals tenen sistemes de classes nominals similars als oposats en altres llengües nigerocongoleses, sent els més coneguts els de les llengües bantus. En aquest últim grup les classes nominals s'assenyalen mitjançant prefixos, i els lingüistes consideren que aquests prefixos reflecteixen morfemes ja presents en proto-nigerocongolès. Les llengües ful-serer, no obstant això, marquen les classes nominals mitjançant sufixos o una combinació de prefixos i sufixos. Joseph Greenberg va argumentar que les formes sufixades van sorgir de manera independent com a resultat de determinants enclítics que concordaven amb la classe nominal:
- CL-Nom CL-Det → CL-Nom-CL → Nom-CL
Comparació lèxica[modifica]
Els numerals per a diferents grups de llengües senegambianes són::[2]
| GLOSSA | Fula-Cangin | Wòlof-Nyun | Nalu | PROTO- SENEGAM. | |||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| PROTO- FULA |
Serer | PROTO- TENDA |
PROTO- CANGIN |
Wòlof | PROTO- BN |
Mbulungish (Baga-Foré) |
Nalu | ||
| '1' | *goʔo | leŋ | *-diyẽ(?) | *yiːnɔː | bɛnː | *teː- | ki-ben | deːndɪk | *-dĩ |
| '2' | *ɗiɗi | ɗik | *-xi(?) | *k-anak | ɲaːr | *naːn- | ʧi-di | bilɛ | *-di/ *naː- |
| '3' | *tati | tadik | *-tʲar(?) | *k-ahay | ɲɛtː | *taːr | ʧi-tɛt | paːt | *taːdi |
| '4' | *nai | nahik | *-naxi | *niː(ki)- | ɲɛnt | ʧi-nɛŋ | biːnaːŋ | *naːi- | |
| '5' | *ʤowi | ɓedik | *-bəda/ *-ɲɟõ |
*ja-tus *iːp |
dʒuroːm | *yu-roːg | su-sɑ | teːduŋ | |
| '6' | *5+1 | 5+1 | *5+1 | *5+1 | 5+1 | *5+1 | sɑk-ben | 5+1 | *5+1 |
| '7' | *5+2 | 5+2 | *5+2 | *5+2 | 5+2 | *5+2 | sɑk-di | 5+2 | *5+2 |
| '8' | *5+3 | 5+3 | *5+3 | *5+3 | 5+3 | *4+4 | sɑk-tɛt | 5+3 | *5+3 |
| '9' | *5+4 | 5+4 | *5+4 | *5+4 | 5+4 | sɑk-nɛŋ | 5+4 | *5+4 | |
| '10' | *sapːo | xarɓaxay | *-pahw(?) | *sabo | fukː | ɛtɛlɛ | tɛːblɛ~ tɛbɪlɛ |
||
Notes[modifica]
- ↑ Segerer (2010)
- ↑ «Numerals in Atlantic languages». Arxivat de l'original el 2012-12-31. [Consulta: 7 juliol 2016].
Bibliografia[modifica]
- David Sapir, 1971. "West Atlantic: an inventory of the languages, their noun-class systems and consonant alternation". In Sebeok, ed, Current trends in linguistics, 7: linguistics in sub-Saharan Africa. Mouton, 45–112
- Guillaume Segerer & Florian Lionnet 2010. "'Isolates' in 'Atlantic'" Arxivat 2012-03-31 a Wayback Machine.. Language Isolates in Africa workshop, Lyon, Dec. 4
| Llengües bak |
| ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Llengües senegambianes |
| ||||
| Llengües mel | |||||
| Altres | |||||
