Llengües yuruna
| Tipus | família lingüística  |
|---|---|
| Ús | |
| Estat | Brasil |
| Classificació lingüística | |
| llengua humana llengua indígena llengües ameríndies llengües tupí | |
| Codis | |
| Glottolog | yuru1262 |
Les llengües yuruna (o llengües jurúna[1]) del Brasil formen una branca de la família lingüística tupí.[2]
Són les llengües juruna, maritsauá, i xipaya.
Varietats[modifica]
A continuació es mostra una llista de les varietats de llengua yuruna llistades per Loukotka (1968), incloses els noms de varietats no verificades.[3]
- Yuruna / Paru-podeari - parlat al curs mig del riu Xingu.
- Arupai / Urupaya - parlat una vegada al riu Xingú al sud de la tribu Yuruna. (sense atestar).
- Shipaya / Achipaya / Jacipoya - un cop parlat al riu Iriri i riu Curua, ara probablement extingit.
- Manitsauá / Mantizula - parlat en un sol poble del riu Manissauá-Miçu, afluent del riu Xingu.
L'Instituto Socioambiental llista el yudjá i els extingits arupaia (Arupai), Xipaia, Peapaia, Aoku (no identificat), i Maritsawá.[4]
Reconstrucció[modifica]
Les consonants del proto- juruna (Fargetti i Rodrigues 2008: 556):[5]
| p | t | k | ʔ | |
| b | d | g | ||
| m | n | |||
| ɾ | ||||
| s | ʃ | |||
| z | ||||
| ɮ | ||||
| w | j |
Les vocals (Carvalho 2019):[1]
| Anterior | Central | Posterior | |
|---|---|---|---|
| Alta | i | ɨ | u |
| Mitjana | e | ||
| Baixa | a |
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 Carvalho, Fernando O. de. 2019. Revisitando o Proto-Jurúna: a reconstrução da série de oclusivas orais. In: Oliveira, Edna dos Santos; Eduardo A. Vasconcelos; Romário D. Sanches (eds.) Estudos Linguísticos na Amazônia. Campinas: Pontes Editores.
- ↑ Jolkesky, Marcelo Pinho de Valhery. 2016. Estudo arqueo-ecolinguístico das terras tropicais sul-americanas. Doutorado em Linguística. Universidade de Brasília.
- ↑ Loukotka, Čestmír. Classification of South American Indian languages. Los Angeles: UCLA Latin American Center, 1968.
- ↑ Instituto Socioambiental
- ↑ Fargetti, Cristina Martins; Carmen L. Reis Rodrigues. 2008. Consoantes do xipaya e do juruna - uma comparação em busca do proto-sistema. Alfa, São Paulo, 52 (2): 535-563, 2008. (PDF)
Bibliografia[modifica]
- (anglès) Rodrigues, Aryon, Tupi Languages in Rondônia and in Eastern Bolivia, Language Endangerment and Endangered Languages, Leo Wetzels (Éditeur), pp. 355-363, Indigenous Languages of Latin America 5, Leyde, CNWS Publications, 2007 ISBN 978-90-5789-154-0.
| Arikem | |||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Tupari | |||||||||||||||||||
| Mondé | |||||||||||||||||||
| Puruborá– Ramarama | |||||||||||||||||||
| Yuruna | |||||||||||||||||||
| Munduruku | |||||||||||||||||||
| Maweti–Guarani |
| ||||||||||||||||||
| Protollengua | |||||||||||||||||||
Cursiva indica llengua extingida | |||||||||||||||||||
