Llengua macorix

Llengua macorix
Tipus	llengua
Ús
Autòcton de	Peninsula de Samaná i Macorix
Estat	República Dominicana
Classificació lingüística
	llengües waroid
Codis
ISO 639-3	-
Glottolog	-

El macorix (/maso'riʃ/, també escrita maçorís i mazorij) era la llengua de la costa nord del que avui és la República Dominicana pels macorix. Els registres espanyols només fan referència a tres idiomes a l'illa: taïno, macorix i els veïns ciguayo. Sembla que els macorix era semi-sedentaris i la seva presència sembla haver estat anterior als agricultors taïnos que van arribar a ocupar gran part de l'illa. Per als primers escriptors europeus, compartien similituds amb els propers ciguayos.^[1] Sembla que la seva llengua era moribunda a l'època de la conquesta espanyola, i al cap d'un segle es va extingir.^[2]

Divisions[modifica]

Alt Macoris es parlava a la costa nord-central de la Diòcesi Catòlica de Magua des de Puerto Plata fins a Nagua, i cap a l'interior a San Francisco de Macoris i més enllà. També es va distribuir a la costa sud-est d'Hispaniola al voltant de San Pedro de Macorís.^[3]

Baix Macoris es parlava a la part nord-oest de la Diòcesi Catòlica de Magua des de Monte Cristi fins a Puerto Plata, i des de la costa interior fins a la zona de Santiago de los Caballeros.^[3]

Lèxic[modifica]

Poc se sap del macorix, a part que és una llengua diferent del taïno i el veí ciguayo. Una forma negativa, baeza [baˈesa], és l'únic element del llenguatge que es testifica directament. Baeza podria ser arawak (encara que no és taïno o iñeri), analitzable com a ba-ésa 'no-res' = 'res'. (Vegeu manao ma-esa 'no, no', paresí ma-isa 'not'. El prefix negatiu és ba- en amarakaeri que, encara que estigui relacionat amb les llengües arawak, no és prou proper per ser rellevant aquí.)

Topònims[modifica]

També hi ha alguns topònims no taïnos de la zona que Granberry i Vescelius (2004) suggereixen que poden ser waroid:

Possibles topònims macorix^[4]
Nom	Paral·lel warao	Significat ne warao
Baho (riu)	baho-ro	'sudari, dens (bosc)'
Bahoruco (region)	baho-ro-eku	'dins del bosc'
Mana (riu)	mana	'dos, doble'
riu Haina	ha-ina	'moltes xarxes'
illa Saona	sa-ona	'ple de ratpenats'

(Cf. una llista similar a la dels guanahatabey.)

Vegeu també[modifica]

Llengües prearawak de les Grans Antilles

Referències[modifica]

↑ García Bidó, Rafael. Voces de bohío Vocabulario de la cultura taína. Santo Domingo, DR: Archivo General de la Nación, 2010, p. 7, 25, 32. ISBN 978-9945-020-95-3.
↑ Wilson, Samuel M. (1999). "Cultural Pluralism and the Emergence of Complex Society in the Greater Antilles" a XVIII International Congress for Caribbean Archaeology. , St. George's, Grenada: University of Texas, Department of Anthropology [Consulta: de juliol 12, 2021] Arxivat de març 30, 2015, a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el de març 30, 2015. [Consulta: de juliol 12, 2021].
↑ ^3,0 ^3,1 Granberry, Julian; Vescelius, Gary. Languages of the Pre-Columbian Antilles. Tuscaloosa, AL: University of Alabama Press, 2004. ISBN 0-8173-5123-X.
↑ Granberry & Vescelius (2004:76, Table 6)

Granberry, Julian, & Gary Vescelius (2004) Languages of the Pre-Columbian Antilles, University Alabama Press, Tuscaloosa, ISBN 0-8173-5123-X

[Bidó-1] García Bidó, Rafael. Voces de bohío Vocabulario de la cultura taína. Santo Domingo, DR: Archivo General de la Nación, 2010, p. 7, 25, 32. ISBN 978-9945-020-95-3.

[Wilson-2] Wilson, Samuel M. (1999). "Cultural Pluralism and the Emergence of Complex Society in the Greater Antilles" a XVIII International Congress for Caribbean Archaeology. , St. George's, Grenada: University of Texas, Department of Anthropology [Consulta: de juliol 12, 2021] Arxivat de març 30, 2015, a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el de març 30, 2015. [Consulta: de juliol 12, 2021].

[Granberry-3] 3,0 ^3,1 Granberry, Julian; Vescelius, Gary. Languages of the Pre-Columbian Antilles. Tuscaloosa, AL: University of Alabama Press, 2004. ISBN 0-8173-5123-X.

[4] Granberry & Vescelius (2004:76, Table 6)

[1]

[2]

[3]

[4]