Llengua piscataway

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de llenguaLlengua piscataway
Tipusllengua natural, llengua morta i llengua extinta Modifica el valor a Wikidata
Ús
Autòcton deMaryland Modifica el valor a Wikidata
EstatUnited States
Classificació lingüística
llengua humana
llengua indígena
llengües ameríndies
llengües àlgiques
llengües algonquines
llengües algonquines orientals Modifica el valor a Wikidata
Codis
ISO 639-3psy
Glottologpisc1239 Modifica el valor a Wikidata
Ethnologuepsy Modifica el valor a Wikidata
IETFpsy Modifica el valor a Wikidata

El piscataway o conoy és una llengua algonquina extinta que abans parlaven els piscataway, un cacicat dominant al sud de Maryland a la riba occidental de la badia de Chesapeake en el moment del contacte amb els colons anglesos.[1] El piscataway, també és conegut com conoy (de l'etnònim donat en iroquès), es considera un dialecte del nanticoke.[2]

Aquesta designació es basa en les poques proves documentals que resten de la llengua piscataway. També es creu que la tribu doeg, llavors resident a l'actual Virgínia del Nord, parlava una variant de la mateixa llengua. Aquests dialectes eren intermedis entre la llengua nativa americana lenape parlada al nord d'aquesta zona (als actuals Delaware, Nova Jersey, Maryland, Pennsilvània, Nova York i Connecticut) i la llengua powhatan, antigament parlada al sud, en el que ara és Tidewater de Virgínia. Avui dia el piscataway no es parla, però en persisteixen registres escrits. Segons The Languages of Native North America, el piscataway, també anomenat conoy (del nom iroquès de la tribu), era un dialecte del nanticoke.[2] Aquesta assignació depèn del nombre insuficient de documents accessibles tant del piscataway com del nanticoke. S'identifica amb els dialectes lenape (unlachtigo, unami i muncy; parlats al que ara s'anomena Pennsilvània, Maryland, Delaware, Nova Jersey, Nova York i Connecticut), i està més estretament relacionat amb el powhatan, que abans es parlava a l'àrea de l'actual Virgínia. Els primers parlants van viure a la riba occidental de la badia de Chesapeake, avui part de Maryland. En particular ocupaven els turons al cursos baixos del Potomac i del Patuxent.

L'evangelista jesuïta, el pare Andrew White, va traduir el catecisme catòlic a l'idioma piscataway el 1610, i altres professors d'anglès van reunir materials en llengua piscataway. La còpia original és una instrucció catòlica de cinc pàgines escrita en piscataway; és el principal registre supervivent de la llengua.[3]

Classificació[modifica]

Oracions del Catecisme Catòlic escrites a mà en els idiomes piscataway, llatí i anglès per un missioner catòlic de la tribu piscataway, Andrew White, SJ, ca. 1634–1640. Biblioteca Lauinger, Universitat de Georgetown [4]

El piscataway es classifica com una llengües algonquines orientals:



Fonologia[modifica]

Aquesta secció ofereix l'inventari de fonemes reconstruït per Mackie (2006).[3]

Consonants
Bilabial Alveolar Post-alveolar Palatal Velar Glotal
Oclusiva p t k
africada tʃ
Nasal m n
Fricativa plana s ʃ x h
expressat z
Aproximant w j
Vocals
Curt Llarg
Tancada i
Mitjana e eː
Oberta a
Posterior Mitjana o oː
Posterior tancada u uː

[3]

Notes[modifica]

  1. ↑ Raymond G. Gordon Jr., ed. 2005. Ethnologue: Languages of the World. 15th edition. Dallas: Summer Institute of Linguistics.
  2. ↑ 2,0 2,1 Mithun, Marianne. The languages of Native North America. Cambridge University Press, 1999. ISBN 0-521-23228-7. 
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 Mackie, Lisa. «Fragments of Piscataway: A Preliminary Description», 2006. Arxivat de l'original el 4 agost 2016. [Consulta: 12 febrer 2016].
  4. ↑ "Manuscript prayers in Piscataway ." Arxivat 2018-09-28 a Wayback Machine. Treasures of Lauinger Library. (retrieved 4 Jan 2010)

Bibliografia[modifica]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Llengua_piscataway&oldid=32952503»