Llista d'estampes de Paul Gauguin

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

Paul Gauguin (1848-1903) va experimentar amb l'art de gravar i estampar, a més de les seves famoses pintures pioneres de l'art modern. Va practicar la xilografia, litografia, zincografia i monotípia. Moltes de les seves obres estampades són transposicions de motius treballats amb pintura com a forma d'experimentar l'expressivitat i el sintetisme.[1]

Catàlegs raonats[modifica]

El primer catàleg raonat sobre l'obra gravada de Paul Gauguin va ser publicat el 1927 per Marcel Guérin a París.[2] Consta de 96 referències normalment indicades amb la inicial G.

El 1988 la Galeria Kornfeld de Berna va publicar un nou catàleg fet per Elizabeth Mongan, Eberhard W. Kornfeld i Harold Joachim.[3] Consta de 78 referències amb diversos estats i edicions més dues seccions suplementàries de tiratges provinents d'escultures i relleus de l'artista que no es consideren gravats originals de Gauguin. Les referències se solen indicar amb la inicial K o bé Kornfeld o bé Mongan-Kornfeld-Joachim. Al número estàndard de referència li segueix l'estat amb números romans, l'edició amb lletra majúscula i la versió amb lletra minúscula.

Suite Volpini 1889[modifica]

Les primeres estampes de Gauguin són onze zincografies fetes l'any 1889 com a complement de l'Exposició de Pintures del Cafè Volpini. La col·lecció va ser impresa amb tinta negra, excepte una marró, sobre paper groc amb amplis marges. Algunes de les sèries les va retallar i acolorir a l'aquarel·la. Ambroise Vollard va adquirir les planxes originals i en va encarregar una nova edició, posterior al 1900.

Títol Proves de color Prova final Edició Vollard
Projecte de plat, Leda i el Cigne
Projet d'assiette, Léda et le Cygne
1.A.a 1.B
Drames de la mar, Bretanya
Les Drames de la mer, Bretagne
2.A.a 2.A.b 2.B
Drames de la mar, Descens al Maelström
Les Drames de la mer, Une Descente dans le Maelstrom
3.A.a 3.A.b 3.B
Banyistes bretones
Baigneuses Bretonnes
4.A.a 4.A.b
Les cigales i les formigues, Record de Martinica
Les Cigales et les fourmis, Souvenir de la Martinique
5.A.a 5.A.b 5.B
Pastoral a Martinica
Pastorales Martinique
6.A 6.B
Goigs de Bretanya
Joies de Bretagne
7.A.a 7.A.b 7.B
Bretones amb una tanca
Bretonnes à la barrière
8.A.a 8.A.b
Velles fadrines a Arle
Les Vieilles filles à Arles
9.A.a 9.A.b 9.B
Les bugaderes
Les Laveuses
10.A.a 10.A.b 10.B
Misèries humanes
Misères humaines
11.A.a 11.A.b 11.B

Catàleg d'exposició 1889[modifica]

El catàleg de l'Exposició de pintures del grup impressionista i sintetista, feta al Cafè Volpini el 1889, inclou vuit zincografies fetes per set artistes. A més de les onze zincografies de la Suite Volpini, Gauguin va contribuir amb dues zincografies més per a il·lustrar el catàleg de l'exposició.

Títol Prova final
En les roques negres
Aux Roches noires
Les farratjadores
Les Faneuses

Suite Noa Noa 1893-1894[modifica]

Entre l'hivern de 1893 i la primavera de 1894, Paul Gauguin va fer deu xilografies per il·lustrar el text de Noa Noa que no es va arribar a editar tal com estava previst. Després de fer diverses proves, Gauguin va demanar a Louis Roy la impressió d'una edició d'uns 25 o 30 exemplars. El 1921, el seu fill Pola Gauguin va fer una nova impressió de gravats en la sèrie 10 Traesnit on va incloure vuit originals de la Suite Noa Noa.

Títol Proves d'artista Edició Louis Roy Edició Pola Gauguin
Fragància
Noa Noa
13.I - 13.III 13.III.D 13.III.E
Terra deliciosa
Nave Nave Fenua
14.III 14.IV.C 14.IV.D
Fent l'amor
Te Faruru
15.I - 15.IV 15.V
Jugant en el riu
Auti te Pape
16.I - 16.II.A/B 16.II.C 16.II.D
Els déus
Te Atua
17.I - 17.III 17.III.D
L'univers ha estat creat
L'Universe est crée
18.II.B 18.II.D 18.II.E
El diable parla
Mahna No Varua Ino
19.IV.B 19.IV.D 19.IV.E
L'esperit de la nit vetlla
Manao Tupapau
20.III 20.IV.D 20.IV.F
La nit eterna
Te Po
21.III 21.IV.C 21.IV.D
Acció de gràcies
Maruru
22.I - 22.III.B 22.III.C 22.III.E

1891-1898[modifica]

De tornada a Tahití, Gauguin va continuar experimentant amb xilografies i zincografies, a més de monotips. Els mitjans eren precaris i Gauguin explica que utilitzava la pota del llit com a premsa. Els motius són sovint reinterpretacions dels mateixos motius usats en els quadres. En general, les obres d'aquesta època no formen una col·lecció i només van ser publicades algunes estampes aïllades.

Títol Proves d'artista o proves úniques Edició regular Altres edicions
Retrat de Stéphane Mallarmé
Portrait de Stéphane Mallarmé
12.I 12.II.B.b
L'esperit de la nit vetlla
Manao Tupapau
23.B
Paraules terrorífiques
Parau Hano Hano
24
Dona amb figues
La Femme aux figues
25.I 25.II 25.III
Dues dones maoris ajupides
Deux Femmes Maories accroupies
26 26.C
Ave Maria
Ia Orana Maria
27.B 27.C
L'esperit de la nit vetlla
Manao Tupapau
29.I 29.II 29.III
L'esperit de la nit vetlla
Manao Tupapau
30.3.A.a 30.3.A.b
Dona maori en un paisatge de branques d'arbres
Femme Maorie dans un paysage de branches d'arbres
30.3.B.a 30.3.B.b
Dia dels déus
Mahana Atua
31.I 31.II
Ídol tahitià
Idole Tahitienne
32
Pescador bevent al costat de la seva piragua
Le Pêcheur buvant auprès de sa pirogue
33.I 33.II
Fragància
Noa Noa
34.I 34.II
Salvatge
Oviri
35
Dona cullint fruits i Oviri
Femme ceuillant des fruits et Oviri
36
Record de Meyer de Haan
Souvenir de Meyer de Haan
38
Joves maoris
Jeunes Maoris
39
Dos maoris
Deux Maoris
40

Suite Vollard 1898-1899[modifica]

Títol Edició regular Edicions pòstumes
Interior de cabana
Intérieur de case
41
Eva
Ève
42.II.b
Dones, animals i fullatge
Femmes, animaux et feuillages
43.II.A
La reina, llangor
Te Arii Vahine, Opoi
44.A
Buda
Bouddha
45.B
El portador de babanes
Le Porteur de féï
46.II
El rapte d'Europa
L'Enlèvement d'Europe
47.A 47.C
Planxa amb diable cornut
Planche au diable cornu
48
Misèries humanes
Misères humaines
49
Calvari bretó
Le Calvarie Breton
50.B
Carro de bous
Le Char à boeufs
51
A les roques negres
Aux Roches noires
52.III
Els déus
Te Atua
53.II 53.II.D
Canvi de residència
Changement de résidence
54.II.b
Sigueu amoroses i sereu felices
Soyez amoureuses et vous serez heureuses
55.II.b 55.II.e

Le Sourire 1899-1900[modifica]

L'agost de 1899, Gauguin va publicar el primer número de Le Sourire: Journal sérieux («El somriure: Periòdic seriós»). Era un periòdic satíric que ell mateix escrivia, il·lustrava, imprimia i publicava. A partir del quart número, després de serigrafiar el text, Gauguin hi va estampar les capçaleres preparades en planxes de fusta. Va fer quinze planxes de fusta, de les que en va utilitzar efectivament nou. Estampava manualment cada exemplar, i en alguns números no era sistemàtic, utilitzant diferents estampats en diferents exemplars. Les capçaleres, a més de portar el títol del periòdic, evoca motius d'obres anteriors.[4]

Títol / Publicació Proves d'artista Edició regular Edicions posteriors
Le Sourire (monograma i títol)
Novembre 1899
56 - 57
Le Sourire (tres persones, màscara, guineu i ocell)
Novembre 1899
58.A 58.B 58.D
Le Sourire
59
Le Sourire
60
Le Sourire (cavall i ocell)
Desembre 1899
61.A 61.C
Le Sourire (dues dones xerrant)
Gener 1900
62.A 62.B 62.C - 62.D
Le Sourire (portador de bananes i dos cavalls)
Febrer 1900
63.A 63.B
Le Sourire (el procurador Charlier amb un cap monstruós)
Febrer 1900
64.A 64.B
Le Sourire (composició amb gall dindi)
Març 1900
65.A 65.B
Le Sourire (personatges còmics, Gaspard i la seva dona)
Abril 1900
66 - 67 67.D
Le Sourire (bust de dona nua, home de perfil amb gorra i una tercera figura petita)
No publicat
68
Le Sourire (guineu, busts de dues dones i conill)
No publicat
69.I 69.II
Le Sourire (tahitians, flors i fulles)
No publicat
70
Le Sourire (tahitiana)
No publicat
72
Le Sourire (mico, caricatura del governador Gallet)
No publicat
73

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: estampes de Paul Gauguin
  1. Figura, Starr. «Repetition, Transformation, and the Catalust of Printmaking». A: Gauguin Metamorphoses. Nova York: The Museum of Modern Art, 2014, p. 15-16. ISBN 9780870709050. 
  2. Guérin, Marcel. L'œuvre gravé de Gauguin. París: Floury, 1927. 
  3. Mongan, E.; Kornfeld, E.W.; Joachim, H. Paul Gauguin: Catalogue Raisonné of his Prints. Berna: Galerie Kornfeld, 1988. ISBN 9783857730191. 
  4. «Le Sourire journal méchant» (en francès). Auction results p. Sale PF7004 Lot 86. París: Sotherby's, 22-03-2007. [Consulta: 4 març 2010].[Enllaç no actiu]