Lluís-Anton Baulenas i Setó

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
L'article o secció necessita millores de format.
Cal millorar l'estil, perquè no imiti a un currículum
Infotaula de personaLluís-Anton Baulenas i Setó

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement21 setembre 1958 Modifica el valor a Wikidata (65 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
NacionalitatCatalunya
Activitat
Camp de treballFicció literària, novel·la, crítica literària i traducció Modifica el valor a Wikidata
OcupacióEscriptor , dramaturg, traductor filòleg i crític literari
Premis
2023 Premi Santa Eulàlia de novel·la de Barcelona ("Seré el teu mirall")

2016 Premi Ciutat d'Alzira de novel·la ("Amics per sempre") 2008 Premi Sant Jordi de novel·la ("El nas de Mussolini") 2005 Premi Ramon Llull de novel·la ("Per un sac d'ossos") 2000 Premi Prudenci Bertrana de novel·la ("La felicitat") 1999 Premi Crítica Serra d'Or ("El fil de plata") 1998 Premi Carlemany de novel·la ("El fil de plata") 1995 Premi Ciutat d'Alcoi de teatre ("El pont de Brooklyn") 1989 Premi Documenta ("Càlida nit") 1989 Premi Ciutat d'Alcoi de teatre ("Melosa Fel) 1988 Premi La Piga de novel·la eròtica ("Neguit")

1987 Premi Josep M. de Sagarra de traducció ("Donar al Cèsar" de M.Yourcenar)
IMDB: nm0062040 TMDB.org: 43331 Modifica el valor a Wikidata

Lluís-Anton Baulenas i Setó (Barcelona, 21 de setembre de 1958) és filòleg, escriptor, traductor, dramaturg i crític literari.[1]

Abans d'exercir d'escriptor, havia fet de mestre a l'escola privada i en instituts de secundària. Després abandona aquestes feines i consagra tot el seu temps a la creació literària. Els seus inicis literaris es deuen al teatre, camp en el qual va fer d'actor, director i autor. Tanmateix, el reconeixement públic li arriba, sobretot, de la tasca com a novel·lista. Ha guanyat els premis més importants de la literatura catalana i ha estat traduït a unes quinze llengües.[2] Com a traductor ell mateix, ha adaptat al català, entre d'altres, textos de Marguerite Yourcenar, Eugène Labiche, William Gibson, Eugene O'Neill, Truman Capote, Jean Cocteau, Albert Camus, Lawrence Durrell i Boris Vian. El director Ventura Pons va dur al cinema tres novel·les seves, de les quals va transformar Anita no perd el tren i Amor idiota en pel·lícules d'èxit.[3] Els darrers anys combina la narrativa amb el teatre de petit format. Ha estrenat Brossa enrabiat (2019), Manual de supervivència. Homenatge a Boris Vian (2021) i Planeta Ferrater (2022). La seva última novel·la és Seré el teu mirall, Editorial Comanegra/Àfora, 2023 (Premi Santa Eulàlia de novel·la barcelonina).

Obres[modifica]

Novel·la[modifica]

  • Qui al cel escup (EUMO, 1987)
  • Neguit (Pòrtic, 1988)
  • Sus Scrofa (porcs) (EUMO, 1988)
  • Càlida nit (Edicions 62, 1989)
  • Rampoines-451 (Columna Edicions, 1990)
  • Noms a la sorra (Columna Edicions, 1994)
  • Alfons XIV, un crim d'estat (Columna Edicions, 1997)
  • Els caníbals (És la mateixa novel·la que Sus Scrofa (porcs))
  • El fil de plata (Columna Edicions, 1998)
  • La felicitat (Edicions 62, 2001)
  • Amor d'idiota (Edicions 62, 2003)
  • Per un sac d'ossos (Planeta, 2005)
  • Àrea de servei (Destino, 2007)
  • El nas de Mussolini (Proa, 2008)
  • Quan arribi el pirata i se m'emporti (La Magrana, 2013)
  • La vostra Anita (Bromera, 2015)
  • Amics per sempre (Bromera, 2017)[4]
  • Els camins de la Rut (Proa, 2019)[5]
  • Seré el teu mirall (Comanegra / Àfora, 2023)

Teatre[modifica]

  • La ben calçada (amb Damià Barbany)
  • No hi ha illes meravelloses
  • Melosa fel
  • El pont de Brooklyn
  • Trist, com quan la lluna no hi és
  • Cabaret d'hule i sofregit
  • Un arabesc a la pell
  • Històries negres

Infantil i juvenil[modifica]

  • El gran màgic d'Oz: a la recerca d'un mateix (amb Francesc Alborch)

No ficció[modifica]

  • Manual de llengua catalana per a ús i bon aprofitament dels estudiants de COU
  • El català no morirà
  • L'últim neandertal, La Magrana/RBA (2014)[6]

Filmografia[modifica]

  • 2001 -Anita no perd el tren, basada en la seva novel·la La vostra Anita (director: Ventura Pons)[7]
  • 2004 - Amor idiota, basada en la seva novel·la Amor d'idiota, (director: Ventura Pons)[8]
  • 2009 - A la deriva, basada en la novel·la Àrea de servei (director: Ventura Pons)

Premis[modifica]

Referències[modifica]

  1. ↑ «Lluís-Anton Baulenas i Setó». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. ↑ Basilière, Michel. «Spain's savage legacy begets the man» (en anglès). Toronto Star, 13-07-2008. [Consulta: 9 abril 2015].
  3. ↑ «Directori d'autors locals del districte de Sant Andreu». Web. Biblioteca Pública Ignasi Iglésias, 2013. [Consulta: 30 maig 2013].
  4. ↑ Juanico, Núria «Lluís-Anton Baulenas: “Tots portem la bestialitat i la maldat a dins”». Ara.cat, 07-03-2017.
  5. ↑ «La represa literària arriba plena de novetats». [Consulta: 26 agost 2019].
  6. ↑ Castells, Ada «Una última carta als Reis». Cultura (El Punt Avui), 02-01-2015, p. 4.
  7. ↑ «Anita no perd el tren» (en anglès). [Consulta: 9 abril 2015].
  8. ↑ «Amor idiota» (en anglès). [Consulta: 9 abril 2015].
  9. ↑ «Lluís-Anton Baulenas, Premi Ciutat d'Alzira de Novel·la amb ‘Amics per sempre’». VilaWeb.cat. Arxivat de l'original el 2018-11-19. [Consulta: 13 novembre 2016].

Enllaços externs[modifica]


Premis i fites
Precedit per:
Gabriel Janer Manila
Els jardins incendiats 		Premi Carlemany per al foment de la lectura
1998 		Succeït per:
Antoni Morell i Mora
La neu adversa
Precedit per:
Martí Domínguez i Romero
El secret de Goethe 		Premi Prudenci Bertrana de novel·la
2000 		Succeït per:
Vicenç Villatoro i Lamolla
La ciutat del fum
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Lluís-Anton_Baulenas_i_Setó&oldid=33496571»