Lluís Badosa i Padrosa
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 23 de setembre de 1898 Sant Feliu de Guíxols, Girona, Espanya |
| Mort | 29 de maig de 1938 Tremp, Lleida, Espanya |
| Activitat | |
| Ocupació | Músic, compositor, militar |
Lluís Badosa i Padrosa (Sant Feliu de Guíxols, Girona, 1898 - Tremp, Lleida, 1938)[1] fou un compositor i músic català.
Biografia[modifica]
Fou fill del surer industrial Enric Badosa i Calvet (emparentat per la part materna amb Agustí Calvet i Pascual) i de Rita Padrosa i Caselles, tots dos domiciliats a la rambla d'Antoni Vidal. Es desconeix qui va ser el professor de música local amb qui va estudiar les seves primeres lliçons musicals. Tot i així, Badosa va mostrar de ben jove unes excel·lents aptituds per a la composició musical. Abans de dedicar-se a la música, fou oficial d'Infanteria i graduat d’alferes de complement a la campanya de l'Àfrica Oriental. Un cop llicenciat de la milícia, visqué durant un temps a Veneçuela, fet que retardà l’inici de les seves composicions musicals fins entrat el decenni dels anys vint. Malgrat això, la seva estada a Veneçuela influencià en part el seu pensament musical.[2]
Un cop retornat a Sant Feliu de Guíxols l'any 1921 amb la titulació de professor de música, es dedicà a ensenyar piano, solfeig, cant i harmonia com a professor particular. Durant el seu temps lliure, col·laborà com a redactor del setmanari guixolenc Palmarium, dirigit per Joan Sans i Amat. Compongué per encàrrec l'himne 13 de septiembre amb lletra de Guillermo Larroche, i fou lliurat a Miguel Primo de Rivera l'octubre de 1924.[2][3]
L'any 1925 estrenà l'opereta Mariposas de oro i, a la temporada següent, realitzà un tour per les illes Balears amb una companyia d'actors i cantants de la Ciutat Comtal, on representaren la seva revista musical El mercado de las hermosas. Aquesta producció rebé una forta aclamació, i se'n varen fer varies representacions arreu de Catalunya, amb un gran èxit tant de públic com de crítica. Entre les altres obres que compongué hi trobem sarsueles i música escènica com La puntaire (1927), Los vencedores, La danza de las horas i Oriluz;[4] sardanes com La segona de la tarda (1928) i Amor efímer i amor cegat (1923);[1] i altres peces com les cançons Amor fugaz i No amar es mejor (lletra de V. Salvatella i C. Olver), el vals Mercedes i el cuplet La modisteta (lletra de Rossend Llurba).[2]
Va formar part de l'orquestrina de Sant Feliu Dazzling Jazz entre els anys 1933 i 1936, juntament amb músics com Rafael Figueras i Auladell, Joaquim Balmaña i Canet, Jaume Irla i Sardó o Josep Isern i Valls.
El març de 1936 es va afiliar a la UGT i s'examinà a Barcelona per obtenir l'ascens a tinent de complement. Un cop esclatada la Guerra Civil espanyola fou cridat a combatre, i allí assolí el grau de capità d'Infanteria de l'Exèrcit republicà. Va morir al mont Sant Corneli, a Tremp, arrel de la batalla de l'Ebre.[1][2][3]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 H. Badosa i Padrosa, Lluís - Músics per la Cobla. Músics per La Cobla. Recuperat 6 de gener de 2022
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 E. (2018, 12 setembre, 2018). Lluís Badosa Padrosa - Sóc Sant Feliu De Guíxols. Sóc Sant Feliu de Guíxols.
- ↑ 3,0 3,1 USSOT LIÑON, Gerard. Gent d'un Segle. Sant Feliu de Guíxols 1900-2000. 401 apunts biogràfics. Sant Feliu de Guíxols: Urània Estudis Guixolencs, 2011.
- ↑ GONZALEZ PEÑA, Maria L. «Badosa Padrosa [Luis].» Diccionario de la Música Española e Hispanoamericana. Madrid: SGAE, 1999, Vol. 2, p. 36–37.