Lluís Grau Barberà

Afegeix enllaços
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaLluís Grau Barberà

Lluís Grau i Barberà Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement31 gener 1908 Modifica el valor a Wikidata
Reus (Baix Camp) Modifica el valor a Wikidata
Mort15 juliol 1954 Modifica el valor a Wikidata (46 anys)
Reus (Baix Camp) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióMetge dermato-venereòleg
Família
PareJoan Grau Gené Modifica el valor a Wikidata

Lluís Grau Barberà (Reus, 31 de gener de 1908 - 15 de juliol de 1954) va ser un metge especialitzat en dermatovenereologia i dinamitzador cultural catalanista.[1][2]

Formació[modifica]

Va néixer a Reus el 31 de gener del 1908, i era el petit dels cinc fills de Joan Grau Gené i de Josepa (Pepeta) Barberà Figuerola. Una família de tradició editora i llibretera amb negoci al carrer d'Aleus, número 1 (La Fleca).[3] Va fer els primers estudis al col·legi de Sant Pere Apòstol dels Pares de la Sagrada Família a Reus i els estudis secundaris a l'internat dels Escolapis de Sarrià. Va estudiar la carrera de medicina a la Universitat de Barcelona, (1924 - 1930), on va ser deixeble del catedràtic doctor Peyrí, col·laborant-hi com intern i metge agregat de càtedra durant quatre anys, impartint-hi algunes lliçons del programa oficial. Va ser pensionat per la Junta de la Facultat de Medicina per a l'ampliació d'estudis a l'estranger, benefici que aprofità per a perfeccionar l'especialització en Dermatologia i Sifilografia a l'Hôpital Saint Louis de París.[1] Retornat a Reus, obrí consulta professional en el seu domicili natal, on exercí la Dermatologia mèdico-quirúrgica i venereologia fins a la seva prematura mort,[4] per una neoplàsia de pàncrees, el 15 de juliol del 1954.[5][2]

Exercici professional[modifica]

L'agost de l'any 1935 va obtenir per concurs-oposició, la plaça de Metge director del dispensari del "Servei de la Lluita Antivenèria" [6] a Reus, vinculat a l'Hospital de Sant Joan,[7] càrrec que exercí fins que va morir. Hi va publicar diversos informes estadístics sobre la sífilis a la comarca,[8] alguns dels quals van ser impresos en format llibret.[9] Formà part de l'equip de metges consultors externs de l'Institut Pere Mata.[10] Al desembre del 1937 és reclutat amb el grau de tinent mèdic provisional a les ordres del jefe de Sanitat de l'Exèrcit de Llevant,[11] que defensava diversos indrets del front de Terol. Més endavant, amb efectes a 1 de setembre del 1938, és ascendit a capità metge del XIX cos de l'exèrcit;[12] motiu pel qual, acabada la Guerra Civil, fou sotmès a "depuració", per un Consell de guerra sumaríssim del qual resultà absolt al mateix any 1939.[13]

L'any 1947 va ser professor del primer curs de "Damas Voluntarias Enfermeras" de la Asamblea Local de la Cruz Roja Española de Reus. Afeccionat a l'esport, practicà la natació al club Reus Deportiu, del qual n'era soci. Fou el metge de l'equip d'hoquei sobre patins que viatjà, el novembre de 1949, a Bèlgica per a participar en un torneig internacional, convidats pel Club Klopstokia R. H. C. d'Anvers. També col·laborà amb la "Associació Excursionista de Reus".[14]

Participà activament en Reunions i Congressos i en diverses publicacions professionals, com ara la reusenca Fulls clínics (a partir de 1939, Hojas clínicas) i en revistes científiques nacionals i internacionals, amb articles referents a la seva especialització mèdica.

Activitat Cultural[modifica]

Vinculat a les activitats culturals reusenques, l'any 1946, en la clandestinitat, va organitzar i presidir els "Jocs Florals d'estar per casa"[15] celebrats, per motius polítics, a l'empara de l'Institut Pere Mata i dels que se'n va fer una publicació ciclostilada, també clandestina, amb els treballs que s'hi van presentar.[6] Posteriorment, l'any 1948 va ser nomenat membre de la junta directiva del tot just acabat de reobrir Centre de Lectura i bibliotecari de l'entitat[16] i al cap de tres anys President de la Secció de Literatura i Idiomes.[17] L'1 de juliol del 1952, després de 18 anys de forçat silenci, es reprengué la publicació de la "Revista del Centro de Lectura" (Cuarta época) en la qual, com redactor, hi publicava sovint.[18] En una dependència de la secció de Literatura, el 4 de gener del 1954, s'hi ubica l'Hemeroteca Mèdica,[19] una associació de metges de Reus i de la comarca que tenia establert un servei de subscripció a revistes professionals de difícil abast privat i que organitzava també conferències i cursos de formació continuada. Es relacionava assíduament amb els intel·lectuals locals, com ara Josep Iglésies, Teresa Miquel, Joaquim Santasusagna,[20] entre altres. Va ser mentor dels poetes Josep Maria Arnavat, Ramon Amigó i Xavier Amorós, als que anomenaven "la Triple A" i ell mateix escrigué alguns poemes d'un cert valor.[21] Membre de la tertúlia dels germans Casajuana.[22] on gairebé diàriament s'hi aplegaren en la rebotiga els mateixos tertulians. També va formar part de diversos jurats literaris,entre ells el "Cinqué Certamen Literari del Centre de Lectura",[23] el juny del 1952. presidit pel ministre franquista Joaquin Ruiz-Giménez, que amb el pas del temps demostrà ser el de més tarannà democràtic. Soci fundador de l'Associació d'Estudis Reusencs, l'any 1953, hi consta com a vocal en la junta directiva presidida per Gaietà Vilella Puig.[24] També formava part, a la seva mort, de la junta directiva de la centenària empresa Gas Reusense, presidida per Jaume Gilabert Padreny.[25]

Publicacions[cal citació][modifica]

  • Accidents que poden presentar-se en la medicació arsenical de la sífilis. "BUTLLETÍ DE L'AGRUPAMENT ESCOLAR DE L'ACADÈMIA I LABORATORI DE CIÈNCIES MÈDIQUES DE CATALUNYA". Abril, maig i juny. 1931. Barcelona.
  • Pitiriasis liquenoide crónica. "ECOS ESPAÑOLES DE DERMATOLOGIA Y SIFILIOGRAFIA". Marzo,1932. Madrid. Núm. 78, pág. 327.
  • Presentación de un caso para diagnóstico. "ECOS ESPAÑOLES DE DERMATOLOGIA Y SIFILIOGRAFIA". Abril, 1932. Madrid. Núm. 79, pág.369.
  • Un caso de melanosis de Riehl. "ECOS ESPAÑOLES DE DERMATOLOGIA Y SIFILIOGRAFIA". Marzo. 1933. Madrid. Ním. 90, pág. 317.
  • Liquenificación nodular crónica circunscrita. "ECOS ESPAÑOLES DE DERMATOLOGIA Y SIFILIOGRAFIA". Marzo 1933. Madrid. Núm. 90. pág. 318.
  • Liquen plano atrófico. "ECOS ESPAÑOLES DE DERMATOLOGIA Y SIFILIOGRAFIA". Abril 1933. Madrid. Núm. 91. pág. 376.
  • Contribución al estudio de los líquenes. Dos casos de liquenificación nodular crónica circunscrita. "ECOS ESPAÑOLES DE DERMATOLOGIA Y SIFILIOGRAFIA". Julio 1933. Madrid. Núm. 94. pág. 507.
  • Contribución al estudio de las poiquilodérmias. Un caso de poiquilodérmia secundária. "ARS MEDICA". Octubre 1933. Barcelona
  • Morfologies de l'a·lèrgia cutàmia. "L'AL·LÈRGIA CUTÀNIA EN LA PRIMERA INFÀNCIA". (ponència del simposi). Novembre,1933. Barcelona. Pàg. 65 a 83.
  • Contribution a l'etude des poikilodermies. A propos de trois cas de toxicodermie folliculaire et pigmentaire d'origene exógene. "ANNALS DE DERMATOLOGIE ET SYPHILIOGRAPHIE". Abril, 1934. París. Pàg. 379.
  • Lupus pernio. Lesions òssies. "FULLS CLÍNICS". Març 1935. Reus.
  • Un cas de Botó d'Orient. "FULLS CLÍNICS". Maig 1935. Reus. Pag. 35.
  • Els estats patològics més freqüents en la clínica dermatológica de les cames. "FULLS CLÍNICS". Octubre 1935. Reus. Pàg. 3.
  • Comentaris a dues histories clíniques de venereologia. "FULLS CLÍNICS". Gener, 1936. Reus. Pàg. 31.
  • Herpes gestationis. "HOJAS CLINICAS". Cuarto trimestre, 1940. Reus.
  • Comentários clínicos a unos casos de sífilis. "HOJAS CLINICAS". Primer trimestre, 1941. Reus.
  • La sífilis en el Dispensário Antivenéreo de Reus. Año 1940. "DIRECCION GENERAL DE SANIDAD. (Jefatura provincial de Tarragona). 1941. Reus.
  • La endémia sifilítica entre la prostitución. "ACTAS DERMO-SIFILIOGRAFICAS". 1941. Madrid. Pág. 122.
  • Síndromes eritrodérmicos y ácido ascórbico. "ACTAS DERMO-SIFILIOGRAFICAS". 1941. Madrid. Pág. 521.
  • Un caso de onicauxis. "ACTAS DERMO-SIFILIOGRAFICAS". 1941. Madrid. Pág. 527.
  • Eficácia de los arsenicales utilizados en el Dispensário Antvenéreo de Reus. "ACTAS DERMO-SIFILIOGRAFICAS" 1941. Madrid. Pág. 529.
  • Contribución al conocimiento de los tumores glómicos. Forma angio-leio-muscular. "ACTAS DERMO-SIFILIOGRAFICAS". 1941. Madrid. Pág. 749.
  • Sífilis sin chancro de crecimiento linfático ganglionar. "ACTAS DERMO-SIFILIOGRAFICAS". 1941. Madrid. Pág. 883.
  • Accidentes hemorrágico-purpúricos durante el tratamiento arsenical de la sífilis. "ACTAS DERMO-SIFILIOGRAFICAS". 1942. Madrid. Pág. 811.
  • Leishmaniosis cutánea. "HOJAS CLINICAS". Noviembre, 1942. Reus.
  • Nota prévia sobre el tratamiento del Botón de Oriente con el Hexamato de antimonio en solución concentrada y en aplicación intralesional. "ACTAS DERMO-SIFILIOGRAFICAS". Marzo 1943. Madrid.
  • Caso para diagnóstico. Probable linfocitoma. "ACTAS DERMO-SIFILIOGRAFICAS". 1943-44. Madrid. Pág. 52
  • Tratamiento de la leishmaniosis cutánea con el soluestibosan a alta concentración. "ACTAS DERMO-SIFILIOGRAFICAS". 1943-44. Madrid. Pág. 287.
  • Contribución al conocimiento de los tumores glómicos. Forma angio-leio-muscular. (2ª. nota). "ACTAS DERMO-SIFILIOGRAFICAS". 1943-44. Madrid. Pág. 568.
  • La Lepra en la provincia de Tarragona. "ACTAS DERMO-SIFILIOGRAFICAS". 1944-45. Madrid. Pág. 378.
  • Comentário al ulerythema acneiforme de Unna. "ACTAS DERMO-SIFILIOGRAFICAS". 1945-46. Madrid. Pág. 210.
  • Síndromes eritemopigmentários de las extremidades inferiores. Intento de unificación de los mismos. "REVISTA DE INFORMACION MEDICO -TERAPEUTICA". Año 1946. Pá. 632.
  • Las queilitis no glandulares. "ACTAS DERMO-SIFILIOGRAFICAS". Junio1948. Madrid.

Referències[modifica]

  1. ↑ 1,0 1,1 Olesti Trilles, Josep Diccionari biogràfic de reusencs, 1991, pàg. Volum 1. pàg. 343.
  2. ↑ 2,0 2,1 «Necrológica». Revista del Centre de Lectura (4ta. época, núm. 96), agost 1954, p. 104.
  3. ↑ Gras Salas, Francesc. "Gent, racons i olors de Reus", 2000, p. 55. 
  4. ↑ Ornosa Soler, José «Ante el cadáver del amigo Luís Grau». REUS, Semanario de la Ciudad, 17-07-1954, pàg. 9.
  5. ↑ Antoni Carreras i Verdaguer «Contribució a la medicina mundial». La Dermatologia en la Medicina Catalana, Barcelona, 1979, pàg. 46.
  6. ↑ 6,0 6,1 Olesti Trilles, Josep. Diccionari biogràfic de reusencs. Reus: l'Ajuntament, 1991, p. 343. 
  7. ↑ Gras Salas, Francesc. Fets i gent de Reus, 1997, p. 121. 
  8. ↑ «La Sífilis en el dispensario antivenéreo de Reus: año 1940». CCUC. [Consulta: 17-III-2015].
  9. ↑ «La Sífilis en el Dispensario Antivenéreo de Reus». Dirección General de Sanidad, 1941.
  10. ↑ Sánchez Ripollés, J. M. Altès i Serra, Pere. Metges de la Ciutat de Reus, 1998, p. 79. 
  11. ↑ DIARIO OFICIAL DEL MINISTERIO DE DEFENSA NACIONAL, 13-12-1937, pàg. 501.
  12. ↑ DIARIO OFICIAL DEL MINISTERIO DE DEFENSA NACIONAL, 13-01-1939, pàg. 235-236.
  13. ↑ Llistat de represaliats de la Guerra Civil. «Referència número arxiu 37675.». Arxiu Nacional de Catalunya.
  14. ↑ «D'aci i d'allà de l'axcursionisme,(conferència)». REUS. Semanario de la ciutat, Reus. 19 abril 1952, pàg. 11.
  15. ↑ Amorós Solà, Xavier. TEMPS ESTRANYS (llibre primer). "Jocs florals intrèpits". Associació Estudis Reusencs, Reus, 2000, p. 119. 
  16. ↑ Amorós Solà, Xavier. Temps estranys: llibre primer (1941-1950) La reobertura del Centre. Associació d'Estudis Reusencs, Reus, 2000, p. 181. 
  17. ↑ Amorós Solà, Xavier. Temps estranys: llibre segon, 1951 - 1960 "De la Secció de Literatura (i Idiomes). Editorial Associació d'Estudis Reusencs, Reus,2002, p. 55. 
  18. ↑ Revista del Centro de Lectura "Notas históricas sobre la Biblioteca del Centro de Lectura", Reus, 1952 - 1953. Núm. 2 al 10.
  19. ↑ Sánchez Ripollès, Josep M.. Col·legi Oficial de Metges de Tarragona: una història de 100 anys. (1898-1998), 1998, p. 125. 
  20. ↑ Amorós Solà, Xavier. TEMPS ESTRANYS (llibre primer). "Joaquim Santasusagna i Lluís Grau". Associació d'estudis Reusencs, Reus. 2000, p. 103. 
  21. ↑ Gort Sardà, Josep M. "Selección de Reusenses Notables", Reus, 1953.
  22. ↑ Amoròs Solà, Xavier. Temps estranys: llibre primer. (1941-1950) La tertúlia Casajuana. Associació d'Estudis Reusencs, Reus,2000, p. 75. 
  23. ↑ Amorós Solà, Xavier. TEMPS ESTRANYS (llibre segon 1951-1960). "Centenari de Gaudí". Associació d'Estudis Reusencs, Reus, 2002, p. 67. 
  24. ↑ «Asociación de Estudios Reusenses». REUS. Semanario de la Ciudad, 13-03-1954, pàg. 6.
  25. ↑ Banús Sans, José "GAS REUSENSE EN SU CENTENARIO". Torrell de Reus. editor, 1954..

Enllaços externs[modifica]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Lluís_Grau_Barberà&oldid=33192748»