Los Miserables
| Tipus | revista i diari  |
|---|---|
| Fitxa | |
| Llengua | Castellà |
| Data d'inici | 1913 |
| Data de finalització | 1919 |
| Fundador | Fernando Pintado |
| Adreça | Rambla del Centre, 14 |
| Lloc de publicació | Barcelona |
| Dades i xifres | |
| Periodicitat | Setmanal, Diari (a partir del 23-6-1915) |
| Àmbit | Barcelona |
| Gènere | Política |
| Editor en cap | Fernando Pintado |
| Números publicats | 1913-1919 |
Los Miserables fou una efímera revista (i després diari) de caràcter radical republicà que es va publicar a Barcelona entre 1913 i 1918, amb interrupcions per les clausures administratives.
El seu fundador, Fernando Pintado, ja havia participat anteriorment en altres publicacions de caràcter radical com La Revuelta (1912), Lucha Radical (1912) o El Intransigente (1912-1913),[1] tots ells de molt curta durada. Los Miserables tampoc tindrà molt recorregut, ja que el primer número va sortir de 28 de novembre de 1913 i va aparèixer per darrera vegada el desembre de 1919, tot i que havent sofert diversos tancaments governatius i, també, alguns canvis de nom: Diario Republicano de Extrema Izquierda o Cataluña.[2]
A la redacció de la publicació es va reunir un grup de lletraferits, bohemis, irreverents i iconoclastes, que li van donar una línia editorial marcadament esquerrana i anarquitzant. Entre ells es poden citar: Àngel Samblancat, Lluís Capdevila, Emili Eroles, Amichatis, Plató Peig, Mateo Santos, Santos Muñoz i un jove Joan Salvat-Papasseit,[3] que signava amb el pseudònim de Gorkiano.
Aquest radicalisme, però, es veurà disminuït per les detencions de molts dels seus redactors i la línea editorial anirà tombant cap al lerrouxisme en la seva etapa final.[4]
Referències[modifica]
- ↑ Arévalo, Just «Algunes reflexions sobre la revista Los Miserables (1913-1918) i altres capçaleres republicanes d'extrema esquerra». Assaig de teatre. Associació d'Investigació i Experimentació Teatral, Num. 21, 1999, pàg. 395-409. ISSN: 1134-7643 [Consulta: 14 maig 2016]., pàgina 396.
- ↑ Arévalo, pàgina 404.
- ↑ Tavera, Susanna; Costa, Òscar; Izquierdo, Santiago. «Els portaveus culturals 1914-1939: un quart de segle de transformacions convulses». A: Jordi Casassas (ccord.). Premsa cultural i intervenció política dels intel·lectuals a la Catalunya Contemporània. Edicions Universitat Barcelona, 2005. ISBN 9788447529759., pàgina 90.
- ↑ Arévalo, pàgina 403.