Louis-Armand Chardin

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaLouis-Armand Chardin
Biografia
Naixement1755 Modifica el valor a Wikidata
Fécamp (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort1r octubre 1793 Modifica el valor a Wikidata (37/38 anys)
París Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócantant, compositor Modifica el valor a Wikidata
MovimentMúsica clàssica Modifica el valor a Wikidata
VeuBaríton Modifica el valor a Wikidata

InstrumentVeu Modifica el valor a Wikidata

Louis-Armand Chardin (Fécamp, el 1755 - París, 1 d'octubre de 1793), conegut com a "Chardiny", fou un cantant (baríton) i compositor francès.[1][2]

Debutà en l'Òpera el 1780 amb molt d'èxit, continuant en aquell teatre fins a la seva mort. Estrenà les parts de Teseo, en Oedipe à Colone; de Xerxes, en el Thémistocle, dAteneo, en el Tavare; de Demofonte, en el Démophon, i altres moltes. El 1787 estrenà la seva primera obra original com a compositor en la Comèdia italiana, amb el títol de L'anneau perdu et retrouvë, al que seguiren una sèrie d'obres del mateix gènere que entregà al director del teatre de Beaujolais, entre elles: La ruse d'amour, Annette et Basile, Le pouvoir de la nature, Clitandre et Cephire, Le clavecin i altres.

En el Théâtre français comique et lyrique estrenà l'òpera L'amant sculpteur i va compondre la música de les romances Estelle i la de la Galathée, de Florian, que li donaren gran fama i popularitat, i els nous recitats del Roi Theodore à Venise, quan s'estrenà a París la notable partitura de Paricello en l'Òpera el 1787. Al inaugurar-se el Vaudeville el 1792, se li confià la composició o arranjament de totes les obres que si representaren en aquell teatre, el que no l'impedí continuar cantant en l'Òpera fins a la seva mort.

Referències[modifica]

  1. Biographie universelle ou Dictionnaire de tous les hommes qui se sont fait remarquer par leurs écrits, leurs actions, leurs talents, leurs vertus ou leurs crimes, depuis le commencement du monde jusqu'a ce jour. Bruxelles: Ode, 1843, p. 239.  [Consulta: 8 setembre 2017].
  2. Letellier, Robert Ignatius. Opéra-Comique: A Sourcebook. Cambridge Scholars Publishing, 16 d'abril de 2010, p. 228–229. ISBN 978-1-4438-2168-1.  [Consulta: 8 setembre 2017].

Bibliografia[modifica]