Vés al contingut

Luci Canini Gal (tribú)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaLuci Canini Gal
Biografia
Naixement88 aC Modifica el valor a Wikidata
antiga Roma Modifica el valor a Wikidata
Mort44 aC Modifica el valor a Wikidata (43/44 anys)
Roma Modifica el valor a Wikidata
Pretor
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolític de l'antiga Roma, militar de l'antiga Roma Modifica el valor a Wikidata
PeríodeRepública Romana tardana Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeAntonia Hybrida Major (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
FillsLuci Canini Gal Modifica el valor a Wikidata
Paresvalor desconegut Modifica el valor a Wikidata  i valor desconegut Modifica el valor a Wikidata

Luci Canini Gal (en llatí Lucius Caninius Gallus) va ser un magistrat romà. Ciceró l'anomena només Canini Gal, però Dió Cassi expressament diu el seu agnomen, Luci Canini Gal.[1] El cognomen Canidius que se li ha assignat alguna vegada, és incorrecte.

Biografia[modifica]

L'any 59 aC, juntament amb Quint Fabi Màxim va acusar a Gai Antoni Hibrida de repetundae, i Ciceró va defensar l'acusat.[2] Més tard, això no obstant, Gal es va casar amb una filla de Gai Antoni.[3]

L'any 56 aC va ser tribú de la plebs i va servir els interessos de Pompeu. Amb l'objectiu d'impedir a Publi Lèntul Espinter, procònsol de Cilícia, de restaurar al tron egipci a Ptolemeu XII Auletes, va fer aprovar una rogatio per la qual Pompeu seria enviat a Alexandria amb dos lictors per intentar una reconciliació entre el rei i el poble, rogatio que no va ser aprovada.[4][5]

L'any següent (55 aC) va ser acusat d'un delicte que no consta als llibres d'història, segurament per Marc Coloni, i va ser defensat per Ciceró, a petició de Pompeu.[6] El 51 aC era a Grècia probablement com a pretor d'Acaia.[7] A la guerra civil va romandre neutral. Va morir el 44 aC.[8]

Canini Gal va tenir un fill del mateix nom, Luci Canini Gal, que va ser cònsol l'any 37 aC amb Marc Vipsani Agripa i un nét del mateix nom va ser cònsol suffectus el 2 aC juntament amb Marc Plauci Silvà.[9]

Referències[modifica]

  1. Cassi Dió Història de Roma III
  2. Valeri Màxim De Factis Dietisque Memorabilibus 4, 2, 6.
  3. Helmut Halfmann, Marcus Antonius, ed. Wissenschaftliche Buchgesellschaft, Darmstadt, 2011, ISBN 978-3-534-21727-4, p. 26
  4. Ciceró, Epistulae ad familiares 1, 12, 3; 1, 13, 2
  5. Plutarc Vides paral·leles:Pompeu XLIX,10
  6. Ciceró, Epistulae ad familiares 7, 1, 4
  7. Ciceró, Epistulae ad familiares 2, 8, 3
  8. Ciceró, Epistulae ad Atticum 16, 14, 4
  9. Smith, William (ed.). Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology. Vol. II. Londres: Taylor and Walton, 1846, p. 226.