Luci Til·li Cimbre
  | |
| Nom original | (la) L.Tillius Cimber |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | segle I aC antiga Roma |
| Mort | 42 aC Filipos (Grècia) |
| Causa de mort | Mort en combat |
| Senador romà | |
| valor desconegut – 42 aC | |
| Pretor | |
| 44 aC – 44 aC | |
| Governador romà Bitínia i el Pont | |
| 44 aC – 43 aC | |
| Legat | |
| 42 aC – 42 aC | |
| Activitat | |
| Ocupació | polític de l'antiga Roma, militar de l'antiga Roma |
| Període | República Romana tardana |
| Participà en | |
| 15 març 44 aC | assassinat de Juli Cèsar |
| Família | |
| Pares | valor desconegut i valor desconegut |
| Cronologia | |
| 15 març 44 aC | assassinat de Juli Cèsar |
| 43 aC | proscripció
|
Luci Til·li Cimbre (en llatí Lucius Tillius Cimber) va ser un dels assassins de Juli Cèsar l'any 44 aC.
Quan Juli Cèsar va obtenir el poder suprem, va ser un dels seus principals partidaris, i fins i tot Ciceró va fer ús de l'amistat de Til·li amb el dictador per a aconseguir favors per un amic. Va ser recompensat amb el càrrec de governador de Bitínia. Però per raons desconegudes, Sèneca diu que per haver vist desateses algunes peticions seves, es va unir a la conspiració. El dia de l'assassinat, els idus de març, Cimbre es va presentar davant de Cèsar amb l'excusa d'una petició per fer tornar el seu germà de l'exili. Quan Cèsar va acceptar la carta, Cimbre li va agafar la túnica i li va embolicar el coll per tirar-lo endavant.
Després del crim, Cimbre va anar a Bitínia on va aixecar una flota amb la qual es creu que va poder derrotar a Dolabel·la. Va cooperar amb Brut i Cassi, i la seva flota va fer un bon servei als republicans.
Era un home actiu però molt aficionat al vi i de vida desordenada. Sèneca menciona la seva frase Ego quemquam feram, qui vinum ferre non possum?.[1]
Referències[modifica]
- ↑ Smith, William (ed.). Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology. Vol. I. Londres: Walton and Maberly, 1841, p. 749.