Lucila Luciani de Pérez Díaz

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaLucila Luciani de Pérez Díaz
Biografia
Naixement(es-419) Lucila Luciani Eduardo Modifica el valor a Wikidata
21 gener 1882 Modifica el valor a Wikidata
Maracaibo (Veneçuela) Modifica el valor a Wikidata
Mort8 març 1971 Modifica el valor a Wikidata (89 anys)
Caracas (Veneçuela) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciómúsica, feminista, bibliotecària, historiadora, escriptora Modifica el valor a Wikidata

Lucila Luciani de Pérez Díaz (Maracaibo, 21 de gener de 1882 - Caracas, 8 de març de 1971) va ser una historiadora, música i feminista veneçolana.

Va ser la primera dona directora de l'Escola Normal de Mestres, va servir com a bibliotecària del Ministeri d'Afers Exteriors i es va convertir en subdirectora de la Biblioteca Nacional. Va ser la primera dona acceptada a l'Acadèmia Nacional d'Història i va ser delegada de Veneçuela per al cos inaugural de la Comissió Interamericana de Dones. Va ser una de les fundadores del moviment feminista a Veneçuela i va publicar la revista feminista Iris.

Biografia[modifica]

Filla de Juan Nepomuceno Luciani i Casimira Eduardo,[1] va rebre la seva educació a Veneçuela, Estats Units d'Amèrica i França,[1] i va aprendre violí i piano amb instructors de renom com Ramon Delgado Palacios.[2] Va tocar a l'estranger en concerts privats i públics, i va tornar el 1909 a Veneçuela per casar-se amb el dermatòleg pioner Manuel Pérez Díaz, amb qui va tenir vuit fills.[1]

Luciani va començar la seva carrera escrivint articles històrics i feministes, crítiques literàries i assajos per a revistes i diaris.[1] Va publicar diverses històries curtes i el 1919 va publicar el seu primer llibre, La batalla de Boyacá: su importancia militar y política (La batalla de Boyacá: la seva importància militar i política), que va guanyar el premi de l'Acadèmia d'Història de Veneçuela a principis de la dècada del 1920.[3]

El 1928, quan es va fundar la Comissió Interamericana de Dones (CIM), Luciani va ser designada una de les membres inaugurals.[4] Doris Stevens, qui havia proposat que la comissió investigués la disparitat de les lleis que afecten les dones a les Amèriques, va ser designada com a presidenta i els altres sis països van ser seleccionats per sorteig. Els països escollits van ser Argentina, Colòmbia, El Salvador, Haití, Panamà, i Veneçuela; les delegades nomenades van ser:

Aquest mateix any va començar a publicar Iris, una revista d'acció social, i va ser la seva directora fins al 1941. La revista feminista es va publicar conjuntament amb la Unió de Dames de l'Acció Catòlica, de la qual Luciani va ser fundadora i la seva primera presidenta.[6][7]

Quan el seu marit va morir el 1931, Luciani es va convertir en l'únic suport econòmic de la seva família i va començar enseñar.[1] Entre 1934 i 1935 va ensenyar a l'Escola Normal per a Mestres, i el 1936 es va convertir en la seva primera directora.[1] Aquell mateix any, va servir també com a directora del Col·legi Cháves i va treballar com a bibliotecària al Ministeri d'Afers Exteriors.[1] El 1939 va ser nomenada subdirectora de la Biblioteca Nacional, i el 1940 va ser guardonada amb el primer lloc (número 10) a l'Acadèmia Nacional d'Història, que fins al moment no havia estat atorgat a una dona.[1][3]

Va representar a Veneçuela en diverses conferències internacionals. A més del seu treball investigador amb la CIM, Luciani va atendre el Congrés Internacional de la Unió de Dones Catòliques a Santiago de Xile el 1936.[1] El 1941, va ser nomenada la primera presidenta de la Conferència Catòlica de Veneçuela, i el 1945 va servir en la delegació de Veneçuela en la conferència de San Francisco, la qual va resultar en la fundació de les Organització de les Nacions Unides.[1][8]

Luciani va morir el 8 de març de 1971 a Caracas, Veneçuela.

Selecció d'obres[modifica]

  • Luciani de Peréz Díaz, Lucila. La batalla de Boyacá: su importancia militar y política (en castellà). Caracas: Tip. Cultura venezolana, 1919. OCLC 15023788. 
  • Luciani de Peréz Díaz, Lucila «Miranda: precursor do feminismo» (en portuguès). Revista Feminina. Empresa Feminina Brasileira do São Paulo [São Paulo], Anno XVI(176), 1929, pàg. 30–32. Arxivat de l'original el 2017-06-10 [Consulta: 13 agost 2020].
  • Luciani de Peréz Díaz, Lucila. Bolivianas; ensayos históricos: homenaje al Libertador en el sesquicentenario de su natalicio (en castellà). Caracas: Editorial Elite, 1933. OCLC 253124751. 
  • Luciani de Peréz Díaz, Lucila. Lecciones de Catecismo, o el Catecismo [i.e. "Catecismo de la Doctrina Cristiana" ] enseñado a los niños por una madre (en castellà). Caracas: Editorial Venezuela, 1939. OCLC 561018892. 
  • Luciani de Peréz Díaz, Lucila. Discursos pronunciados en la recepcion de la Senora Lucila Luciani de Perez Diaz como individuo de numero de la Corporacion (en castellà). Cáracas: Tipografia Americana, 1940. OCLC 83566716. 
  • Luciani de Peréz Díaz, Lucila. Miranda: su vida y su obra (en castellà). Caracas: Comandancia General de la Marina, 1968. OCLC 2100272. 
  • Luciani de Peréz Díaz, Lucila. Páginas sueltas (en castellà). Caracas: Academia Nacional de la Historia, 1970. OCLC 253636688. 
  • Luciani de Peréz Díaz, Lucila. Catálogo de libros de la exposición catequística: con un estudio histórico y bibliográfico (en castellà). Cuernavaca: Centro Intercultural de Documentación de Biblioteca Nacional de Venezuela, 1970. OCLC 253781145. 
  • Luciani de Peréz Díaz, Lucila. Seis ensayos sobre Bolívar (en castellà). Caracas: Editorial Laude, 1975. OCLC 254013111. 
  • Luciani de Peréz Díaz, Lucila. Historia mínima (en castellà). Caracas: BanCaribe, 2006. ISBN 978-980-12-2051-0. 

Referències[modifica]

  1. ↑ 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 Hilton, 1951, p. 138.
  2. ↑ «Lucila Luciani de Pérez, Primera mujer en la Academia Nacional de la Historia» (en castellà). Venezuela de Antaño, 22-01-2010.
  3. ↑ 3,0 3,1 Pacheco, Barrera Linares i González Stephan, 2006, p. 555.
  4. ↑ Little, Herbert «Seek to Free Women from Unjust Laws» (en anglès). The Daily Republican [Rushville], 04-08-1928, pàg. 3.
  5. ↑ Lee i Cohen, 2004, p. 225-227.
  6. ↑ «Iris: revista de acción social» (en castellà). Biblioteca Nacional de Venezuela. Arxivat de l'original el 2015-09-18. [Consulta: 13 agost 2020].
  7. ↑ Lee i Cohen, 2004, p. 226.
  8. ↑ «National Woman's Party Photograph Collection» (en anglès). Sewall-Belmont House & Museum, 1928.

Bibliografia[modifica]

  • Hilton, Ronald. Who's Who in Latin America (en anglès). vol. III, Columbia, Ecuador and Venezuela. Stanford, California: Stanford University Press, 1951. ISBN 978-0-8047-0726-8. 
  • Lee, Muna; Cohen, Jonathan. A Pan-American Life: Selected Poetry and Prose of Muna Lee (en anglès). Madison, Wisconsin: University of Wisconsin Press, 2004. ISBN 978-0-299-20234-7. 
  • Pacheco, Carlos; Barrera Linares, Luis; González Stephan, Beatriz. Nación y literatura: itinerarios de la palabra escrita en la cultura venezolana (en anglès). Caracas: Equinoccio, 2006. ISBN 978-980-6428-73-7. 
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Lucila_Luciani_de_Pérez_Díaz&oldid=32863090»