Ludwig Berwald
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 8 desembre 1883 Praga |
| Mort | 20 abril 1942 (58 anys) Gueto de Łódź (Tercer Reich) |
| Dades personals | |
| Grup ètnic | Jueus |
| Formació | Universitat de Múnic (1902–1908) Luitpold Gymnasium (1900–1902) |
| Tesi acadèmica | Krümmungseigenschaften der Brennflächen eines geradlinigen Strahlensystems und der in ihm enthaltenen Regelflächen (1908 ) |
| Director de tesi | Aurel Voss |
| Activitat | |
| Camp de treball | Geometria diferencial |
| Lloc de treball | Praga |
| Ocupació | matemàtic, professor d'universitat, professor |
| Ocupador | Universitat Carolina de Praga |
| Professors | Heinrich Burkhardt |
| Obra | |
| Estudiant doctoral | Ottó Varga i Walter Fröhlich (en)  |
| Família | |
| Cònjuge | Hedwig Adler |
| Pares | Max Berwald i Friederika Fischel |
 | |
Ludwig Berwald (Praga, 8 de desembre de 1883 - Gueto de Łódź, 20 d'abril de 1942) va ser un matemàtic txec.
Vida i Obra[modifica]
El pare de Berwald, procedent de Prússia Oriental era el propietari de la Andresche Buchhandlung, la botiga de llibres més coneguda del centre de Praga. La seva mare era nascuda a Praga d'una família jueva. Poc abans del 1900, es van vendre la botiga i la família se'n va anar a viure a Múnic.[1] A Múnic, Berwald va acabar els seus estudis secundaris al Luitpold Gymnasium i va ingressar el 1902 a la universitat de Múnic per estudiar matemàtiques. El 1908 va obtenir el doctorat amb una tesi dirigida per Aurel Voss.[2] Podia començar a fer d'assistenta la universitat, però una malaltia pulmonar greu el va mantenir ingressat en un sanatori durant tres anys, allunyat de la recerca i la docència, donant només classes particulars per a sobreviure.
El 1915 es va casar amb Hedwig Adler, nascuda a Praga, i va reprendre els contactes amb la seva ciutat natal. Poc després va començar a donar classes a la universitat de Praga encoratjat pels professors Georg Pick i Gerhard Kowalewski. El 1924 ja era professor titular i el 1929, en jubilar-se Pick, va passar a ser el cap del departament de matemàtiques de la universitat.[3]
El 1939, quan el Tercer Reich va ocupar Txecoslovàquia, va ser expulsat de la universitat per la seva ascendència jueva. Tot i que es va posar en contacte amb Oswald Veblen[4] i va rebre certa ajuda del Consell per l'Ajuda a Científics Refugiats,[5] no va poder emigrar de Praga. El 22 d'octubre de 1941, ella i la seva dona (no havien tingut fills), van ser deportats al Gueto de Łódź[6] (Polònia) on van morir uns mesos més tard amb poca diferència, després de viure aquest temps en condicions infames.[7]
Berwald va publicar una cinquantena d'articles,[8] quasi tots ells sobre geometria diferencial.[9] Per aquestes aportacions se'l considera el pare de la geometria de Finsler.[10] Són importants els seus conceptes de quantitat no-riemanniana i les seves aportacions sobre la curvatura i les connexions dels espais vectorials.[11]
Referències[modifica]
- ↑ Pinl, 1964-66, p. 193-4.
- ↑ Shen, 2001, p. 77.
- ↑ Pinl, 1964-66, p. 194.
- ↑ Siegmund-Schultze, 2009, p. 95.
- ↑ Nossum i Kotůlek, 2015, p. 159.
- ↑ Pinl, 1964-66, p. 195.
- ↑ Pinl, 1964-66, p. 196.
- ↑ Pinl, 1964-66, p. 201-203.
- ↑ Pinl, 1964-66, p. 197.
- ↑ Matsumoto, 2003, p. 598.
- ↑ Shen, 2001, p. 77, 84 i 95.
Bibliografia[modifica]
- Kotůlek, Jan; Nossum, Rolf T. «Jewish Mathematicians facing the Nazi-Threat: the Case of Walter Fröhlich» (en anglès). Judaica Bohemiae, Vol. 48, Num. 2, 2013, pàg. 69-97. ISSN: 0022-5738.
- Matsumoto, M. «Finsler Geometry in the 20th Century». A: Peter L. Antonelli (ed.). Handbook of Finsler geometry (en anglès). Kluwer Academic, 2003. ISBN 1-4020-1555-0.
- Nossum, Rolf T.; Kotůlek, Jan «The Society for the Protection of Science and Learning as a patron of refugee mathematicians» (en anglès). BSHM Bulletin, Vol. 30, Num. 2, 2015, pàg. 153-167. DOI: 10.1080/17498430.2015.1010778. ISSN: 1749-8430.
- Pinl, Max «In Memory of Ludwig Berwald» (en anglès). Scripta Mathematica, Vol. 27, Num. 3, 1964-66, pàg. 193-203.
- Shen, Zhongmin. Differential Geometry of Spray and Finsler Spaces (en anglès). Springer, 2001. ISBN 978-90-481-5673-3.
- Siegmund-Schultze, Reinhard. Mathematicians fleeing from Nazi Germany (en anglès). Princeton University Press, 2009. ISBN 978-0-691-14041-4.
- Siegmund-Schultze, Reinhard «German-speaking migration of mathematicians to and from Czechoslovakia, caused by National Socialism in Germany» (en anglès). Dejiny Ved a Techniky, Vol. 45, Num. 3, 2012, pàg. 141-166. ISSN: 0300-4414.
Enllaços externs[modifica]
- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Ludwig Berwald» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland. (anglès)
- Folta, Jaroslav. «BERWALD Ludwig 8.12.1883-20.4.1942». Biografického slovníku českých zemí, 2019. [Consulta: 24 abril 2020]. (txec)