Luis Peña Illescas

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaLuis Peña Illescas
Biografia
Naixement(es) Luis Peña Martínez-Illescas Modifica el valor a Wikidata
20 juny 1918 Modifica el valor a Wikidata
Santander (Cantàbria) Modifica el valor a Wikidata
Mort29 març 1977 Modifica el valor a Wikidata (58 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCàncer de fetge Modifica el valor a Wikidata
Sepulturacementiri de l'Almudena Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióactor, actor de televisió Modifica el valor a Wikidata
Activitat1930 Modifica el valor a Wikidata –  29 març 1977 Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeLucía Soto Muñoz (1946–1970) Modifica el valor a Wikidata
PareLuis Peña Sánchez Modifica el valor a Wikidata
GermansPastora Peña Modifica el valor a Wikidata
Premis

IMDB: nm0679133 Allocine: 251125 Allmovie: p220557 TMDB.org: 239207
Find a Grave: 7688750 Modifica el valor a Wikidata
Luchy Soto (a l'esquerra) amb Luis Peña Illescas a la platja d'Ondarreta el 1946

Luis Peña Martínez-Illescas (Santander, 20 de juny de 1918-Madrid, 29 de març de 1977) va ser un actor espanyol.[1]

Biografia[modifica]

Fill dels actors Luis Peña Sánchez i Eugenia Martínez-Illescas i germà de Pastora Peña, puja per primera vegada a un escenari als dos anys en una representació de Casa de muñecas, amb la Companyia de Catalina Bárcena. Amb vuit intervé al costat dels seus pares a El accidente i amb deu estrena Mariana Pineda, de Federico García Lorca, al costat de Margarita Xirgu. A partir d'aquest moment continua la seva carrera artística de manera ininterrompuda.

En cinema debuta en 1930 però no serà fins al cap de la Guerra civil espanyola quan adquireixi el rang d'estrella del cinema espanyol arribant a ser un dels més cotitzats galants de la dècada dels 40. Intervé tant en films bèl·lics, del gust de l'època, com Harka (1941) de Carlos Arévalo, ¡A mí la Legión! (1942), de Juan de Orduña, com a comèdies: Ella, él y sus millones (1944), també de Juan de Orduña.

La dècada següent li permet, a més, demostrar les seves qualitats interpretatives en una sèrie de títols de major compromís artístic com Surcos (1951), de José Antonio Nieves Conde o Calle Mayor (1956), de Juan Antonio Bardem o Amanecer en puerta oscura (1957), de José María Forqué.

Combina a més la seva carrera al cinema amb els escenaris, integrant-se en la companyia dels seus sogres Manuel Soto i Guadalupe Muñoz Sampedro —des que en 1946 va contreure matrimoni amb la filla d'aquests, la també actriu Luchy Soto—, per a formar finalment la seva pròpia companyia.

La seva trajectòria posterior se centra en televisió —Historias para no dormir, Estudio 1, Primera fila...—. En la pantalla gran, es limita a papers de repartiment en títols menors si bé encara intervé en algunes pel·lícules que han entrat en la història del cinema espanyol com El jardín de las delicias (1970) o La prima Angélica (1973), ambdues de Carlos Saura.

Va morir el 29 de març de 1977 a Madrid víctima d'un càncer hepàtic als 58 anys.

Teatre (selecció)[modifica]

Filmografia parcial[modifica]

Premis[modifica]

Referències[modifica]

  1. Luis Peña Martínez-Illescas al web de la RAH
  2. «En el Español se estrenó Un soñador para un pueblo, de Buero Vallejo». Diario ABC, 19-12-1958. [Consulta: 6 maig 2011].
  3. «"Nueva versión de Romeo y Julieta en el Fígaro"» (en español). Diario ABC, 10-10-1971. [Consulta: 29 octubre 2011].
  4. Félix Martialay El cine español durante el franquismo, p. 112-116