Lymantria monacha

	En altres projectes de Wikimedia:
Commons	Commons (Galeria)
Commons	Commons (Categoria)
Viquiespècies	Viquiespècies

*Lymantria monacha*
	; Lymantria monacha
Dades
Hoste	Quercus
Taxonomia
Super-regne	Eukaryota
Regne	Animalia
Fílum	Arthropoda
Classe	Insecta
Ordre	Lepidoptera
Família	Erebidae
Tribu	Lymantriini
Gènere	Lymantria
Espècie	Lymantria monacha ; (Linnaeus, 1758)
Nomenclatura
Sinònims	Phalaena monacha Linnaeus, 1758; Liparis monacha (Linnaeus, 1758); Ocneria monacha (Linnaeus, 1758); Porthetria monacha (Linnaeus, 1758); Psilura monacha (Linnaeus, 1758);

La (Lymantria monacha) és un petit lepidòpter de la família Lymantriidae propi la regió paleàrtica, d'Europa al Japó.^[1]

Descripció[modifica]

Les papallones adultes tenen les ales blanques amb cercles negres connectats. Les altres ales són de color marró clar amb franges blanques i punts negres. La femella és més gran i té les ales més allargades. També té un abdomen característic de color grogós amb una cinta negra. Té una envergadura de 4 a 5 cm.^[1]

Presenten un marcat dimorfisme sexual. Los mascles tenen una mida menor, colores mas clars i tenen antenes bipinnades molt aparents. Les femelles són una mica més grans, de color més forc, amb el cos i les extremitats més peludes, amb antenes filiformes poc aparents.

L'eruga de la monja és grisa i hirsuta, té línies negres i taques sobre l'esquena.^[1] S'alimenta de fulles d'arbres com l'Avet roig, Larix, Abies, Pinus i Pseudotsuga. D'altres gèneres com Quercus, Acer, Betula, Carpinus, Fagus, Fraxinus, Malus, Prunus, Ulmus i altres fruiters poden ser també consumits per aquesta espècie.

Femella de Lymantria monacha.
Mascle de Lymantria monacha.
Larva.
Trampa adhesiva.
Detall d'una trampa adhesiva.
Trampa de feromones.

♀
♂

Distribució[modifica]

Europa; zones paleàrtiques de l'Àsia i el Japó^[1]

Cicle biològic[modifica]

MES	GENER	FEBRER	MARÇ	ABRIL	MAIG	JUNY	JULIOL	AGOST	SETEMBRE	OCTUBRE	NOVEMBRE	DESEMBRE
ESTAT	L	L	5L	X	P	D	A	H	L	L	L	L
LLOC	Branques	Branques	Branques	Sòl	Sòl	Aire	Branques	Branques	Branques	Branques	Branques	Branques

Clave:

A : Adults.
H : Ous.
L : Larves o erugues (Poden diferenciar-se fases larvàries mitjançant l'ús de nombres: 1L, 2L, 3L,...nL).
P : Crisàlides.
D : Diapausa.
X : Soterrat o protegit.

Com tots els lepidòpters té un cicle holometàbol, passant per les fases d'ou, larva, crisàlide i adult.

Les femelles adultes realitzen la posta en l'escorça dels arbres als quals parasita l'espècie.

Els Ous fan eclosió a la primavera, les erugues en el seu primer estadi només mengen agulles jóvens, abandonant les agulles produïdes en anys anteriors. En els següents estadis aquestes erugues poden consumir agulles velles, tot i que prefereixen les jóvens.

Entomologia aplicada[modifica]

Danys[modifica]

En cas d'una gran infestació d'aquestes erugues, el fullatge es torna escàs i l'àpex de l'arbre es rovella. Els arbres sobreviuen a diverses defoliacions del 50% del seu fullatge, durant anys consecutius, però poden morir després de 4 o 5 anys de defoliacions intenses.^[2]

Control[modifica]

Depredadors naturals: aus insectívores i aracnids.

Referències[modifica]

↑ ^1,0 ^1,1 ^1,2 ^1,3 Carter, David. Butterflies and Moths, Dorling Kindersley, pg 271
↑ Bejer, B. 1988. The Nun Moth in European Spruce Forests. In: Dynamics of Forest Insect Populations. Patterns, Causes, Implications. Ed. A.A. Berryman. Universitat de l'estat de Washington. Pullman, Washington. Pag. 211-231.

Butterflies and Moths (en anglès). Dorling Kindersley Handbooks, 1992. ISBN 0-7513-2707.

[Carter-1] 1,0 ^1,1 ^1,2 ^1,3 Carter, David. Butterflies and Moths, Dorling Kindersley, pg 271

[2] Bejer, B. 1988. The Nun Moth in European Spruce Forests. In: Dynamics of Forest Insect Populations. Patterns, Causes, Implications. Ed. A.A. Berryman. Universitat de l'estat de Washington. Pullman, Washington. Pag. 211-231.

[1]

[2]