Vés al contingut

Mètode de Descartes

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

El mètode de Descartes és un mètode introduït en 1637 pel matemàtic francès René Descartes en la seva obra La Géométrie, per a la resolució de l'equació de quart grau que, a diferència amb el mètode de Ferrari, tracta de factoritzar l'equació quàrtica reduïda en dos polinomis quadràtics per tal d'arribar a les solucions de l'equació original.[1][2]

Estratègia general[modifica]

Sigui l'equació de quart grau

,

s'ha de reduir a la seva forma reduïda, fent una transformació de Tschirnhaus, per tant això resulta en el següent:

,

on

Aquesta equació de quart grau es factoritza en dos polinomis quadràtics:

A l'efectuar el producte i relacionar-lo amb l'equació quàrtica reduïda, obtenim el següent sistema d'equacions:

En aquest sistema, després de diverses operacions, obtenim una equació que aparentment és de sisè grau:

,

que en termes d' és una equació cúbica, per tant substituïm per .

,

que pot ser resolta pel mètode de Cardano (en cas que l'equació tingui dues o tres arrels reals, es pren la primera arrel com a primera prioritat), on ha de ser una arrel real positiva de l'equació cúbica resolvent.

Després de fer càlculs posteriors, obtenim les quatre solucions de l'equació original:

Demostració del mètode de Descartes[modifica]

Donada l'equació quàrtica

Dividim l'equació inicial per la component quàrtica, obtenint:

Procedim a substituir per eliminar el terme cúbic:

,

on

En efecte, al desenvolupar la suma algebraica dels resultats dels productes presents, el terme està compensat igualment per , per la qual cosa es cancel·larà el terme . Per tant, el resultat d'aquesta suma algebraica és:

Indiquem factor comú en els termes amb :

Llavors, d'acord a les definicions recentment introduïdes, escriurem l'expressió simplement com

on aquesta expressió és l'equació quàrtica reduïda, les components es donen per:

En aquest moment, la idea important és factoritzar l'anterior en , acció que és possible ja que no està present el terme cúbic en el polinomi, i que al desenvolupar la multiplicació distributivament ve donada de forma explícita per les següents raons:

.

A l'identificar l'anterior amb els termes , i , obtenim les següents relacions:

,
,
.

Si volem trobar el valor de primerament, considerem les relacions exposades com un sistema d'equacions de tres incògnites:

Passem al membre dret de la primera equació, obtenint:

Passem al membre dret de la segona equació, obtenint:

Amb els resultats obtinguts, formem un nou sistema d'equacions.

Sumem i restem les dues equacions del nou sistema, i unim els resultats en un altre nou sistema:

Multipliquem les equacions de sistema recent, obtenint:

Ens adonem que existeix , per tant el reemplacem per :

Passem a l'altre membre de la igualtat amb signe oposat, això dona:

Com que hi ha un terme fraccionari, procurem multiplicar l'equació per :

Finalment, indiquem factor comú en i :

Fem la substitució (obtenint una equació cúbica resolvent):

Llavors, sigui una arrel positiva de l'equació cúbica resolvent. Solucionem per :

Per tant, hem trobat la solució per . Per tant, reemplaçant en el sistema anterior al recent, obtenim les solucions i :

Reemplacem els valors d' , i les dues equacions quadràtiques:

Apliquem la llei del producte nul en tots dos factors, això els separa en dues equacions quadràtiques diferents:

Calculem el discriminant de cada equació quadràtica:

Resolem les dues equacions per separat:

Llavors les solucions de l'equació cuártica reduïda són:

I al mateix temps les solucions de l'equació original són:

Referències[modifica]

  1. «The Quartic Formula (Descartes)» (PDF) (en anglès). Kentucky Mathematical Association of Two Year Colleges.
  2. «Solución de la ecuación cuártica por el método de Descartes. Demostración» (en castellà). YouTube.