Maija Einfelde

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaMaija Einfelde
Biografia
Naixement2 gener 1939 Modifica el valor a Wikidata (85 anys)
Valmiera (Letònia) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócompositora, professora de música Modifica el valor a Wikidata
Premis

Musicbrainz: 242afd97-deea-4763-8169-bb0742733d6f Discogs: 4185066 Modifica el valor a Wikidata

Maija Einfelde (Valmiera, 2 de gener de 1939) és una compositora de Letònia.

Biografia[modifica]

Maija Einfelde va néixer a Valmiera, Lètonia, i va començar els seus estudis de música amb la seva mare, qui era organista d'esglèsia. Va continuar la seva educació a l'escola de música Alfrēds Kalniņš a Cēsis, a la facultat de música de Jāzeps Mediņš a Riga, i llavors va entrar al Conservatori de Letònia en 1966, estudiant composició amb Jānis Ivanov. Després de graduar-se, ha ensenyat teoria de música i composició a l'Alfrēds Kalniņš Escola de Música de Cēsis, a la facultat de música Emīls Dārziņš i Jāzeps Mediņš. Té un fill, l'escriptor Jānis Einfelds.

Les obres d'Einfelde han estat interpretades internacionalment, incloent-hi actuacions del Cor Universitari Brigham Young, el Cor de Cambra Vancouver, la Coral Ciutat de Kansas dels EUA, el Cor Radiofònic dels Països Baixos, i en Carnegie Hall, de la ciutat de Nova York.[1]

Honors i Premis[modifica]

  • Primer Premi, Llegat Barlow del Concurs de Música, 1997
  • Gran Premi de Música de Letònia, 1997
  • Premi del Ministeri de Cultura de la República de Letònia, 1999[1]

Obres[modifica]

Einfelde compon principalment música coral, d'orgue i de cambra. Algunes obres escollides són:

  • 1982 Hijoāte meditācija (Sonata-Meditació) per a viola y piano
  • 1985 Segona Sonata per a violí i piano
  • 1989 Crucifixus per a orgue solista
  • 1990 Lullaby, per a cor de dones
  • 1993 Quartet de Corda per a dos violins, viola y violoncel
  • 1994 Ave Maria per a orgue
  • 1994 Adagio per a violí, cello, y piano
  • 1994 Pirms saules rieta (Abans del capvespre) per a clarinet, viola y piano
  • 1995 Ave Maria per a cor femení i orgue
  • 1996 Pastel zemes tālās... (A la vora de la Terra...), quart oratori per a cor mixt
  • 1998 Ave Maria per a orgue i cor mixt
  • 1998 Salmo 15 per a cor mixt
  • 1999 Sanctus per a orgue solista
  • 1999 Prelūdija (Preludi) per a oboè i viola
  • 2000 Skerco (Scherzo) per a violoncel solista
  • 2002 Noktirne (Nocturne) per a arpa
  • 2003 Cikls ar Friča Bārdas dzeju (Tres Poemes per Fricis Bārda) per a cor mixt
  • 2006 Divas mīlas dziemsas (Dos Cançons d'Amor) per a 12 veus
  • 2002 Simfonia[2]

Les seves composicions han estat enregistrades i editades en CD incloent-hi:

  • No Tevis (De Tu) // Cor femení Dzintars @– 1995, Riga Estudi d'Enregistrament
  • Ave Maria // Cor Femení Dzintars @– [1996/97]
  • Trīs jūras dziesmas (Tres Cançons del Mar) per a oboè, corn francès i orquestra de cordes// Rīgas kamermūziķi [Recopilació de música letona del segle XX ] – 1998, BRIZE
  • Gloria per a piccolo, trompeta i orgue / mit Edwart H. Tarr, Irmtraud Krüger, 1998, KREUZ PLUS: MUSIK, MÁS. NR. 1627
  • Pastel zemes tālās... (A la vora de la Terra) / Cantants de Càmbra Radiofònics letons, Director Kaspars Putniņš @– [Autor CD] @– 1999
  • 15.º Salm / Cor Radiofònic letó, Director Sigvards Kļava @– 8'49" / Latviešu mūzika Rīgā @– 1999
  • Maija balāde (Mayo Ballad) // Mileni letó Clàssics @– 2000, UPE CLASSICS
  • Noktirne (Nocturn) / Divejāda saule tek. Música Nova letona @– 2003, LR CD 043
  • Monologs (Monòlegs) per a cello i piano // Spēlē Māris Villerušs CD 1 @– 2003
  • Dramatiskais Diálogos // Negaidīta atklāsme (Inspiració Inesperada) @– 2003, Riga Companyia d'Enregistrament
  • Señorēnu sala (L'illa de les sirenes) / Vocals ensemble Putni, dirigent artístic Antra Dreģe // Vokālais ansamblis Putni. Pamošanās @– 2003, PUTNI
  • Sonata per a Violí i Òrgue / Jānis Bulavs i Larisa Bulava // Música Nova letona. Latviešu jaunā mūzika @– 2004, Jānis Bulavs [enregistrat al Canadà] // Saules lēkts @– 2005, LMIC& Cor Radiofònic letó, LMIC CD-2005-3
  • Ave Maria // Quartets de Corda letona. Latviešu stīgu kvarteti – 2008[3]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 «Maija Einfelde - Latvian Composer». Arxivat de l'original el 20 de setembre 2000. [Consulta: 12 juny 2019].
  2. «Musica Baltica Ltd. - the major publisher in Latvia for Latvian music», 14-07-2011. Arxivat de l'original el 2011-07-14. [Consulta: 12 juny 2019].
  3. «Musica Baltica Ltd. - the major publisher in Latvia for Latvian music», 14-07-2011. Arxivat de l'original el 2011-07-14. [Consulta: 12 juny 2019].