Manège de Moscou
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Nom en la llengua original | (ru) Центральный выставочный зал «Манеж»  | |||
| Dades | ||||
| Tipus | Museu, sala d'exposició i punt de referència | |||
| Arquitecte | Osip Bove Agustín de Betancourt Pavel Andreyev (en)  | |||
| Construcció | 1817 | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | arquitectura neoclàssica | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Tverskoi (Rússia) | |||
| ||||
| Lloc del patrimoni cultural federal a Rússia | ||||
| Lloc web | moscowmanege.ru… | |||
  | ||||
_(44).jpeg)
El Manège de Moscou (un manège és un picador o picaria, camp d'exercicis eqüestres, conegut com a "Manezh" en rus), situat a la plaça del Manège, és un dels edificis més interessants de la ciutat històrica. És entre l'antiga Universitat i el Jardí d'Alexander (o Alexandrovsky), prop de la Plaça Roja. Des del 1831 ha servit com a sala d'exposicions, lloc de festes, sala de concerts, fins i tot, en els darrers anys, hi ha hagut una filial del banc Promsvyazbank.
Disseny i construcció[modifica]
Va ser construït per l'arquitecte rus Joseph Bové, que va revestir el seu exterior d'estil neoclàssic, pintat de blanc i groc ocre, amb un ordre de columnes d'estil dòric romà que delimiten uns espais amb finestres coronades d'arcs conformant una arcada cega. El sostre, amb les seves monteies interiors i bigues exposades, queda suportat per les columnes exteriors del Manège.
L'enginyer espanyol de "camins i canals" (més tard de camins, canals i ports), Agustín de Betancourt, va concebre i projectar unes remarcables "encavallades" de fusta, amb peces especials de ferro colat, evitant el contacte directe dels elements de fusta concurrents sotmesos a compressió (fusta-ferro colat-fusta; evitant fusta-fusta).[1] Amb una llum de 47 m sense suport intermedi, garantia una amplada de 45 m lliure d'obstacles per als exercicis eqüestres, cosa que va ser una proesa tècnica en aquells moments.
Ús[modifica]
A vegades va albergar tot un regiment de 2000 soldats, a part del públic assistent. Les obres foren dutes a terme entre el 1817 i el 1825, per celebrar el cinquè aniversari de la victòria de Rússia sobre les tropes de Napoleó i es va utilitzar inicialment per albergar les exhibicions de genets i una escola d'equitació per als oficials.
Berlioz hi va dirigir un concert el 8 gener 1868, durant la seva segona estada a Rússia. El Manège també és conegut en la cultura de la dècada de 1960, va començar a ser usat per als esdeveniments d'art (podem citar la famosa trobada entre Khruixtxov i l'escultor Ernest Néizvesny). L'edifici va ser un breu moment utilitzat com a sala d'exposicions de la col·lecció de cotxes de líder soviètic Leonid Brezhnev.[2] El 14 de març de 2004, un gran incendi el va destruir, deixant només les parets i matant a dues persones. L'alcaldia de Moscou va fer que l'edifici fos reconstruït amb unes places de parking als sótans. Les exposicions d'art es van reprendre a la tardor de 2005.[3]
Galeria[modifica]
-
Cúpula de vidre coronada per una estàtua de sant Jordi, sant patró de Moscou, amb el Manège al fons (costat oest) -
La Plaça del Manège, al segle XIX -
La reconstrucció d'una part del lloc el 2000 -
La part de darrere del Manège -
El Manège el 1845 -
frontal i lateral del Manège
Vegeu també[modifica]
Referències[modifica]
- ↑ Rondelet, J.B.; Blouet, G.A.. Traité théorique et pratique de l'art de batir (en francès). Librairie de Firmin Didot, Frères, 1862, p. 132.
- ↑ Dossier de Presse UBIFRANCE et SAFI
- ↑ « Le Manège de Moscou détruit par un incendie », Le Nouvel Observateur, 15 mars 2004
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Manège de Moscou |