Man on a Tightrope

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaMan on a Tightrope
Fitxa
DireccióElia Kazan Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
ProduccióGerd Oswald i Robert L. Jacks (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
GuióRobert E. Sherwood Modifica el valor a Wikidata
MúsicaFranz Waxman Modifica el valor a Wikidata
FotografiaGeorg Krause Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeDorothy Spencer Modifica el valor a Wikidata
Productora20th Century Studios Modifica el valor a Wikidata
Distribuïdor20th Century Studios Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenEstats Units d'Amèrica Modifica el valor a Wikidata
Estrena1953 Modifica el valor a Wikidata
Durada105 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalanglès Modifica el valor a Wikidata
Coloren blanc i negre Modifica el valor a Wikidata
Pressupost1.200.000 $ Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gènerecinema propagandístic i drama Modifica el valor a Wikidata
TemaGuerra Freda Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióAlemanya Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0046040 Filmaffinity: 184069 Allocine: 20697 Rottentomatoes: m/man-on-a-tightrope Letterboxd: man-on-a-tightrope Allmovie: v101319 TCM: 82694 TV.com: movies/man-on-a-tightrope AFI: 50932 TMDB.org: 99898 Modifica el valor a Wikidata

Man on a Tightrope és una pel·lícula dramàtica estatunidenca del 1953 dirigida per Elia Kazan, protagonitzada per Fredric March, Terry Moore i Gloria Grahame. El guió de Robert E. Sherwood es va basar en una novel·la de 1952 del mateix títol de Neil Paterson. Paterson va basar la seva història real, que va aparèixer per primera vegada com la novel·la de la revista International Incident, en la fugida del Circ Brumbach d'Alemanya Oriental l'any 1950. Els membres del Circ Brumbach van aparèixer a la versió cinematogràfica en dos personatges del repartiment i com a extres. La pel·lícula ha estat inscrita al 3r Festival Internacional de Cinema de Berlín.[1][2]

Argument[modifica]

El 1952 Txecoslovàquia, l'home de circ Karel Černík lluita per mantenir unit al seu estimat Cirkus Černík, que pertanyia a la seva família abans de ser nacionalitzat pel govern comunista. El govern permet que Černík administri el circ, però lídia amb la deterioració de les condicions en el circ, la pèrdua dels seus treballadors en l'estat i la tensió amb la seva filla Tereza i la seva jove segona esposa Zama, que tots sospiten li és infidel. Černík vol posar fi a un romanç en embrió entre Tereza i Joe Vosdek, que només porta un any en el circ.

Černík és interrogat en la seu del SNB seguretat de l'Estat a Plzeň, sobre per què no està mostrant en el seu circ els actes de propaganda marxista imposats pel govern. Černík explica que els esquetxos no eren graciosos, i que el públic prefereix el seu acte habitual. El cap de la SNB li ordena reprendre l'acte requerit i acomiadar a una veterana integrant del circ que es fa dir "La Duquessa". El ministre de propaganda Fesker li pregunta casualment sobre una ràdio en el seu tràiler, alertant a Černík que hi ha un espia entre ells. Černík és multat i alliberat, encara que Fesker creu que és una amenaça per a l'estat. Černík, inspirat per una recent fugida, decideix escapar passant per la frontera de Baviera.

Repartiment[modifica]

Producció[modifica]

La pel·lícula es va rodar a Baviera, després a Alemanya Occidental. Es van utilitzar actes autèntics i es va emprar tot el Circ Brumbach per a la producció.[3] La trama original per escapar en petits increments a través de la frontera va ser el mitjà real utilitzat pel circ Brumbach en la seva fugida.

Referències[modifica]

  1. «1st Berlin International Film Festival: In Competition». berlinale.de. Arxivat de l'original el 2010-02-02. [Consulta: 22 desembre 2009].
  2. Solomon, Aubrey. Twentieth Century Fox: A Corporate and Financial History (The Scarecrow Filmmakers Series). Lanham, Maryland: Scarecrow Press, 1989. ISBN 978-0-8108-4244-1. p248
  3. Elia Kazan: A Life – Pàgina 477

Enllaços externs[modifica]