Manolo Alcántara Párraga
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 23 abril 1970  (54 anys)Barcelona |
| Activitat | |
| Ocupació | Malabarista, artista de circ, inventor |
Manolo Alcántara Párraga (Barcelona, 23 d'abril de 1970) és un malabarista, monociclista, funàmbul, actor, inventor d'aparells de circ català.[1]
En les seves creacions Alcántara parteix d'una idea embrionària i construeix els espectacles experimentalment i sense presses. Tant les seves intervencions en espectacles d'altri com els muntatges de creació pròpia es caracteritzen per la veritat escènica i una característica cal·ligrafia corporal. En les seves creacions, el risc estètic i la personalitat artística s'amalgamen amb l'escenotècnia per produir seqüències d'intensa poesia física.[1]
Com a inventor escenotècnic, per a Locomotivo va dissenyar un escenari remolcable de 20 m², damunt del qual el cable de funambulisme (a 1,70 m d'altura sobre la plataforma escènica) avançava o retrocedia horitzontalment enrotllant-se en dues bobines motoritzades situades a banda i banda de l'estructura. La màquina permetia suggeridores novetats plàstiques, acrobàtiques i d'equilibri, a més d'un seguit de gags i situacions escèniques dramàticament eficaces.[1]
Per a Plecs va dissenyar la «cablípside», un balancí metàl·lic de dues rodes el·líptiques unides per un travesser central. Proveït d'un cable a cada extrem de l'eix de l'ordenada, l'aparell el·líptic possibilitava singulars duets de funambulisme i sorprenents situacions còmiques i acrobàtiques.[1]
A Rudo, Alcántara capgirava els preceptes del funambulisme ortodox substituint el cable per tubs de ferro. Així traslladava la precarietat de caminar sobre un gronxadís cable d'acer de 12 mm a la precarietat d'un amuntegament inestable de caixons de fusta on es repenjaven els tubs. El repte continuava sent l'equilibri, però innovant-ne la tècnica i els aparells. D'altra banda, l'espai escènic de Rudo recuperava el concepte de palc (pista a l'aire lliure envoltada d'una graderia circular protegida per una tela perimetral per evitar les mirades dels passavolants i garantir la intimitat de l'espectacle).[1]
Biografia[modifica]
Passa la infància i l'adolescència a Esparreguera. A partir del 1994 alterna teatre i circ amb les companyies Subus, Xirriquiteula, Circ Tuqui i Comediants. El 1997 actua al parc temàtic japonès Spain Mura i es perfecciona al CNAC de Châlons-en-Champagne. Col·labora amb el Circ Cric (Arran, 1998), Monti & Cia. (Utopista, 1999) i el Circ d'Hivern de l'Ateneu Popular 9Barris (A banda, TNC, 2000).[1]
El mateix 2000 funda la companyia Circo Imperfecto amb Cristina Solé i Kike Aguilera (espectacle Genuinos Imperfectos), el 2005 la Cia. Solo Manolo (Locomotivo), el 2010 la Cia. Enfila't (Plecs) i el 2014 la Cia. Manolo Alcántara (Rudo, 2014; Déjà vu, 2019).[1]
Premis[1][modifica]
- Aplaudiment FAD Sebastià Gasch i Millor espectacle de carrer (Fira Tàrrega) per Genuinos Imperfectos.
- Aplaudiment FAD Sebastià Gasch per Locomotivo.
- Premi FAD Sebastià Gasch d'Arts Parateatrals, Premi Zirkòlika al millor espectacle de circ i Premi del Públic al Festival Internacional «Outuno de Teatro» (FIOT) per Plecs.
- Umore Azoka (Leioa) al millor espectacle de carrer, Premi Zirkòlika al millor espectacle de circ de sala i Millor espectacle de «Noches FETEN 2015» (Xixón) per Rudo.
Espectacles[1][modifica]
Creació pròpia[modifica]
- 25 març 2001. Genuinos imperfectos. Creació i direcció col·lectives. Teatre Josep Maria de Sagarra, Sta. Coloma de Gramenet. Circo Imperfecto.
- 11 desembre 2005. Locomotivo. Creació Manolo Alcántara. Direcció Miner Montell. Ca n'Oliveres (Martorell). Cia. Solo Manolo.
- 14 maig 2010. Plecs. Creació i direcció: Manolo Alcántara, Enric Ases i Karl Stets. Teatre Bartrina, Fira Trapezi. Cia. Enfila't.
- 25 març 2014. Rudo. Creació i direcció: Manolo Alcántara i Xavier Erra. Composició i direcció musical: Clara Peya. L'Estruch (Sabadell).
- 23 febrer 2019. Déjà-vu. Idea, creació i direcció: Manolo Alcántara. Teatre Principal, Olot. Cia. Manolo Alcántara.
Col·laboracions[modifica]
- 30 maig 1998. Arran (Circ Cric). Centre de Recerca de les Arts del Circ (St. Esteve de Palautordera).
- 22 abril 1999. Utopista. Idea, guió i direcció Joan Montanyès i Jordi Purtí. Monti & Cia. TNC.
- 21 desembre 2000. A banda (coproducció Ateneu Popular 9 Barris / TNC. Direcció: Xavi Mateu. TNC.
- 3 gener 2007. Tranuites. Creació i direcció Lluís Danés. Coreografia Marta Carrasco. TNC.
- 31 març 2008. El col·leccionista de paisatges. Guió i direcció: Xavier Erra i Albert Gumí. Caixafòrum, Barcelona.
- 17 juliol 2013. Wasteland. Textos: Idea i direcció: Lluís Danés. Mercat de les Flors (Festival Grec).
- 22 desembre 2014. La llum d'un país. (64a Nit de Sta. Llúcia). Direcció Sergi Corbera. Coreografia Manolo Alcántara. Gran Teatre del Liceu (Barcelona).
- 20 novembre 2015. Art (700 anys de la mort de Ramon Llull). Idea i direcció: Manel Camp. Teatre Kursaal (Manresa).
- 20 setembre 2017. Cuerpo a cuerpo. Cía. de danza Daniel Doña. Direcció Jordi Vilaseca. Teatros del Canal (Madrid).
- 20 gener 2018. PAS. Creació i direcció Sergi Ots. Inauguració de ‘Manresa Capital de la Cultura Catalana 2018'. Teatre Kursaal (Manresa).
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 1,8 Jané i Romeu, Jordi. «Manolo Alcántara Párraga». Enciclopèdia de les Arts Escèniques Catalanes. Institut del Teatre (reconeixement). [Consulta: 25 març 2022].