Mantas Kvedaravičius
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 28 agost 1976  Biržai (Lituània) |
| Mort | c. 2 abril 2022 (45 anys) Mariúpol (Ucraïna) |
| Causa de mort | Homicidi (Ferida per arma de foc ) |
| Dades personals | |
| Formació | Aušra school, Biržai (en)  (–1994)Universitat d'Oxford (–2007) Universitat de Nova York (–2003) Facultat d'Història de la Universitat de Vílnius (–1998) Universitat de Cambridge (–2013) |
| Activitat | |
| Ocupació | director de cinema, antropòleg, arqueòleg, realitzador de documentals, director de fotografia |
| Activitat | 2011 – |
| Ocupador | Universitat de Cambridge |
Premis
| |
   | |
Mantas Kvedaravičius (Biržai, Lituània, 28 d'agost de 1976 - Mariúpol, Ucraïna, 2 d'abril de 2022) va ser un realitzador lituà. Especialista en documentals, va morir el 2 d'abril de 2022 mentre mirava d'escapar el setge de Mariúpol, ciutat del litoral ucraïnès, en el marc de la invasió russa d'Ucraïna del 2022.[1]
El 19 de maig del 2022, en el marc del Festival de Canes es va projectar Mariupolis 2, un documental pòstum del realitzador que va acabar i muntar la seva companya Hanna Bilobrova, juntament amb la muntadora Dunya Sitxov, que relata el setge i la destrucció de Mariúpol per les tropes russes.[2]
Biografia[modifica]
Mantas Kvedaravičius nasqué el 1976 a Biržai. Es va diplomar el 1994 a l'escola secundària número 2 de Biržai i posteriorment estudià arqueologia a la Universitat de Vílnius. S'hi va doctorar el 1998 amb una tesi sobre arqueologia submarina ("Perspectives de l'arqueologia submarina a Lituània"). Uns quants anys més tard, entre 2001 i 2003 va participar al programa de doctorat en antropologia cultural del New York City University Graduate Center. Després se n'anà cap a Anglaterra i va estudiar a la Universitat d'Oxford on es va graduar amb una llicenciatura en antropologia Social i cultural el 2013.[3] Es doctorà en antropologia social a la Universitat de Cambridge amb una tesi doctoral sobre "Nusos d'absència: mort, somnis i desaparicions als límits de la llei a la zona antiterrorista de Txetxènia." Va ensenyar religió, dret i teoria política a Cambridge.
Filmografia[modifica]
- Barzakh (2011), menció especial del Premi jurat ecumènic i Amnesty International Film Prize de la Berlinal [4]
- Mariupolis (2016)
- Partenonas (en lituà) o Parthenon (2019)[5]
- Mariupolis 2 (2022), documental pòstum, fet amb la seva companya l'ucraïnesa Hanna Bilobrova
Premis[modifica]
- Barzakh
- Premi de film Amnesty International el 2011 al Festival cinematogràfic de Berlín
- Millor film al Festival de documentals i curts metratges de Belgrad el 2011
- Millor documental, al Lithuanian Film Awards el 2011
- Premi de film Amnesty International el 2012 al Festival cinematogràfic internacional de Ljubljana
- Gran Premi, 2011 Tallinn Black Nights Film Festival
- Best Lithuanian Debut, 2011 Vilnius International Film Festival
- Mariupolis
- Millor documental, 2016 Lithuanian Film Awards
- Millor director, al Festival cinematogràfic internacional de Vilnius el 2016
Referències[modifica]
- ↑ «Primer atac amb míssils contra la ciutat portuària d'Odessa». El Nacional.cat. [Consulta: 3 abril 2022].
- ↑ «Un documental rodat des de dins de l’infern de Mariúpol impacta a Canes». Diari de Girona. [Consulta: 21 maig 2022].
- ↑ «Mantas Kvedaravičius».
- ↑ «Berlin's Golden Bear goes to Farhadi's A Separation» (en anglès). [Consulta: 3 abril 2022].
- ↑ «Mantas Kvedaravičius • Director of Parthenon» (en anglès), 30-08-2019. [Consulta: 3 abril 2022].