María de mi corazón
 | |
| Fitxa | |
|---|---|
| Direcció | Jaime Humberto Hermosillo  |
| Protagonistes | |
| Producció | Manuel Barbachano Ponce |
| Guió | Gabriel García Márquez i Jaime Humberto Hermosillo |
| Música | Joaquín Gutiérrez Heras |
| Dissenyador de so | Fernando Cámara |
| Fotografia | Ángel Goded |
| Muntatge | Gerardo Pardo |
| Productora | Universitat Veracruçana |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | Mèxic |
| Estrena | 1981 |
| Durada | 137 min |
| Idioma original | castellà |
| Color | en color |
| Descripció | |
| Gènere | drama i comèdia |
     | |
María de mi corazón és una pel·lícula mexicana de 1979, dirigida per Jaime Humberto Hermosillo, amb l'argument i guió de Gabriel García Márquez, qui es va basar en una història real que li havien narrat a Barcelona i de la qual va realitzar algunes notes.[1]
Sinopsi[modifica]
El lladre de cases, Héctor, torna a la seva amb un botí i troba en el seu llit a María, la seva companya de vuit anys abans, i que va vestida de núvia. Ella conta que el seu nuvi no va arribar a l'església. Abans ella havia fet el mateix a Héctor i vol disculpar-se. Héctor segueix enamorat d'ella i la convenç que es quedi. María és maga i en assabentar-se que Héctor és lladre el fa mag també i junts treballen en espectacles de cabaret i teatre. Un dia María treballarà a una altra ciutat i la seva camioneta es descompon, la recull un camió que transporta un grup de malalts mentals a un hospital campestre. María demana parlar però la creuen boja i la internen. Héctor pensa que una altra vegada l'ha abandonat, mentre ella sofreix el cruel tracte que donen als malalts. Quan a la fi Héctor la localitza una sèrie de malentesos el convencen que María sofreix trastorns mentals i marxa sense rescatar-la.[2]
Repartiment[modifica]
- Héctor Bonilla - Héctor Roldán
- María Rojo - María Torres
- Salvador Sánchez - Venedor de chueco
- Armando Marín - El pecas
- Tomás Mojarro -Don Tomás
- Evangelina Martínez - Eva
- Roberto Sosa - Xofer d'autobús
- Dolores Beristáin - Infermera I
- Marta Navarro - infermera II
- Margarita Isabel - infermera III
- Beatriz Moreno - infermera IV
- Eduardo López Rojas - Guàrdia
- Arturo Beristáin - Gerent Centre Nocturn
- Óscar Chávez - Cantant (ell mateix)
- Ana Ofelia Murguía - Doctora Murguía
- Blanca Torres - Blanquita
- Xóchitl - Cap de infermeres
- José Alonso - Pepe
- Enrique Lizarde - Ama de la casa
- Eva Calvo - Infermera rossa
Recepció[modifica]
Les crítiques cap a aquest film van ser positives segons la premsa a causa de l'actuació convincent dels actors que van participar en la pel·lícula, així com una realització, exaltant-se el treball del director i dels guionistes.[3]També es va convertir en una fita del cinema mexicà, ja que és dels primers films a realitzar-se de manera cooperativa, aportant en ella actors, tècnics i realitzadors.[4] A més, aquesta cinta es va exhibir en la Fira del Llibre llatinoamericà a Washington, Estats Units.[5]
Bibliografia[modifica]
- Carl J. Mora: Mexican Cinema: Reflections of a Society, 1896-2004. McFarland & Co Inc, Jefferson N.C. 2005, ISBN 978-0-7864-2083-4
Referències[modifica]
- ↑ García Márquez, Gabriel «María de mi corazón». El País, 05-05-1981 [Consulta: 17 octubre 2015].
- ↑ «María de mi corazón». Expediente de Cineteca Nacional, A-01501 [Consulta: 17 octubre 2015].
- ↑ «María de mi corazón». La jornada, 07-06-1989 [Consulta: 17 octubre 2015].
- ↑ «ExItoso estreno de la película "María de mi corazón"». El Heraldo, 05-07-1985 [Consulta: 17 octubre 2015].
- ↑ «Las cintas "María de corazón" " El beso de la mujer araña" se exhibirán en la feria del libro latinoamericano». El heraldo [Consulta: 17 octubre 2015].
