María del Refugio García
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1889  Taretan (Mèxic) |
| Mort | 1970 (80/81 anys) |
| Activitat | |
| Ocupació | suffragette, activista pels drets de les dones, professora, activista |
María Refugio García Martínez (Taretan, 2 d'abril de 1889 - 16 de juliol de 1973) va ser una professora, feminista, sufragista i activista mexicana en pro dels drets de les dones.[1][2]
Vida i obra[modifica]
Filla de Camerino García i Elena Martínez, va néixer a l'Estat de Michoacán, Mèxic.[1] Va ser pionera del moviment feminista mexicà; en aquest context, va pertànyer al grup de dones i intel·lectuals que van fundar varies organitzacions, entre elles el Consejo Nacional para las Mujeres (Consell Nacional per a les Dones) durant el mes d'octubre de 1919 amb Elena Torres Cuéllar, Evelyn T. Roy, Thoberg de Haberman, Juana Belem Gutiérrez de Mendoza i Estela Carrasco.[3]
A més a més, va participar en la creació del Frente Único Pro-Derechos de la Mujer (Front Únic Pro-Drets de les Dones) l'11 d'octubre de 1935 —o va ocupar el càrrec de secretària general—.[4][5] A través d'aquesta organització, va advocar pel dret al sufragi femení al seu país i per l'inclusió de les dones com a ciutadanes a la Constitució mexicana.[6] A l'àmbit sindical, va formar part de la Secretaría de Acción Femenil de la Federación de Trabajadores al Servicio del Estado (Federació de Treballadors al Servei de l'Estat) o FSTSE, amb Gloria Barrera, Josefina Vicens, Estela Jiménez Esponda i Francisca Zárate.[7]
Va ser candidada a diputada per Michoacán com a independent pel Partit Nacional Revolucionari[8] —al costat de Soledad Orozco per Tabasco—,[9][10] i va sortir elegida per un ampli marge, encara que no li van permetre arribar a tal càrrec perquè la Constitució hauria d'haver estat modificada.[11] En resposta, García va iniciar una vaga de fam davant de la residència del president Lázaro Cárdenas del Río a Ciudad de México entre el 15 i el 26 d'agost de 1937,[2][5] acció que va ser replicada per algunes participants del Frente.[5] La resposta de Cárdenas va ser el compromís de canviar l'article 34 de la Constitució; d'aquesta manera, el desembre de 1937, l'esmena va ser aprovada pel Congrés, i les dones mexicanes van obtenir la plena ciutadania.[2]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 Oikión Solano, Verónica «María Refugio García, Mujero y Revolución». Legajos. Boletín del Archivo General de la Nación, 7, 1, julio 2009-septiembre, pàg. 78-96. Arxivat de l'original el 2016-03-04. ISSN: 0185-1926 [Consulta: 12 agost 2013].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Rappaport, Helen. Encyclopedia of Women Social Reformers, Volumen 1 (en anglès). ABC-CLIO, 201, p. 888. ISBN 978-157-607-101-4.
- ↑ Ruiz Abreu, Carlos. Tabasco en la época de los Borbones: comercio y mercados, 1777-1811. Univ. J. Autónoma de Tabasco, 2001, p. 390. ISBN 978-968-799-120-7.
- ↑ de Dios Vallejo, Delia Selene. «El feminismo como movimiento social». A: Perspectiva de género. Plaza y Valdés, 2004, p. 179. ISBN 978-970-722-257-1.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 Macías, Anna. Contra viento y marea: el movimiento feminista en México hasta 1940. CIESAS, 2002, p. 221. ISBN 978-968-368-506-3.
- ↑ Boles, Janet K. Historical Dictionary of Feminism (en anglès). Scarecrow Press, 2007, p. 437. ISBN 978-081-084-946-4.
- ↑ Monteón González, Humberto; Riquelme Alcántar, Gabriela María Luisa «El presidente Cárdenas y el sufragio femenino». Espiral, Estudios sobre Estado y Sociedad, 13, 38, enero 2007/abril, pàg. 81-109. Arxivat de l'original el 2016-03-05 [Consulta: 13 agost 2013].
- ↑ Sánchez Olvera, Alma Rosa. El feminismo mexicano ante el movimiento urbano popular: dos expresiones de lucha de género, 1970-1985. Plaza y Valdés, 2002, p. 194. ISBN 978-970-722-054-6.
- ↑ Rubio Rubio, María Amalia. Rompiendo diques: hacia una construcción de la equidad de género. Universidad Autónoma de Aguascalientes, 2006, p. 535. ISBN 978-970-728-056-4.
- ↑ Cano, Gabriela «Más de un siglo de feminismo en México». Debate Feminista, 14, octubre 1996, pàg. 345-260. Arxivat de l'original el 2015-05-13 [Consulta: 13 agost 2013].
- ↑ ANFER (Mexico).. Participación política de la mujer en México, siglo XX. Instituto de Capacitación Política, 1984, p. 262. ISBN 978-968-483-004-2.