Marc Fumaroli

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaMarc Fumaroli

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(fr) Marc Jean Honoré Fumaroli Modifica el valor a Wikidata
10 juny 1932 Modifica el valor a Wikidata
Marsella (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort24 juny 2020 Modifica el valor a Wikidata (88 anys)
14è districte de París (França) Modifica el valor a Wikidata
Sepulturacementiri de Père-Lachaise Modifica el valor a Wikidata
18è Seient 6 de l'Acadèmia Francesa
2 març 1995 – 24 juny 2020
← Eugène IonescoChristian Jambet →
President Sauvegarde des enseignements littéraires
1993 – 1999
← Jacqueline de RomillyPaul Demont →
President Societat d'Amics del Louvre
1989 – 27 juny 2016 – Louis-Antoine Prat → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióLycée Thiers
Universitat d'Ais-Marsella
Universitat de París - Sorbonne - doctorat
Universitat de París Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióassagista, historiador, crític literari, professor d'universitat Modifica el valor a Wikidata
OcupadorCollège de France, catedràtic (1987–2002)
Universitat de París - Sorbonne, docent (1976–)
Universitat de Lilla (1966–1976)
Universitat Lilla 3
Conservatoire National des Arts et Métiers Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Obra
Estudiant doctoralPhilippe-Joseph Salazar, Françoise Waquet, Jean Balsamo, Jean-Charles Darmon, Pierre Maréchaux (en) Tradueix, Alain Génetiot (en) Tradueix, Richard Crescenzo (en) Tradueix, Florence Vuilleumier (en) Tradueix, Didier Kahn i Françoise Graziani (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

Marc Fumaroli (Marsella, 10 de juny de 1932 - París, 24 de juny de 2020) va ser un historiador, humanista, crític literari, assagista i professor universitari francès.[1][2]

Trajectòria[modifica]

Nascut a París, en el sí d'una família corsa, va créixer a Fes, al Marroc, on el seu pare, Jean, era funcionari i la seva mare, mestra, que fou qui li ensenya a llegir i escriure i que li comunica aquest amor cap al llibre que ha de circumscriure per sempre el seu univers.[2]

Doctorat en lletres per la Universitat de París-IV Sorbonne, fou membre de l'Acadèmia Francesa i professor emèrit de Collège de France, va participar en la creació el 1977 a Zúric, Suïssa, de la Societat Internacional per a la Història de la Retòrica i va ser membre de comitè de redacció de la revista intel·lectual francesa Commentaire, fundada el 1978 pel filòsof, sociòleg i politòleg francès Raymond Aron. A més d'ensenyar a la universitat de la Sorbona a París, a partir del 1978, va ser professor visitant d'universitats estrangeres de gran prestigi com la Universitat d'Oxford, la Universitat de Princeton i la Universitat de Chicago.[3]

Marc Fumaroli va dedicar gran part de la seva carrera a l'estudi de la retòrica i de la literatura francesa. Va ser un gran defensor dels autors clàssics i un fustigador de la idea de la democratització de la cultura. Erudit i orgullosament conservador, per elitista, va crear polèmica a França amb la publicació el 1991 del seu assaig El estado cultural: ensayo sobre una religión moderna, una indagació històrica sobre les arrels de la moderna política cultural francesa que va ser considerada un atac frontal a la política cultural de president François Mitterrand, on va denunciar «els nefastos resultats d'una política cultural invasiva i ideologitzant» i com l'Estat francès va convertir la cultura en un gran entreteniment.[3][4]

L'editorial Acantilado ha publicat diversos dels seus assajos: La abejas y las arañas: la querella de los Antiguos y los Modernos, París-Nueva York-París, on condensà bona part del seu pensament crític fent un viatge pel món de les arts i les imatges des de l'antiguitat grecoromana fins a l'actualitat,[1] La diplomacia del ingenio: de Montaigne a La Fontaine, La República de las letras i Cuando Europa hablaba francés.[3] Una de les seves darreres obres, publicada el 2019, fou Tiempo, tribulación, mudanza.[5]

Fou membre de nombroses societats apreses franceses i estrangeres, membre corresponent de l'Acadèmia Britànica, membre de l'Acadèmia Americana de Ciències, Lletres i Arts, membre de la Societat Filosòfica Americana de Filadèlfia, membre de l'Accademia dei Lincei des de 1997, i president de la Société d'histoire littéraire de la France.[6]

Reconeixements[modifica]

Comandant de la Legió d'Honor i Acadèmic de la Llengua Francesa des de 1995,[7] també va ser nomenat doctor honoris causa per la Universitat de Nàpols (1994), la Universitat de Bolonya (1999), la Universitat de Gènova (2004) i la Universitat Complutense de Madrid (2005).[2][3]

Referències[modifica]