Marcella Pattyn
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 18 agost 1920  Mbanza-Ngungu (República Democràtica del Congo) |
| Mort | 14 abril 2013 (92 anys) Kortrijk (Bèlgica) |
| Activitat | |
| Ocupació | Beguines |
Marcella Pattyn (Mbanza-Ngungu, 18 d'agost de 1920 - Kortrijk, 14 d'abril de 2013) és considerada tradicionalment la darrera beguina.[1]
Biografia[modifica]
Nascuda al Congo belga l'any 1920, Marcella Pattyn va voler unir-se a un orde missioner des de ben petita. Tanmateix, va ser rebutjada per diverses ordres perquè estava gairebé cega.[2] Va ser acceptada al beguinatge d'Elisabet d'Hongria a Sint-Amandsberg, Gant el 1941. Tenia talent musical i tocava l'orgue, el banjo i l'acordió.
Es va traslladar al beguinatge de Santa Elisabet a Kortrijk el 1960, on es va convertir en una d'una comunitat on sumaven nou beguines.[2][3][4] Va ser l'última a unir-se a aquesta comunitat.
En el seu 91è aniversari, com que ja se sabia que era l'última beguina, l'alcalde de Kortrijk i exministre de Justícia de Bèlgica, Stefan De Clerck va dir: "Ets una peça del patrimoni mundial. Encara no pots marxar!".
Va morir el 14 d'abril de 2013 a l'edat de 92 anys i va ser enterrada al cementiri de Sant Joan de Kortrijk el 19 d'abril de 2013, a la volta de les beguines.
Referències[modifica]
- ↑ Rourera, Mireia. «"Les beguines feien por perquè parlaven de Déu sense intermediari"». [Consulta: 11 març 2023].
- ↑ 2,0 2,1 «Obituary: Marcella Pattyn». The Economist, 27-04-2013. [Consulta: 16 maig 2013].
- ↑ «Obituary: Marcella Pattyn». The Daily Telegraph, 16-05-2013. [Consulta: 16 maig 2013].
- ↑ Carton, Wouter. «Laatste begijntje ter wereld overleden in Kortrijk» (Dutch). VRT, 14-04-2014. Arxivat de l'original el 18 abril 2013. [Consulta: 14 abril 2014].