Marcos Aguinis

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaMarcos Aguinis

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement13 gener 1935 Modifica el valor a Wikidata (89 anys)
Córdoba (Argentina) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat Nacional de Córdoba Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballMedicina, psicoanàlisi, art i història Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópsicòleg, psiquiatre, escriptor Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Premis

Facebook: AguinisMarcos Modifica el valor a Wikidata

Marcos Aguinis (Río Cuarto, Córdoba, 13 de gener de 1935) és un polític i escriptor argentí en castellà, guanyador del Premi Planeta en 1970.

Biografia[modifica]

Es va formar en medicina, la psicoanàlisi, l'art i la història. En 1963 va aparèixer el seu primer llibre i, des de llavors, ha publicat quinze novel·les, disset llibres d'assaigs, quatre llibres de contes i dues biografies. En 1970 va assolir cert ressò en guanyar el Premi Planeta amb La Cruz Invertida.[1]

Quan es va restablir la democràcia a Argentina al desembre de 1983, Marcos Aguinis va ser designat sotssecretari i després secretari de Cultura de la Nació; va recolzar al costat d'altres intel·lectuals la “primavera cultural” a través del Centro de Participación Política[2] Va crear el PRONDEC (Programa Nacional de Democratització de la Cultura), que va obtenir el suport de la UNESCO i de les Nacions Unides, i va engegar intenses activitats participatives per conscienciar als individus sobre els drets, deures i potencialitats que es conreen en una real democràcia.[3] Per la seva obra va ser nominat al Premio Educació per a la Pau de la UNESCO.

Contes[modifica]

  • Operativo Siesta (1977)
  • Y la rama llena de frutos: todos los cuentos. (1986)
  • Importancia por contacto (1986)
  • Todos los cuentos (1995)

Biografies[modifica]

  • Maimónides, un sabio de avanzada (1963)
  • El combate perpetuo (1981)

Novel·les[modifica]

  • Refugiados: crónica de un palestino (1969)
  • La cruz invertida (1970)
  • Cantata de los diablos (1972)
  • La conspiración de los idiotas (1978)
  • Profanación del amor (1978)
  • El combate perpetuo (1981)
  • La Gesta del Marrano (1991)
  • La matriz del infierno (1997)
  • Los iluminados (2000)
  • Asalto al paraíso (2002)
  • La pasión según Carmela (2008)
  • Liova Corre hacia el Poder (2011)
  • La furia de Evita (2013)
  • Sabra (2014, amb Gustavo Perednik)
  • La novela de mi vida (2016)

Assaigs[modifica]

  • Carta esperanzada a un General: puente sobre el abismo (1983)
  • El valor de escribir (1985)
  • Un país de novela. Viaje hacia la mentalidad de los argentinos (1988)
  • Memorias de una siembra: Utopía y práctica del PRONDEC (Programa Nacional de Democratización de la Cultura) (1990)
  • Elogio de la culpa (1993)
  • Nueva carta esperanzada a un General (1996)
  • Diálogos sobre la Argentina y el fin del Milenio. (amb Monsenyor Justo Laguna) (1996)
  • Nuevos diálogos (amb Monsenyor Justo Laguna) (1998)
  • El atroz encanto de ser argentinos (2001) (PDF castellano)
  • El cochero (2001)
  • Las dudas y las certezas (2001)
  • Las redes del odio (2003)
  • ¿Qué hacer? (2005)
  • El atroz encanto de ser argentinos 2 (2007)
  • ¡Pobre patria mia! (2009)
  • El Elogio del Placer (2010)

Referències[modifica]

  1. la cruz Invertida al web del Premi Planeta
  2. lavoz.ar. «La primavera cultural».
  3. Programa del PRONDEC

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]


Premis i fites
Precedit per:
Ramón J. Sender
En la vida de Ignacio Morel
Premi Planeta
1970
Succeït per:
Josep Maria Gironella i Pous
Condenados a vivir