Margaret Burke Sheridan
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 15 octubre 1889 Castlebar (Irlanda) |
| Mort | 16 abril 1958 (68 anys) Dublín (Irlanda) |
| Sepultura | Cementiri de Glasnevin |
| Activitat | |
| Ocupació | cantant d'òpera |
| Veu | Soprano |
| Instrument | Veu |
  | |
Margaret Burke Sheridan (Castlebar, 15 d'octubre de 1889 - Dublín, 16 d'abril de 1958) fou una cantant d'òpera irlandesa. Nascuda a Castlebar, comtat de Mayo, Irlanda, era coneguda com Maggie de Mayo i és considerada la segona prima donna d'Irlanda després de Catherine Hayes (1818-1861).[1]
Estudià a Dublín i en la "Royal Academy of Music", perfeccionant-se posteriorment a Roma amb Alfredo Martino. Debutà com a protagonista de La bohème el 1919 a Roma, passant immediatament després al Covent Garden de Londres. El mateix any tornà a Itàlia, al "Dal Verme" de Milà (Madame Butterfly) i al "San Carlo" de Nàpols. El 1922 cantà La Wally a La Scala i hi va tornar les dues temporades següents.
De 1925 a 1930 actuà al Covent Garden, encara que sense abandonar la seva carrera italiana (Bolonya, Gènova, Nàpols, Torí); es retirà de l'escena el 1931, dedicant-se a l'ensenyança a Dublín. Dona molt bella i gran actriu, tenia una veu de timbre molt personal, dolça i penetrant, especialment apreciada en el repertori de Puccini en Andrea Chénier.
Referències[modifica]
- ↑ Axel Klein: "Sheridan, Margaret Burke", in: The Encyclopaedia of Music in Ireland, ed. Harry White and Barra Boydell (Dublin: UCD Press, 2013), p. 931–2; ISBN 978-1-906359-78-2.