Margot Cottens

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaMargot Cottens

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement9 gener 1922 Modifica el valor a Wikidata
Montevideo (Uruguai) Modifica el valor a Wikidata
Mort2 gener 1999 Modifica el valor a Wikidata (76 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióactriu Modifica el valor a Wikidata
Premis

IMDB: nm0182944 TMDB.org: 222588
Find a Grave: 12192923 Modifica el valor a Wikidata

Margot Noemí Cottens Costa (Montevideo; 9 de gener de 1922 - Madrid; 2 de gener de 1999) va ser una actriu uruguaiana establerta a Espanya.[1][2]

Biografia[modifica]

A la seva ciutat natal i al mateix temps que cursava els seus estudis elementals, va rebre classes d'interpretació a l'Escola d'Art Dramàtic regentada per Margarida Xirgu. Va estudiar a més Arquitectura, i va arribar a treballar com delineant.

Acaba no obstant això, dedicant-se al món de la interpretació i el 1955 forma la seva pròpia companyia de teatre, al costat del seu marit, el dramaturg i director d'escena Rafael Bertrán.

S'instal·la a Espanya el 1960, on desenvolupa el gruix de la seva carrera artística. El seu primer paper va ser a la pel·lícula Margarita se llama mi amor (1961), tot un èxit de públic que li permet a partir d'aquest moment intervenir en desenes de pel·lícules i espais de televisió durant les següents dues dècades

Especialitzada en papers de to còmic va rodar la seva última pel·lícula el 1981, dedicant-se a partir d'aquest moment a esporàdiques aparicions en TV i al teatre, on va triomfar amb les obres La guerra empieza en Cuba (1956), La herencia (1957),[3] Una muchachita de Valladolid (1958), El cielo dentro de casa (1958), Ardele o la Margarita (1964), La ratonera (1965), ¡Quiero ver a Miusov! (1966), de Valentin Cataviev,[4] Sólo el amor y la luna traen fortuna (1968), Equus (1975), Lástima que sea una puta (1979), El hombre del atardecer (1981), Las amargas lágrimas de Petra Von Kant (1985), Mamá quiero ser artista (1986), ¡Sublime decisión! (1988), La loca de Chaillot (1989), Rosas de otoño (1990), El abanico de Lady Windermere (1992), La muralla (1993) i La pereza (1994).

El seu pas per televisió va deixar notables interpretacions a Cuarto de estar (1963), Sonría, por favor (1964-1965), Novela, Cosas de dos (1984) o La comedia musical española (1985), totes elles a TVE.

Filmografia (selecció)[modifica]

Trajectòria a TV[modifica]

Referències[modifica]