Maria Cinta Balagué i Domènech

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaMaria Cinta Balagué i Domènech

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1898 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort3 juny 1985 Modifica el valor a Wikidata (86/87 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióperiodista, locutora de ràdio Modifica el valor a Wikidata

Maria Cinta Balagué i Domènech [1](Barcelona, 1898 - 3 de juny de 1985), funcionària de l'Ajuntament de Barcelona, fou una pionera en les emissions radiofòniques, en crear el primer programa magazín, que presentà a Ràdio Barcelona amb el pseudònim de Salus.[2]

Va estudiar magisteri i tot seguit es va presentar a les oposicions de la Diputació. Va aprovar i va esdevenir funcionària de l'Ajuntament de Barcelona, essent la primera dona que s'integrava en la plantilla municipal. Se li va oferir una primera feina al Negociat de Cultura que s’estava creant i després va recórrer diferents departaments de l’Ajuntament –Gobernació, Negociat Central...– fins que es va jubilar, l’any 1968.[2][3]

El 1926, potser gràcies al seu perfil culte, se li va oferir una secció literària femenina bisetmanal dins la programació que Ràdio Barcelona dedicava a les dones, anomenada genèricament Radio telefonía femenina. Aquesta secció, que s'emetia els dimarts i divendres a les sis de la tarda i durava entre vint i trenta minuts, radiava escrits literaris de les oients, que llegia ella mateixa. Mantenia també converses amb la pianista Emília Miret i Soler i altres col·laboradores.[2] Balagué era, doncs, la primera persona que feia un programa de ràdio en format magazín, tancat, amb una estructura àgil, construït a base de seccions i col·laboradores que parlaven de literatura i més endavant també de temes diversos del que es considerava aleshores l'univers femení –modes o ciència domèstica, per exemple– i adreçat a un públi concret, les dones. Les col·laboradores, d’un alt nivell cultural i econòmic, eren dones que ja publicaven sobre aquestes matèries en revistes femenines de l’època.[2]

El febrer de 1929 Balagué i les seves col·laboradores van desaparèixer de la programació i el programa fou substituït per monòlegs per a les dones.[2]

Referències[modifica]

  1. «Medallas de la ciudad - María Cinta Balagué Doménech». La Vanguardia, 07-06-1970, pàg. 29.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Espinosa, Sílvia «La pionera radiofònica oblidada». Barcelona Metròpolis, 94, desembre 2014, pàg. 24-25 [Consulta: 18 desembre 2014].
  3. «Doña María Cinta Balagué, más de medio siglo funcionaria del Ayuntamiento barcelonés». La Vanguardia, 14-11-1976.

Enllaços externs[modifica]