Maria Lluïsa Oliveras i Andreu
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 26 juny 1914  Barcelona |
| Mort | 8 juny 2000 (85 anys) Barcelona |
| Activitat | |
| Ocupació | atleta |
| Esport | atletisme |
| Família | |
| Fills | Miquel Consegal i Oliveras |
Premis | |
Maria Lluïsa Oliveras i Andreu (Barcelona, 26 de juny de 1914 - Barcelona, 8 de juny de 2000) fou una atleta catalana especialitzada en proves de mig fons, considerada una de les pioneres de l'atletisme català.[1][2]
Va ser la primera dona campiona d'Espanya de mig fons en vèncer l'any 1931 en la prova de 600 metres amb una marca de 2.14,2 minuts, rècord de Catalunya de l'època.[3][4] També va establir el rècord de Catalunya en la prova de 500 metres, amb un temps de 1.38,2 minuts.[1]
L'any 1997 va rebre la medalla de Forjadora de la Història Esportiva de Catalunya.[1]
Vida privada[modifica]
Casada amb Miquel Consegal i Boix, destacat atleta, els seus fills també van ser grans esportistes.[1]
Palmarès[modifica]
- 1 Campionat d'Espanya de 600 metres llisos: 1931
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 «Maria Lluïsa Oliveras i Andreu». Enciclopèdia de l'esport català. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Alberch, Laura. «Les pioneres invisibilitzades de l'esport català». La República Esportiva, 08-03-2019. [Consulta: 9 setembre 2019].
- ↑ «Historial de Campeonatos de España - Aire Libre» (
PDF). RFEA. Arxivat de l'original el 2017-08-04. [Consulta: 7 setembre 2016].
- ↑ «Atletes Catalans Campions d'Espanya». Federació catalana d'Atletisme. Arxivat de l'original el 2020-10-11. [Consulta: abril 2021].
