Maria Ohisalo

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaMaria Ohisalo

(2022) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(fi) Maria Karoliina Ohisalo Modifica el valor a Wikidata
8 març 1985 Modifica el valor a Wikidata (39 anys)
Hèlsinki (Finlàndia) Modifica el valor a Wikidata
Ministra de Medi Ambient
7 juny 2022 – 20 juny 2023
← Emma Kari
Presidenta Lliga Verda
15 juny 2019 –
← Pekka Haavisto
Ministra de l'Interior de Finlàndia
6 juny 2019 – 19 novembre 2021 (permís parental)
← Kai Mykkänen – Krista Mikkonen →
Diputada al Parlament de Finlàndia
17 abril 2019 –

Circumscripció electoral: Hèlsinki
Regidora finlandesa

Dades personals
ReligióLuteranisme Modifica el valor a Wikidata
FormacióMäkelänrinne Upper Secondary School (en) Tradueix (valor desconegut–2004)
Universitat de Hèlsinki (valor desconegut–2011)
Universitat de Finlàndia Oriental (valor desconegut–2017) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolítica, sociòloga Modifica el valor a Wikidata
PartitLliga Verda Modifica el valor a Wikidata
Premis
Lloc webmariaohisalo.fi Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm7747777 Facebook: OhisaloMaria Twitter (X): MariaOhisalo Instagram: mariaohisalo Modifica el valor a Wikidata

Maria Karoliina Ohisalo, més coneguda com a Maria Ohisalo, (Hèlsinki, 8 de març de 1985) és una política finlandesa, líder del partit Lliga Verda des del 2019.[1] A les eleccions parlamentàries del 2019 va ser elegida amb 11.797 vots. Va ser nomenada ministra de l'Interior al gabinet Rinne i va continuar amb les seves funcions en el següent gabinet Marin.[2][3]

Va ocupar el càrrec de líder interina de la Lliga Verda després que Touko Aalto l'abandonés el setembre del 2018. Va ser l'única candidata a les eleccions al lideratge que es van celebrar el juny de 2019.[4] Va co-presidir la Unió de Joves i Estudiants Verds el 2013–2014[5][6] i és regidora de l'Ajuntament de Hèlsinki des del 2017 i diputada al Parlament de Finlàndia des del 2019.

Trajectòria[modifica]

Orígens i estudis[modifica]

Ohisalo va néixer el 8 de març de 1985 a Vesala, un barri oriental de la capital finlandesa de Hèlsinki. Durant la seva infància va viure en la pobresa, passant un any en un refugi, ja que els seus pares sovint estaven a l'atur. El problema de l'alcoholització del seu pare va conduir a la separació de la parella. La mare, per la seva banda, va continuar els estudis i va treballar a la nit i als caps de setmana. Per la seva banda, Ohisalo es va dedicar al futbol i a l'atletisme des d'un edat ben jove.[7] L'any 2004 es va graduar al gymnasium esportiu Mäkelänrinne i l'any 2011 va obtenir un màster en Ciències socials a la Universitat de Hèlsinki.[8][9][10]

El 2017 va defensar el seu doctorat en sociologia al departament de ciències socials de la Universitat de Finlàndia Oriental.[10][11] Per a la seva tasca de doctorat,va investigar l'ajuda alimentària i les estades de llarga durada sensesostre al Centre d'Expertesa Social de Socca de l'àrea metropolitana de Hèlsinki, sota els auspicis de l'Agència Social i de Salut de la ciutat de Hèlsinki. Durant els seus estudis des del 2014 fins al 2017 va ser membre de la Federació d'Estudiants d'Educació Superior en Ciències Socials.[12] Va treballar com a investigadora a la Fundació Y.[8][10][11][13]

Carrera política[modifica]

L'any 2008 va començar la militància a la Lliga Verda.[14] A les eleccions locals de 2010, va ser elegit membre del consell d'església parroquial de Kallio (Església Evangèlica Luterana de Finlàndia), però l'octubre de 2011 va renunciar quan es va allunyar de la zona.[8][15]

Durant el 2010-2011 va ser membre del grup de programació de polítiques socials i de salut de la Unió Verda.[16] L'any 2011 va ser presidenta del Grup d'Afers Internacionals d'Assumptes Verds i Estudiants (ViNO).[8] mentre que al 2012 va ser membre del consell de l'organització i responsable d'afers internacionals.[8] L'any 2012 va ser presidenta del Grup de Treball Juvenil sobre el Futur de la Cooperació Nòrdica al Ministeri d'Afers Exteriors.[17] L'any 2012 també va ser membre de la junta directiva de la Lliga de la joventut nòrdica.[8] A les eleccions municipals de Hèlsinki de 2012, va rebre 612 vots i va ser elegida subdelegada.[8][18][19]

El 2013 va ser membre de la junta juvenil i membre de la junta directiva del districte hospitalari de Hèlsinki i Uusimaa durant la resta del període 2014-2017. A les eleccions municipals de 2017 va ser elegida regidora de l'Ajuntament de Hèlsinki amb 4.400 vots.[20] El 2013 va ser elegida presidenta de ViNO, juntament amb Veli-Matti Partanen, i el 2014 amb Aaro Häkkinen.[6][5] Durant el 2013-2015 va ser membre de la delegació del partit verd.[21] Va ser candidata a les eleccions al Parlament Europeu de 2014[22] i va rebre 3.089 vots.[23]

El juny de 2015, va ser elegida vicepresidenta del partit verd.[24] També va ser candidata a les eleccions parlamentàries de 2015, en les que va rebre 4.087 vots i va quedar fora del Parlament per només 109 vots.[25][26] En el període 2015-2018, va ser membre del consell parroquial de Hèlsinki i de la parròquia de Paava.[27]

Va ser nominada a l'escó verd durant la votació preelectoral del 2017 del Partit Tampere i va cridar l'atenció després de convertir-se en una candidata relativament desconeguda, molt propera al segon lloc en l'elecció dels sis candidats.[28] El 18 de setembre de 2018 va ser nomenada vicepresidenta oficial de la Lliga Verda, mentre Touko Aalto estava de baixa per malaltia.[29]

Va ser candidata a les eleccions parlamentàries de 2019 i va ser elegida diputada per la circumscripció de Hèlsinki amb 11.797 vots, convertint-se així en la setena candidata més popular del país.[30][31] El juny de 2019, la Lliga Verda va decidir presentar-la com a candidata al càrrec de ministra de l'Interior al gabinet d'Antti Rinne.[32] El juny de 2019 va ser elegida presidenta dels verds en una reunió del partit a Pori.[1]

Vida personal[modifica]

Va jugar a futbol al FC Kontu i al FC Viikingit i va competir en atletisme amb l'equip del Helsingin Kisa-Veikot.[33][34] Quan ja era adulta va guanyar premis en ciclisme en pista.[35] Les video-consoles han estat una afició important per a ella.[11]

El seu cònjuge es diu Miika Johansson.[36]

Referències[modifica]

  1. ↑ 1,0 1,1 «Maria Ohisalo – parissa kuukaudessa ensin kansanedustajaksi, sitten ministeriksi ja nyt vihreiden puheenjohtajaksi» (en finès). Yle Uutiset.
  2. ↑ «Vihreiden yli viiden tunnin kokous päättyi, tässä vihreiden ministerit: Haavisto, Ohisalo ja Mikkonen - Tynkkynen hävisi ministeripaikan vain yhdellä äänellä». Iltalehti. [Consulta: 4 juny 2019].
  3. ↑ «Tässä ovat Marinin hallituksen ministerit – joukko äänikuningattaria, pikapaluun tekijä, maailman nuorin pääministeri» (en finnish). Yle, 09-12-2019. [Consulta: 11 desembre 2019].
  4. ↑ «Maria Ohisalo nousemassa vihreiden puheenjohtajaksi: "Kisa oli avoin kaikille ja olen tottunut kisaamaan"». Yle. [Consulta: 4 juny 2019].
  5. ↑ 5,0 5,1 Pohjanpalo, Olli. «Vihreät kohti kahden puheenjohtajan mallia». Helsingin Sanomat, 11-04-2013. Arxivat de l'original el 19 d’octubre 2013. [Consulta: 2 octubre 2013].
  6. ↑ 6,0 6,1 Lapintie, Lassi. «Vihreät nuoret valitsivat uudet puheenjohtajat». YLE Uutiset, 23-11-2013. [Consulta: 25 novembre 2013].
  7. ↑ «Yksivuotispäivä turvakodissa – Maria Ohisalo nousi syrjäytymisvaarasta politiikan huipulle». kotiliesi.fi, 14-01-2018. [Consulta: 26 juny 2018].
  8. ↑ 8,0 8,1 8,2 8,3 8,4 8,5 8,6 Ohisalo, Maria. «Curriculum Vitae» (PDF). Arxivat de l'original el 5 de novembre 2013. [Consulta: 2 octubre 2013].
  9. ↑ «Ehdokkaiden äänet – Helsinki». Vaalit, 14-06-2013. [Consulta: 2 octubre 2013].
  10. ↑ 10,0 10,1 10,2 Hujanen, Miikka. «”Kukaan ei käy leipäjonossa huvin vuoksi”». Helsingin Uutiset, 27-08-2013. Arxivat de l'original el 11 de desembre 2013. [Consulta: 2 octubre 2013].
  11. ↑ 11,0 11,1 11,2 «Yksivuotispäivä turvakodissa – Maria Ohisalo nousi syrjäytymisvaarasta politiikan huipulle». Kotiliesi.fi, 14-01-2018. [Consulta: 18 juny 2018].
  12. ↑ «Uusi valtuusto on valittu». Yhteiskunta-alan korkeakoulutetut ry, 29-11-2013. [Consulta: 3 desembre 2013].
  13. ↑ «Tutkijat selvittävät leipäjonojen organisointia Suomessa». Itä-Suomen yliopisto, 12-08-2013. Arxivat de l'original el 4 d’octubre 2013. [Consulta: 2 octubre 2013].
  14. ↑ Ilari Tapio: ”Vihreiden uusi Super-Maria”, Kainuun Sanomat 15.6.2019, s. A8
  15. ↑ «Seurakuntaneuvoston kokous 09/2011» (PDF). Kallion seurakunta, 13-10-2011. [Consulta: 2 octubre 2013].
  16. ↑ «Työryhmät 2010-2011 (arkistosivu)». Vihreät De Gröna. Arxivat de l'original el 5 d’octubre 2013. [Consulta: 2 octubre 2013].
  17. ↑ «Nuoret haastoivat Pohjoismaat». Ulkoasiainministeriö, 24-10-2012. [Consulta: 2 octubre 2013].
  18. ↑ «Hallitus». HUS. [Consulta: 11 febrer 2014].
  19. ↑ «Nuorisolautakunnan jäsenen valinta». Kaupunginvaltuuston pöytäkirja. Helsingin kaupunki, 11-12-2013. [Consulta: 11 febrer 2014].
  20. ↑ «Valitut - Helsinki». Oikeusministeriö, 13-04-2017. [Consulta: 14 abril 2017].
  21. ↑ «Puoluevaltuuskunta 2013–2015». Vihreät De Gröna. [Consulta: 6 desembre 2013].
  22. ↑ «Vihreiltä nimekäs lista: Kasvi ja Cronberg eurovaaleihin». Uusi Suomi, 29-10-2013. [Consulta: 29 octubre 2013].
  23. ↑ «Ehdokkaiden äänet – Koko maa». Vaalit, 30-05-2014. [Consulta: 4 juny 2014].
  24. ↑ Korkki, Jari. «Vihreiden uusi varapuheenjohtaja toivoo yhteistyötä perustulosta». Yle Uutiset, 06-06-2015. [Consulta: 6 juny 2015].
  25. ↑ «Ehdokkaiden äänet – Helsingin vaalipiiri». Vaalit, 22-04-2015. [Consulta: 6 juny 2015].
  26. ↑ «Vihreiden nuorten ja opiskelijoiden liiton puheenjohtaja Maria Ohisalo eduskuntavaaliehdokkaaksi». Vino.fi, 17-06-2014. Arxivat de l'original el 6 de març 2016. [Consulta: 27 juliol 2014].
  27. ↑ «Paavalin seurakunnan uudet luottamushenkilöt». Paavalin seurakunta, 09-11-2014. [Consulta: 11 març 2015].
  28. ↑ «Puheenjohtajavaalin suurimman yllätyksen tarjosi Maria Ohisalo». Vihreä Lanka, 18-06-2017. [Consulta: 30 abril 2019].
  29. ↑ «Vihreät: He korvaavat Touko Aallon». Ilta-Sanomat, 18-09-2018. [Consulta: 18 setembre 2018].
  30. ↑ «Yle vaalikone Mari Ohisalo». Yle, 15-04-2019. [Consulta: 15 abril 2019].
  31. ↑ Neihumn, Alec. «Tässä ovat eduskuntavaalien äänikuninkaat ja äänikuningattaret! Joukossa tutut nimet ja jättiyllättäjä perussuomalaisista». MTV Uutiset, 15-04-2019. [Consulta: 15 abril 2019].
  32. ↑ «Vihreiden yli viiden tunnin kokous päättyi, tässä vihreiden ministerit: Haavisto, Ohisalo ja Mikkonen - Tynkkynen hävisi ministeripaikan vain yhdellä äänellä». Iltalehti. [Consulta: 5 juny 2019].
  33. ↑ Ohisalo, Maria. «Kuka Maria?». Maria Ohisalon verkkosivut. Arxivat de l'original el 9 de desembre 2013. [Consulta: 18 octubre 2013].
  34. ↑ Plantilla:Lehtiviite
  35. ↑ Muhonen, Teemy & Luukka, Teemu. «Vihreiden puheenjohtajan sijaiseksi nouseva Maria Ohisalo ei aio soitella yhtenään Touko Aallolle – ”Ei siitä mitään tule”». Helsingin Sanomat, 18-09-2018. [Consulta: 19 setembre 2018].
  36. ↑ «Tiesitkö tätä? Vihreiden tulevan puheenjohtajan Maria Ohisalon puoliso on töissä öljy-yhtiössä, joka toimittaa polttoaineita St1:lle, ABC:lle ja Shellille». www.iltalehti.fi. [Consulta: 12 juny 2019].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Maria_Ohisalo&oldid=31157943»