Marie-Hélène Schwartz
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (fr) Marie Hélène Jeanne Lévy  27 octubre 1913 16è districte de París (França) |
| Mort | 5 gener 2013 (99 anys) 13è districte de París (França) |
| Dades personals | |
| Grup ètnic | Jueus |
| Ideologia política | Trotskisme |
| Formació | École Normale Supérieure (1934–1935) Lycée Janson-de-Sailly (–1934) |
| Tesi acadèmica | Formules apparentées à celles de Nevanlinna-Ahlfors pour certaines applications d’une variété à n dimensions dans une autre (1953 ) |
| Director de tesi | André Lichnerowicz |
| Activitat | |
| Camp de treball | Matemàtiques |
| Ocupació | matemàtica, professora d'universitat |
| Ocupador | Universitat de Lilla (1964–1981) Universitat de Reims (1954–1964) |
| Obra | |
| Estudiant doctoral | Jean-Paul Brasselet |
| Família | |
| Cònjuge | Laurent Schwartz |
| Fills | Marc-André Schwartz, Claudine Schwartz |
| Pares | Paul Lévy i Suzanne Lévy |
| Parents | Henri Weil (besavi) Anselme Schwartz (sogre) Bertrand Schwartz (cunyat) Daniel Schwartz (cunyat) |
Marie-Hélène Schwartz (16è districte de París, 27 d'octubre de 1913 - 13è districte de París, 5 de gener de 2013), de soltera Marie-Hélène Lévy, va ser una matemàtica francesa.
Vida i Obra[modifica]
Filla del matemàtic Paul Lévy i besneta del filòleg Henri Weil, va fer els estudis secundaris al prestigiós Lycée Janson-de-Sailly, en el qual coneix qui serà el seu futur marit: Laurent Schwartz. El 1934, en acabar el curs preparatori per l'ingrés a les Grandes Ecoles, ingressa a l'École Normale Supérieure, però l'any següent es veu forçada a deixar els estudis en contraure una forta tuberculosi que l'obliga a restar en un sanatori a Passy (Alta Savoia).[1] Quan li van donar l'alta, el 1938, es va casar amb Laurent Schwartz, però l'inici de la Segona Guerra Mundial i l'ocupació de França van fer que tan ella com el seu marit s'haguessin d'amagar, ja que a més de jueus eren trotskistes.[2] Tot i així, durant el període d'ocupació, mentre feia recerca a la universitat d'Estrasburg (que s'havia traslladat a Clarmont d'Alvèrnia), va publicar alguns articles sobre funcions meromorfes i holomorfes, a més de demostrar les seves habilitats en altres camps diferents de les matemàtiques, com la falsificació de documents d'identitat.[3]
Acabada al guerra, quan la parella (que ja tenia un fill) va retornar a París, ella va continuar estudiant les classes de Chern i el Teorema de Poincaré-Hopf.[4] El 1953 va començar a treballar de professora a la universitat de Reims i, aquest mateix any, va defensar la seva tesi doctoral a París.[5] El 1964 va ser nomenada professora de la universitat de Lilla,[6] en la qual es va retirar el 1981. Des d'aquesta data va fer les seves aportacions més importants sobre les classes característiques de les varietats amb singularitats.[7] Aquestes classes porten avui el nom de classes de Chern-Schwartz-McPherson.[8]
Malgrat els seus problemes de salut de joventut, va morir amb 99 anys a París.
Referències[modifica]
- ↑ Brasselet, 2021, p. 330.
- ↑ Courtois, 2002, p. 13.
- ↑ Brasselet, 2021, p. 331.
- ↑ Brasselet, 2001, p. 57.
- ↑ Kosmann-Schwarzbach, 2015, p. 231.
- ↑ Brasselet, 2001, p. 62.
- ↑ Aluffi, 2005, p. 5.
- ↑ Aluffi i Mihalcea, 2016, p. 2603 i ss.
Bibliografia[modifica]
- Aluffi, Paolo. «Characteristic Classes of Singular Varieties». A: Piotr Pragacz (ed.). Topics in Cohomological Studies of Algebraic Varieties (en anglès). Birkhäuser, 2005, p. 1-32. ISBN 3-7643-7214-1.
- Aluffi, Paolo; Mihalcea, Leonardo C. «Chern–Schwartz–MacPherson classes for Schubert cells in flag manifolds» (en anglès). Compositio Mathematica, Vol. 152, Num. 12, 2016, pàg. 2603-2625. DOI: 10.1112/S0010437X16007685. ISSN: 0010-437X.
- Brasselet, Jean Paul «À propos des champs radiaux. Un aspect de l’œuvre mathématique de Marie-Hélène Schwartz» (en francès). Femmes et math, Num. Spècial, 2001, pàg. 55-64. ISSN: 1271-3546.
- Brasselet, Jean Paul «Marie-Hélène Schwartz et les champs radiaux, un parcours mathématique» (en francès). Comptes Rendus. Mathématique, Vol. 359, Num. 3, 2021, pàg. 329-354. DOI: 10.5802/crmath.180. ISSN: 1631-073X.
- Brasselet, Jean Paul. «Characteristic Classes». A: José Luis Cisneros-Molina, Lê Dûng Tráng, José Seade (eds.). Handbook of Geometry and Topology of Singularities (en anglès). Springer, 2022, p. 303-418. ISBN 978-3-030-95759-9.
- Courtois, Gérard «Laurent Schwartz ou le "Grand Soir" des Mathématiques» (en francès). Le Monde, 10-07-2002, pàg. 13.
- Kosmann-Schwarzbach, Yvette «Women mathematicians in France in the mid-twentieth century» (en anglès). Journal of the British Society for the History of Mathematics, Vol. 30, Num. 3, 2015, pàg. 227-242. DOI: 10.1080/17498430.2014.976804. ISSN: 1749-8430.
- Laudenbach, François; Callenaere, Bernard; Pourprix, Marie-Thérèse; Ghys, Étienne; Thomas, Jean-Claude; Brasselet, Jean-Paul «Hommage à Marie-Helene Schwartz» (en francès). Gazette des Mathematiciens, Vol. 138, 2014, pàg. 55-72. ISSN: 0224-8999.
Enllaços externs[modifica]
- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Marie-Hélène Schwartz» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
- Muñoz García, Amelia. «Marie-Hélène Schwartz y sus contribuciones matemáticas». Radio Sefarad. [Consulta: 24 juny 2022]. (castellà)
- Audin, Michèle; Sabbah, Claude. «Marie-Hélène Schwartz». CNRS, 2013. [Consulta: 24 juny 2022]. (francès)
- Macho Stadler, Marta. «Marie-Hélène Schwartz: el coraje de una matemática judía y trotskista». Cuaderno de Cultura Científica - Euskal Herriko Unibertistatea, 2022. [Consulta: 4 stembre 2022]. (castellà)