Marie Majerová

Marie Majerová

Fotografia d'abans de 1923
Biografia
Naixement	Marie Bartosova 1r febrer 1882 Úvaly
Mort	16 gener 1967 (84 anys) Praga
Sepultura	Cementiri Olšany (Praga)
Dades personals
Nacionalitat	Txeca
Activitat
Ocupació	escriptora, poetessa, política, editora col·laboradora, traductora, periodista, escriptora de ciència-ficció, guionista
Partit	Partit Comunista de Txecoslovàquia Socialdemocràcia
Art	Novel·la
Nom de ploma	Rudolf Novotný Karel Zeman
Obra
Obres destacables (1935) Siréna (en)
Família
Cònjuge	Josef Stivín (en) (1904–1920) Slavoboj Tusar (en) (1922–1931)
Parents	Vlastimil Tusar (en) (germà de l'espòs)
Premis (1962)  Orde de Klement Gottwald (1957)  Orde de la República de Txecoslovàquia (1955)  Premi Estatal Klement Gottwald (1954)  Orde del Treball de Txecoslovàquia (2 setembre 1947)  Artista Nacional (10 gener 1947)  ciutadà honorari de Kladno (1922, 1932)  Czech State Award for Literature (en)

Acte en honor del 70è aniversari de l'escriptora Marie Majerová a la Casa de l'Aliança Cultural de Berlín l'1 de febrer del 1952

Marie Majerová (Úvaly, Bohèmia, 1 de febrer del 1882 - Praga, 16 de gener del 1967) fou una escriptora txeca.

Biografia

Nascuda a Úvaly en el si d'una família de classe treballadora, va créixer a Kladno i, quan tenia setze anys, va començar a treballar com a serventa a Budapest. Va completar la seua educació a Praga, París i Viena i fou membre del Partit Comunista de Txecoslovàquia des del seu inici. A més, també va participar en el moviment feminista.

Es va casar dues vegades: la primera, amb el periodista Josef Stivin i, la segona, amb l'artista gràfic Slavoboj Tusar.

Estil literari

La primera etapa narrativa de Majerová va estar influïda pels cànons del naturalisme francès (Virginitat, 1907), però es va donar a conèixer sobretot per les seues novel·les emmarcades en el realisme social: El més bell dels mons (1923) i Sirena (1935), en les quals descriu els ambients miners del Kladno de finals del segle xix. Ha estat, a més, autora de nombrosos relats infantils (La petita Robinson, 1940), de novel·les de temàtica femenina (Filles de la meva pàtria, 1910) i de l'obra autobiogràfica Pàgines íntimes (1966).

La major part de les seues novel·les han estat traslladades al cinema i també escriví reportatges periodístics.

Llegat

La pel·lícula del 1937 La virginitat (dirigida per Otakar Vávra) es va basar en la seua novel·la del mateix títol. A més, la seua novel·la La sirena fou la base per al guió d'una pel·lícula del 1947 amb el mateix títol dirigida per Karel Steklý, la qual va rebre un Lleó d'Or al Festival Internacional de Cinema de Venècia.

L'escriptor i editor txecocanadenc Josef Škvorecký va afirmar que el personatge de Marie Burdychova en la seua novel·la The Miracle Game estava basat físicament en la figura de Marie Majerová.

Obres selectes

• Náměstí republiky (Plaça de la República), novel·la del 1914.
• Nejkrásnější svět (El Món més Bonic), novel·la del 1920.
• Mučenky (Passionera), contes del 1924.
• Přehrada (El granger), novel·la del 1932.
• Siréna (Sirena), novel·la del 1935.
• Havířská balada (Balada d'un miner), 1938.
• Spisy (Escrits), obres completes en 19 volums, 1962.

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Marie Majerová

• Internet Movie Database (anglès).