Mary Callery
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (en) Mary Kenna Callery  19 juny 1903 Nova York |
| Mort | 12 febrer 1977 (73 anys) París |
| Sepultura | Cementiri de Cadaqués |
| Activitat | |
| Camp de treball | Escultura |
| Lloc de treball | París (1930–1940) Nova York |
| Ocupació | artista, escultora, gravadora, marxant d'art |
| Activitat | 1930 – 1974 |
| Ocupador | Black Mountain College |
| Moviment | Expressionisme abstracte |
| Família | |
| Cònjuge | Frederic René Coudert |
| Pare | James Dawson Callery (en)  |
Mary Callery (Nova York, 19 de juny de 1903 - París, 12 de febrer de 1977) fou una artista i col·leccionista estatunidenca coneguda per la seva escultura expressionista moderna i abstracte. Va formar part de l'escola del moviment d'art de Nova York les dècades de 1940s, 1950s i 1960s.
Es diu que "va teixir figures lineals d'acròbates i ballarins, tan esveltes com els espaguetis i flexibles com la goma de l'Índia, en formes calades de bronze i acer. Amiga de Picasso, va ser una de les que va portar la bona paraula del modernisme francès a Amèrica al començament de la Segona Guerra Mundial".[1]
Biografia[modifica]
Va néixer a la Ciutat de Nova York pero va créixer a Pittsburgh, Pennsilvània.[2] Filla de Julia Welch i James Dawson Callery, el President del Diamond National Bank i de la Pittsburgh Railways Company, va estudiar a l'Art Students League of New York (1921–1925) amb Edward McCartan. El 1939 es va traslladar a París i va treballar a França fins al 1940, on va conèixer Pablo Picasso, Henri Matisse, Fernand Léger, Alexander Calder i Aristides Maillol;[3][4] i on va desenvolupar els seus talents com a escultora moderna, estudiant amb l'escultor d'origen rus, Jacques Loutchansky.[1][5] Quan Alemanya va ocupar Paris durant Segona Guerra Mundial, va retornar als Estats Units amb "més Picassos que qualsevol a Amèrica" segons Alfred Barr del Museu d'Art Modern de Nova York.[4]Després de retornar a Nova York, va jugar una funció instrumental en el desenvolupament i creixement d'ULAE (Universal Limited Art Editions, Inc.). És creu que Mary Callery fou la primera artista en imprimir feina original a la ULAE,[6] Sons of Morning, el 1955. La segona edició del paper de Callery, Variations on a Theme of “Callery-Léger”, va ser imprès en l'anomenat “Callery gray” que va ser utilitzat per la Sra. Grosman per les primeres etiquetes impreses de l'estudi, i segueix sent la marca comercial que fa servir ULAE en l'actualitat.[7]
L'arquitecte Philip Johnson, a qui va conèixer a París, fou un amic proper que li va presentar actors principals del món dels negocis i l'art dins Nova York, com Nelson i Abby Rockefeller. Wallace Harrison, qui juntament amb Johnson, era responsable del disseny del Lincoln Center, li va encarregar la seva feina més coneguda, una escultura per la part superior de l'arc de prosceni a la Metropolitan Opera House,[4] descrita com "un conjunt sense títol de formes de bronze creant un ram d'arabescs esculpits".[8] La obra és coneguda com "The Car Wreck" i com "Spaghetti Spoon in Congrés with Plumbers Strap".
Va ser representada pels comerciants d'art M. Knoedler & Co. i la Galeria de Curt Valentin, i va exhibir en més de vint exposicions individuals i col·lectives.[9] Va conèixer a Georgia O'Keeffe i el 1945 va fer una escultura del seu cap.
El 1945, va ser convidada per participar en la facultat d'estiu d'Universitat de Black Mountain de Carolina del Nord, on va ensenyar al costat de Josef Albers, Robert Motherwell, Lyonel Feininger i Walter Gropius.[6]
Vida personal[modifica]
El 1923, es va casar amb Frederic R. Coudert Jr., advocat (i membre futur del Congrés dels Estats Units). Van tenir una filla, Caroline, nascuda el 1926. Es va divorciar el 1930 i el 1931 es va casar amb l'industrial textil italià i col·leccionista de belles arts Carlo Frua de Angeli de qui també es va divorciar. Seguint el començament de la Segona Guerra Mundial, va tenir una relació romàntica amb l'arquitecte Mies van der Rohe qui li va dissenyar un estudi d'artista a Huntington, Long Island, Nova York.[4]
En els seus darrers anys, Callery va mantenir estudis a Huntington i Paris, amb estades a Cadaqués. Va arribar per primera vegada a Cadaqués, a traves d'Alexina Sattler (Tenny), escultora americana parella de Marcel Duchamp, on va comprar dos cases: una, que feia servir com a estudi, a la placeta Duchamp i l'altre al carrer de l'Embut n.8, que li servia de casa. El 1962 va encarregar la reforma de les cases al l'estudi del seu amic Peter Harnden i Lanfranco Bombelli. Va morir el 12 de febrer de 1977 a l'Hospital americà de Paris, on fou incinerada pero va ser enterrada a Cadaqués, a la part del cementiri que es coneix com a cementiri dels estrangers. La seva casa de Cadaqués, va passar a la filla de Peter Harnden, Marina, la seva fillola, i la seva col·lecció d'art a la seva neboda la baronesa Marcella Korff que el 2009 va ser subhastada a Christie's de París.[10]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 Charlotte Steifer Rubinstein, "American Women Sculptors, A History of Women Working in Three Dimensions" page: 329
- ↑ Michel Seuphor,The Sculpture of this Century, Publisher: George Braziller, Inc., New York, 1960. page: 246
- ↑ Mary Callery,Mary Callery Sculpture. Distributed by Wittenborn and Company, New York, 1961. Page: VI
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 Welch, Frank D. Philip Johnson & Texas. 1a edició. Austin: University of Texas Press, 2000. ISBN 0292791348.
- ↑ Paul Cummings,"Dictionary of Contemporary American Artists" 1 to 5th edition, St. Martin's Press, New York; St. James Press, London
- ↑ 6,0 6,1 «Mary Callery :» (en anglès). The Johnson Collection, LLC. [Consulta: 28 març 2020].
- ↑ «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2017-05-17. [Consulta: 13 setembre 2020].
- ↑ The Metropolitan Opera. «FAQs: The Opera House: "What is the sculpture over the stage?"». The Metropolitan Opera. [Consulta: 17 febrer 2013].
- ↑ The Getty Research Institute. «Knoedler Gallery Archive». [Consulta: 17 febrer 2013].
- ↑ Bassas i Masanés, 2020, p. 170.
Vegeu també[modifica]
Bibliografia[modifica]
- Bassas, Assumpta; Masanés, Cristina. «Mary Callery». A: Ajuntament de Figueres. Pintar, crear, viure. Dones artistes a l'Alt Empordà (1830-1939), 2020, p. 167-170. ISBN 978-84-120316-5-2.
- John I. H. Baur, Revolution and Tradition in modern American Art, Cambridge, Harvard University Press, 1951
- Ulrich Gertz, Contemporary plastic art, Berlin, Rembrandt-Verlag, 1955
- Carola Giedion-Welcker, Contemporary sculpture, an evolution in volume and space, New York, G. Wittenborn, 1961, ©1960
- Fred Licht, Sculpture, 19th & 20th centuries, Greenwich, Connecticut, New York Graphic Society, 1967
- E.H. Ramsden, Sculpture: theme and variations, towards a contemporary aesthetic, London, Lund, Humphries, 1953
- Herbert Read, A concise history of modern sculpture, New York, Praeger, 1964 ISBN 0-19-519941-3, ISBN 978-0-19-519941-3
- Andrew Carnduff Ritchie, Sculpture of the twentieth century (exhibition catalogue), New York: Museum of Modern Art, ©1952
- Michel Seuphor, The sculpture of the century: dictionary of modern sculpture, Zwemmer, 1960
- Eduard Trier, Form and space; sculpture of the twentieth century, New York, Praeger, 1962
- Philip R. Adams, Mary Callery Sculpture. Distributed by Wittenborn and Company, New York, 1961
- Marika Herskovic, American Abstract Expressionism of the 1950s An Illustrated Survey Arxivat 2007-09-29 a Wayback Machine. (New York School Press, 2003.) ISBN 0-9677994-1-4
Enllaços externs[modifica]
- Mary Callery biography from askart.com (with image of Acrobats with Birds)
- Article on Callery's Metropolitan Opera sculpture