Mas Serrallonga (Sant Hilari Sacalm)
Mas Serrallonga | |||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|
Dades | |||||||
Tipus | Masia | ||||||
Construcció | S. XVI, XVII, XX | ||||||
Característiques | |||||||
Estat d'ús | enderrocat o destruït | ||||||
Estil arquitectònic | Obra popular | ||||||
Localització geogràfica | |||||||
Entitat territorial administrativa | Sant Hilari Sacalm (Selva) | ||||||
Localització | Ctra. Vilanova de Sau-Susqueda, a l'altura de Querós (enderrocat) | ||||||
| |||||||
IPA | |||||||
Identificador | IPAC: 23874 | ||||||
|
Mas Serrallonga és una masia de Sant Hilari Sacalm (Selva) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Descripció[modifica]
Edifici aïllat, situat als afores del nucli urbà de Sant Hilari Sacalm, on s'hi arriba de manera més fàcil, amb vehicle i a peu, agafant un trencall que hi ha al costat dret de la pista de Vilanova de Sau a Susqueda. El trencall està indicat, a l'altura de Querós, i cal seguir sempre el camí, cap a l'esquerra, uns quatre quilòmetres. També s'hi pot arribar des de Sant Hilari.[1]
La descripció de l'antiga masia es fa difícil, donat que actualment està en ruïna i les males herbes l'han envaït. Del que podem apreciar, veiem que era una casa, amb planta baixa i pis, coberta per una teulada a doble vessant desaiguada a la façana principal i posterior. De la façana en destaquen tres elements: La porta d'entrada en arc de mig punt format per dovelles de pedra, el balcó que hi ha damunt d'aquesta (amb una obertura en arc de llinda), que a la vegada era un porxo per la porta, i una construcció sobre el balcó que havia estat un rellotge de sol. A l'interior s'hi aprecia encara la cuina.[1]
Al costat del mas, hi ha una recent construcció, de planta baixa i pis, coberta per una teulada a doble vessant desaiguada als laterals. És utilitzada per guardar-hi estris de les persones que arreglen els camins de la zona, i altres.[1]
Història[modifica]
Aquesta era la casa de Margarida Serrallonga i Tallades, que es casà amb el bandoler Joan Sala i Ferrer (1594-1634).[1]
L'edifici original, del segle xiv amb reformes de 1505 com indica la data conservada en una llinda, fou enderrocat al segle xvii durant la persecució del bandoler per ordre del duc de Cardona.[1]