Mas de Llanada

Infotaula d'edifici
Infotaula d'edifici
Mas de Llanada
Dades
TipusMasia Modifica el valor a Wikidata
ConstruccióXIX
Característiques
Estil arquitectònicarquitectura popular Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaAmposta (Montsià) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióPartida el Pasiego Modifica el valor a Wikidata
Map
 40° 40′ 44″ N, 0° 43′ 16″ E / 40.6789°N,0.7211°E / 40.6789; 0.7211
Bé integrant del patrimoni cultural català
Id. IPAC6302 Modifica el valor a Wikidata

El Mas de Llanada és una masia d'Amposta inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Descripció[modifica]

És un conjunt d'edificis de planta rectangular. El magatzem està fet de parets de totxo arrebossades i emblanquinades, i està cobert per teulada a doble vessant de teula àrab.[1]

L'habitatge és de planta rectangular, de totxo arrebossat i emblanquinat. A la planta baixa hi ha una porta lateral i presenta un ràfec de teula àrab. A la façana est hi ha un porxat i al primer pis un rellotge de sol. El primer pis té dos nivells i una galeria, coberta amb un arc rebaixat amb motllura tot al voltant, a manera de finestra, i a cada banda una petita finestra. També hi ha una galeria oberta, amb un seguit d'arcs de mig punt i terrassa. A les cantonades davanteres, a l'alçada del començament de la teulada hi ha un petit ràfec de teula àrab.[1]

Història[modifica]

A l'heretat de la Llanada, vers el 1800 estaven localitzades les Salines Reials, que sortiren a subhasta a la segona desamortització (1871). Era propietat del Marquès de Tamarit abans de l'explosió arrossera, fet que ocorre a partir de 1860, en què una sentència reial, del 10 de maig, permet el conreu de l'arròs amb una base jurídica. Aquest mas correspondria a l'època de les grans explotacions en què els propietaris es fan habitatges a les finques per poder seguir de prop el treball dels seus camps.[1]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 «Mas de Llanada». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 30 agost 2014].