Masia de Vinfaro
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| Dades | ||||
| Tipus | Masia  | |||
| Construcció | segle xviii-XIX | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | arquitectura popular | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Alfés (Segrià) | |||
| Localització | Vinfaro | |||
| ||||
| Bé integrant del patrimoni cultural català | ||||
| Id. IPAC | 14171 | |||
La Masia de Vinfaro és una obra d'Alfés (Segrià) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Descripció[modifica]
Habitatge unifamiliar aïllat amb gran nombre d'afegits d'obra agrícola. L'edifici segueix el característic model simètric de gran mansió: entrada i gran sala central, on donen totes les habitacions.[1]
Està situat al nord del terme, a la dreta del riu Set. De l'antic castell de Vinfaro depenien els termes de la Manxa i de Torrepicona.[1]
Història[modifica]
El 1282 l'antic poblat de Vinfaro comptava amb 16 focs.[1]
En una de les parets hi hagué un escut procedent del vell casal -propietat del Marqués de Benavent. Havia estat sota la propietat dels Romeu de Lleida i dels Montagut de València. Fou adquirit el 1516 per la família Remolins i el 1628 pels Riquer, marquesos de Benavent. Al començament del segle xviii ja era despoblat.[1]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 «Masia de Vinfaro». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural. [Consulta: 12 juliol 2021].